Ara sí, Afán de Plan diu adéu

Ara sí, Afán de Plan diu adéu, i he triat el mes de maig per a fer-ho. Podia haver-me acomiadat en juny o en desembre, però una no pot triar quan s’acaba la passió. Després de quasi set anys ininterromputs, pose fi al que -fins ara- ha sigut el meu projecte més important. No em quede amb la sensació d’haver-me rendit, doncs he lluitat dia a dia amb il·lusió, dents i ungles –tantes hores-, per mantindre viva la flama, com es fa amb eixos amors genuïns i probablement únics. Els que et donen alegries i t’ajuden a créixer, trauen el millor de tu i et fan somriure cada matí. Aquest projecte m’ha regalat tot això i molt més: una vida interessant i un bon grapat de persones especials. Per això vull aclarir que no ha estat ell qui ha matat l’entusiasme, sinó la certesa de que -en aquesta ciutat- mai es donaran les condicions adequades per sobreviure junts dignament.

Conservaré l’aconseguit, moltes anècdotes, records, converses i consells, i també la cara més autèntica de la cultura (l’undergrao), que continuaré gaudint com una espectadora més. Les oportunitats i els braços oberts –molts- m’han fet més forta, més feliç i més proletària; els rebutjos i les portes tancades m’han tornat més llesta i millor persona, sobretot més empàtica. Gràcies a tots. He après molt.

Me’n duc tota l’essència cap a altres projectes, sabent que deixe un foradet en la capa més soterrada del panorama cultural valencià. Que m’unisc al desballestament de les xicotetes publicacions independents que han mort -amb les botes posades- en l’intent de donar visibilitat a les innombrables propostes artístiques que no tenen cabuda en els grans mitjans subvencionats i gregaris.

Me’n duc els collages, les ganes d’escriure, el tu-a-tu amb l’artista, els bons plans i el valencià. També les meues opinions i les genials Autodefinides (com les trobaré a faltar); les sales de teatre menudetes, amb els seus programes incomparables; els festivals de barri autèntics; els autors i les autores que escriuen textos i cançons amb la saviesa més humil i el pressupost més baix; als intèrprets que m’han fet plorar, pensar i riure; als creadors que encara saben sorprendre i als milers de lectors i lectores que m’han acompanyat aquest temps. M’ho emporte tot al farcell, que de segur en trauré profit en properes vivències. Fins sempre i gràcies. Moltes gràcies!

El dimecres 31 de maig de 2017, un dia com qualsevol altre, posaré el punt final a aquesta aventura de 2393 dies.

Vanesa Martínez Montesinos
Directora d’Afán de Plan o Afanesa de Plánez


Afán de Plan © 2017