Jacobo Pallarés valora l’IETM València

Del 3 al 6 de novembre València va acollir l’IETM (International Network for Contemporary Performing Arts), una important trobada internacional dels professionals de les arts escèniques contemporànies. Aquesta reunió plenària de tardor ha resultat ser la més reeixida en la història d’aquesta ferma xarxa formada per més de cinc-centes companyies i creadors individuals, festivals, empreses, productors, sales de teatre, centres de recerca i de recursos, universitats i organismes institucionals. Tant la seua programació artística, oberta al públic, com els encontres i activitats entre professionals han superat totes les expectatives d’assistència. Quasi un 80% d’entrades venudes en totes les sales, a més de la participació de 763 professionals de 47 països diferents.

Hem volgut parlar amb Jacobo Pallarés, codirector de Proyecto Inestable i president de la Red de Teatros Alternativos -col·lectius encarregats de l’organització d’IETM València-, per tal de fer un balanç més aproximat.

Quins punts forts exposàreu al comitè d’IETM per a que, finalment, escollira València com a seu?

– La idea d’ “encrucijada” (cruïlla) que representava el Cabanyal. El canvi de govern amb els nous protagonistes polítics, partits més socials i participatius. També el que València no fóra una ciutat molt gran en la qual es diluïra l’esdeveniment, perquè tinguera visibilitat. València és una ciutat en la qual els projectes que se succeeixen en ella no passen desapercebuts ni es dilueixen. Que es desenvolupara al Cabanyal i al Port, en el cas de Las Naves, va ser enormement positiu.

– Per la seua banda, van haver-hi exigències que a priori la nostra ciutat no complia?

– No. València complia totes les necessitats que requereix un esdeveniment d’aquest tipus: infraestructures suficients, creació potent, gestió eficient i administracions atentes a nous projectes.

Quina va ser la reacció de la resta de professionals front la qualitat de les companyies valencianes?

– D’enorme expectació. S’ha creat un relat d’oportunitats en les quals ells han sigut protagonistes: a nivell creatiu, a nivell de gestió, a nivell de pensament. Des del primer moment els professionals han estat atents, a l’expectativa, i han sigut enormement positius.

Dels professionals inscrits només un 30% eren de València, amb 9 companyies participants. A què es deu aquesta baixa participació local?

– Aquesta és una de les qüestions que més ens han preocupat: Els perquès. No han participat per qüestions econòmiques? No han participat perquè no hem pogut transmetre bé la idea d’internacionalització que va amb el projecte IETM València? Està el sector en altres coses, intentant sobreviure i qualsevol altra cosa no pot aprofitar-se? Des de l’inici hem intentat crear estímuls, camins, línies de treball que pogueren recolzar la participació dels professionals de les arts escèniques. Fins i tot, per un desig de CulturArts, treballàrem amb quatre mediadors perquè recolzaren directament als professionals valencians amb tutories i assessorament gratuït. Nosaltres teníem clar des del principi aquest problema i hem intentat solucionar-ho. En alguns casos hem aconseguit convèncer, persuadir i espentar, en uns altres no. També cal pensar que la participació no era tant a nivell quantitatiu (quants més professionals participant, millor), sinó a nivell qualitatiu (els que han participat que hagen pogut entendre, relacionar-se i treballar sinergies que donen fruits en el futur).

Quines noves mesures s’han aportat en les trobades professionals per a millorar la situació de les arts escèniques?

– Més que aportar noves mesures, hem intentat constatar el treball en xarxa, la necessitat de treballar a partir de la idea d’un territori comú i de col·laborar entre agents, companyies i institucions.

Quins altres temes van tractar-se?

– S’ha parlat de gentrificació, de mediació, de mesurament i impacte dels projectes, dels drets dels artistes, de la classe mitjana artística, d’art, d’ecologia…

IETM València també ha servit per a teixir xarxes reals que faciliten futures gires internacionals a les companyies i artistes?

– Les xarxes ja existeixen. El problema és que la creació espanyola està absent d’eixes xarxes i de moltes iniciatives privades que es donen a Europa de manera natural. Estar en aquests esdeveniments et dóna visibilitat i l’oportunitat de visibilitzar allò que s’està donant a nivell escènic a Europa.

Quins beneficis directes ha aportat IETM a l’escena valenciana?

– Visibilitat. I el temps dirà.

Cap la possibilitat que València puga ser reelegida com a seu en un futur?

– La gestió de l’esdeveniment, els continguts i la creació que hem mostrat ha sigut un èxit. I ells s’han adonat. Açò ens dóna un plus a l’hora de valorar la nostra ciutat com a amfitriona per a qualsevol esdeveniment semblant. Serà complicat fer una IETM l’any que ve o l’altre perquè no se sol repetir. Però sí hi ha altres activitats de l’IETM que poden recalar en la nostra ciutat donat l’èxit de la nostra gestió, com poguera ser algun satèl·lit o campus. Ja veurem.

Quines tres conclusions traus, tant a nivell personal com a professional, després d’esta experiència?

– Que som capaços com a creadors i gestors, els valencians, d’escometre qualsevol esdeveniment de manera reeixida. Que el treball actualment passa per articular-se des de xarxes sostenibles i des de treballs col·laboratius, i per això cal estar en projectes d’aquest tipus, com a amfitrions de manera excepcional, i sobretot com a participants. I que des de la comunitat hem d’emprendre un treball de diàleg entre el sector privat i el sector públic per a entendre’ns i anar en la mateixa direcció. Açò té molt a veure amb la internacionalització, treball en xarxes, col·laboracions i altres. Perquè projectes d’aquest tipus siguen molt més implicadors i fructífers.


Afán de Plan © 2016