En La Cabina amb… Gabi Ochoa i Paloma Mora

Divendres passat, 11 de novembre, entràrem en La Cabina (Festival Internacional de Migmetratges de València) amb el dramaturg, guionista i director de cinema Gabi Ochoa i la productora Paloma Mora (TV ON Producciones) per veure, en doble sessió, El Hermano (Der bruder. Christian Becker/Oliver Schwabe · Àustria, 2015) i Clitopraxis (Emmanuel Laborie · França, 2016). Dues propostes molt diferents que, posteriorment, comentàrem amb els nostres convidats.

Paloma, per qüestions de treball, no pogué quedar-se a la xarrada, però ens va voler donar la seua opinió sobre els migmetratges visionats: «Són dues obres completament dispars entre si: la primera dramàtica, sense massa diàleg i amb un ritme molt més pausat, i la segona, una comèdia molt francesa, amb diàlegs accelerats i enginyosos, a més d’un protagonista que retrata a la perfecció eixa por al compromís tan comú en molts homes… Si haguera de triar em quedaria amb El Hermano. Em sembla una pel·lícula més completa per la seua temàtica, el tractament dels personatges, la fotografia… Em transmet molt més, em convida a la reflexió amb eixe final obert, amb la trama principal sense resoldre. Clitopraxis també està molt bé; té moments molt divertits.»

Ochoa, per la seua banda, ens explicava que a nivell de realització també li havia agradat més el migmetratge austríac, però que ambdues propostes -contades des de gèneres diferents- parlaven de conflictes personals que bé podrien empatitzar amb l’espectador, amb finals oberts que et deixen amb ganes de més: «tal volta una segona part per a saber què ha passat amb tal o qual personatge en concret. Això no vol dir que la història no estiga contada en 30 minuts -que ho està-, sinó que pel seu atractiu voldries continuar», aclaria. Destacava de la comèdia francesa d’Emmanuel Laborie, Clitopraxis, el treball actoral de tots els intèrprets i els diàlegs, «tan a la francesa» (llargs i ràpids, on d’una simple qüestió són capaços de traure tanta subtància). «El Hermano m’ha deixat escenes molt impactants… A més, la història va succeint a poc a poc per a deixar-te, al final, amb desenes de possibles tancaments. Molt interessant.»

Gabi Ochoa, que actualment està rodant un documental sobre el grup Polar junt al director i realitzador Pau Martínez, ens explicava que s’ha plantejat moltes voltes fer un migmetratge: «Triaria este format per a un documental, no per a ficció. He fet curts i llargs, perquè el migmetratge té una distribució molt complicada…» Vam preguntar-li quins títols li havien atret més del programa d’aquesta novena edició de la Cabina: «El de Donald Trump… També Junun, de Paul Thomas Anderson».

Clip


Text: Vanesa Martínez Montesinos
Fotografia i vídeo: Empar Piera / Empargrafia
Afán de Plan © 2016