El llapis fecund de Luis Demano

cabina-2014Luis Demano és un il·lustrador valencià que treballa o ha treballat per a empreses i publicacions com Diario.es, Media Vaca, Ajoblanco, Tàndem Edicions, ABC Cultural, El Mundo, Plaza o Diputació de València, entre moltes altres. A més, forma part de l’equip de dissenyadors i dibuixants del fanzine Chilena Comando. La Cabina, Festival Internacional de Migmetratges de València, va comptar amb el seu talent per il·lustrar el cartell de la passada setena edició (novembre 2014), un edifici-cabina de color roig habitat per uns personatges molt especials.

És membre del col·lectiu Vendo Oro, que organitza el Festival d’Autoedició TENDERETE  i que celebrarà la seua novena edició els pròxims 3, 4 i 5 de gener a València. Actualment és professor en el Master d’Il·lustració de la Coco School d’Alacant.

Fa uns dies, des de la seua pàgina de facebook, s’oferia a enviar una felicitació nadalenca per correu ordinari a tot aquell qui vulguera, estes festes, tindre a casa una il·lustració de Luis Demano.

Aquest artista no deixa de sorprende’ns…

– El disseny d’aquesta felicitació va ser un encàrrec d’una agència de publicitat per a l’Ajuntament de València. Va resultar ‘poc institucional’ des del seu punt de vista…

– Açò va ser el que em va comentar la gent de l’agència que els havien comunicat, encara que d’altra banda, com comentava en la meua nota de facebook, per a mi suposa tota un elogi cap al meu treball venint de qui ve. L’única cosa que lamente és que la confiança que l’agència va dipositar en el meu treball no es va veure recompensada econòmicament. Una pena.

– I tu t’ofereixes a enviar-la als llars valencians de forma desinteressada.

– Bé, ho porte fent fa ja alguns anys. Aprofitant la postal que faig per a la meua família, amics i clients, també li l’oferisc desinteressadament a la gent que em segueix pel facebook i postal-luis-demanoque tots els dies ha de suportar en el seu mur les meues excentricitats gràfiques. És una forma de recompensar-los per la seua paciència, i perquè a més sempre estan encomiant el meu treball, el què fa més habitable la solitud del meu estudi i em motiva per a abordar nous projectes amb il·lusió.

– Què comporta treballar per a la Diputació de València o per a publicacions com  Plaza o El Mundo des del punt de vista de llibertat creativa?

– En aquests casos en concret que em planteges, la llibertat creativa és limitada. La labor que jo acomplimente en aquest context és la mateixa que la d’un dissenyador, la de solucionar els problemes del client, que necessita comunicar de la forma més professional i atractiva possible al seu públic. Sóc dels que pensen que estar constantment treballant amb total llibertat de creació no és del tot positiu per al nostre treball, perquè acaba generant molts vicis. En el meu cas, tinc la infinita sort de treballar juntament amb uns directors d’art amb criteri, que fan que el meu treball millore substancialment amb les seues valuoses aportacions.

– Què va suposar guanyar el concurs de cartells per a la Fira del Llibre de València 2007?

– En aquell moment el premi econòmic d’aquest concurs era molt més suculent que ara i em va permetre poder deixar el treball de cambrer que portava exercint sense cap vocació durant tota la meua adolescència i poder dedicar-me a dibuixar i guanyar-me la vida amb açò fins al dia de hui.

– Un canvi vital, doncs. El teu cartell per a La Cabina 2014 també ha sigut tot un èxit. Després de la teua antecessora, Paula Bonet, i la histèria col·lectiva que açò va suposar amb gent desenganxant cartells dels carrers, et vas sentir un poc pressionat a nivell artístic?

– L’èxit del cartell en major mesura es deu a l’absoluta professionalitat de l’organització del festival La Cabina, que van fer una tasca de difusió increïble i que mai havia tingut el plaer d’experimentar en tots els meus anys d’ofici. El fet que la gent desenganxe els cartells a mi ni em va ni em ve, cadascun sabrà al que vol dedicar el seu temps lliure. L’única pressió a la qual em veig sotmès en cadascun dels encàrrecs que aborde, és la que el client quede cent per cent satisfet amb el resultat final, i és en açò en l’única cosa que focalitze tota la meua energia creativa.

– Clarament, quedaren tots molts satisfets. Fins i tot, Lucía Villanueva va fer una preciosa animació del cartell…

– Encara continue levitant de felicitat quan veig en bucle l’animació que va fer Lucía amb el meu cartell. Mai abans havia vist el meu treball animat, per la qual cosa descobrir una nova faceta del mateix, que m’era totalment desconeguda, és una de les coses més meravelloses que m’han passat últimament. No exagere gens. Quan treballes a soles la major part del temps com jo, una de les coses que més agraeixes és poder compartir projecte amb algú sobrat de talent com és el cas de Lucía.

cartel-demano

– M’interessa especialment la teua col·laboració amb Ajoblanco. De quina forma es manté viva aquesta publicació i on està l’empremta Demano?

– La meua col·laboració amb Ajoblanco va ser fa molts anys, fins i tot abans de dedicar-me professionalment a la il·lustració. Havia sigut una de les meues publicacions de referència en l’adolescència i quan em van proposar col·laborar amb ells em vaig portar una gran alegria. Açò va ser concretament en la seua segona etapa, en els noranta. L’experiència va ser molt negativa perquè finalment no ens van pagar la nostra col·laboració a cap dels autors que col·laboràrem en aquell lliurament. Fa poc es va celebrar l’aniversari de la revista i Pepe Ribas eixia en un munt de mitjans entrevistat i explicant les seues batalletes de llibertari acabalat, i jo pensava: “Aquest senyor em deu diners”.

ViolenciaGenero

Cartell de Luis Demano Contra la Violència de Génere (2014)

– Quins projectes personals – no encàrrecs – tens ara mateix?

– Buuuuuffffffffffff… tots els dies em ve al cap alguna idea, així que tinc les meues llibretes repletes de projectes i desbordades en els calaixos.

T’explicaré solament els que tinc a meitat, que són els que considere que acabaré en un període de temps no molt llarg. La majoria d’ells són projectes infantils. En primer lloc tinc quasi acabat un quadern d’acolorir, ‘Destruye y Colorea’, on he bolcat algunes bretolades que m’haguera agradat gaudir de xiquet en eixe mateix tipus de quaderns.

Després està el llibre ‘Geometría Sonora Para Infantes Sónicos’, on jugue a vincular instruments musicals amb figures geomètriques i a renomenar-los de manera boja tipus: Pentagolonchelo, Pianolelogramo, Cuadritarra i coses per l’estil. El següent seria ‘Insultar Mola’, un intent gràfic per a ensenyar a les noves generacions a valorar el bell art d’insultar als adults.

A més, tinc pendent ampliar i tornar a editar en millor qualitat un fanzine que vaig publicar l’any passat, ja esgotat, baix el nom ‘Ilustradores del mundo, ¡uníos! Y suicidaos en masa’, que podria catalogar-se com un intent en clau d’humor de fer un manual per a la gent jove que s’acosta per primera vegada a la professió.

I bé, aquests són alguns dels projectes que tinc avançats. Després hi ha un munt més a l’espera de poder traure una miqueta de temps lliure per a poder començar a plantejar-los sobre el paper.

– Gràcies, Luis. Un plaer.

– Vull donar-vos les gràcies pel vostre interès en el meu treball. Així dóna gust!! Salutacions!!

capçalera-luis-demano