Irene Cubells, gestora cultural i distribuïdora de curts

Autodefinides #7

Dora Martí ha escollit a Irene Cubells (València, 1983), qui s’autodefineix a continuació:

M’agrada definir-me com a gestora cultural. Sóc mig valenciana, mig berciana, encara que vaig nàixer i sempre he viscut a València. Vaig estudiar Història de l’Art a la Universitat de València i, posteriorment, el Màster de Gestió Cultural. Ja durant la carrera vaig començar a interessar-me pel cinema, i també cursant el màster vaig encaminar els meus treballs a aquesta disciplina. La meua experiència professional va començar en l’Arxiu Fílmic de l’IVAC, on vaig estar sis mesos, coneixent la importància de la preservació del patrimoni i treballant amb belles persones que encara formen part de la meua vida.

Les pràctiques del màster em van portar al MuVIM, on vaig tindre la sort de coincidir amb Manuel Ventimilla, que al costat de Dora Martí (després, a l’IVAC) han sigut els meus grans mestres de la professió, en la seua creença d’estar realitzant un servei públic que ha de ser de qualitat, malgrat els múltiples i diversos impediments. Al MuVIM ajudava en la gestió dels Cicles de Cinema i, amb el temps, també feia visites guiades a les seues exposicions temporals, algunes de les quals van marcar-me de debò, com ara la dedicada al fotògraf hongarès André Kertész.

Gràcies a José Antonio Hurtado vaig començar a treballar al departament de Programació de la Filmoteca de València i de seguida al Departament de Promoció de l’Audiovisual, on des de llavors promocione -al costat de Dora Martí- el catàleg Curts Comunitat Valenciana. M’encanta aquest treball ja que cada any estrenem catàleg i és com començar un curs nou. Ajudem a difondre i reivindicar el curtmetratge valencià des del sector públic i intentem millorar-ho cada any.

A banda d’això, distribuïsc curtmetratges per a festivals en la distribuïdora Some Like It Short, al costat d’Álvaro Yebra. Tots dos, Álvaro i Some Like It Short són un gran suport davant la solitud de l’autònom. També organitze un esdeveniment per a celebrar el Dia Internacional del Curtmetratge, anomenat La Ruta Más Corta, on cada any projectem curts valencians en un barri de la ciutat. La quarta edició del qual acabem de celebrar el passat 17 de desembre a Benimaclet.

Des de fa quatre anys coordine el cicle Inèdits del Festival Internacional de Migmetratges de València La Cabina, en el qual se’m dóna l’oportunitat de rescatar títols d’entre 30 i 60 minuts, de directors o directores consagrades, com Agnès Varda, Fellini o enguany, Kurosawa o Cecilia Bartolomé. Programar supose que és el somni de qualsevol estudiant d’Història de l’Art o del Cinema, i La Cabina em permet fer-ho, amb total llibertat!

La part que menys m’agrada de la meua professió és la precarietat. Sóc autònoma i, encara que ja que ho sóc per necessitat, aprofite els avantatges que té (no tindre caps, llibertat d’horaris…), dóna inseguretat i en aquest país les condicions són pèssimes.

A part de la meua vida professional (que moltes vegades en el cultural s’allarga durant tot el dia) i personal, m’agrada anar-me’n a un hort que tinc llogat prop d’Alboraia, on aprenc a recollir part del que menge.


Dora Martí pregunta…

Què és el que més t’agrada i el que menys t’agrada de la promoció del curtmetratge?

– Sens dubte, el que més m’agrada és donar alegries a la gent. Quan els escrius o els crides per a dir-los que el seu curtmetratge ha aconseguit açò o allò. També que em dóna l’oportunitat de veure molts curts. El que menys m’agrada és la falta de recursos de les institucions públiques, doncs són la principal garant de la promoció cultural. M’agradaria poder traure endavant més projectes i que es valorara més la dificultat de gestionar i viure de la cultura.

Creus que al teu treball poses en pràctica tot l’après en el màster de gestió cultural?

– Sí. Encara que en el Màster hi havia matèries que et resulten més o menys interessants, i més o menys pràctiques, donaven la importància que crec que es mereix a la pregunta: “Quina cultura volem gestionar?”, i la importància del nostre paper per al desenvolupament cultural.

Si no treballares en la promoció del curtmetratge què t’agradaria fer?

– Mmmm, jardinera, ballarina, directora d’art…


Irene Cubells ha escollit per al següent AutodefinidesEsther Señor, del colectiu artistic Señor Cifrián.


Afán de Plan © 2016

AUTODEFINIDES és una secció a la qual presentarem setmanalment diverses professionals del món de la cultura, artistes i agitadores culturals, valencianes o residents. Per ací passaran dones de les arts plàstiques i escèniques, el cinema, la música, la literatura, la producció cultural o l’artivisme, entre altres disciplines. Cadascuna de les participants triarà la protagonista de la següent autodefinició, bé siga per pura admiració o per curiositat, i li farà tres preguntes. D’aquesta forma construirem entre totes una cadena que a més d’entretindre als seguidors d’Afán de Plan, ajudarà a donar visibilitat al seu treball.