Premis Carri o els anti-premis del teatre valencià

El proper dimarts 26 de juliol se celebrarà al Karaoke Al Alba, Russafa, la tercera edició dels Premis Carri, «els anti-premis del teatre valencià per guardonar el fet escènic de la forma més absurda possible». Una idea de Juli Disla, Toni Agustí i Carlos Amador. Deu premis -alguns amb nominació directa, d’altres més disputats- que retribueixen diversos comportaments al llarg de l’any com ara despotricar per facebook a base de bé, ocupar llocs de direcció mentre arriba el concurs públic o treballar més que ningú.

entrevista-carris

Parlem amb els seus creadors a pocs dies de la gala…

– Quin desfici teníeu el dia que se vos va acudir aquest premi, carris?

– J: Va ser una qüestió econòmica principalment. Com a propietaris d’El abrazo de la china teníem seriosos problemes per pagar el lloguer del mes d’agost i en estiu no teníem clients, ni tampoc volien vindre els nostres amics. Així que vam decidir inventar-nos alguna xorrada per a que vinguera gent al bar. D’altra banda som un sector que viu en el desfici mental i en un estat d’absurdisme permanent. I això necessita un punt de fuga per algun costat.

– T: Sobre todo fue por el dinero.

– Tots els nominats i nominades s’ho prenen amb el mateix bon humor que vosaltres?

– J: El millor dels premis és la capacitat que tenen tots de riure’s d’ells mateixos.

– T: Bueno, hay gente que se enfada. Pero creemos que es positiva esta reacción. El enfado, la rabia, la envidia, incluso el odio al prójimo, son sentimientos muy “carri”.

– C: Tots excepte Juli Disla, que mai ens deixa que el nominem.

– Podeu avançar-nos algunes nominacions d’enguany?

– J: No. Aniran eixint cada dia.

– T: Pero podemos revelar una que seguro estará en próximas ediciones: “Carri, esa mamada no sirvió de nada.”

– Alguna anècdota divertida d’edicions passades?

– J: Més que divertida… angoixant. A l’edició de l’any passat vingué moltíssima gent i l’aire condicionat no donava per a tant. Els convidats suaven com a porcs. Enguany no passarà perquè hem buscat un lloc fantàstic i culturalment molt adequat.

– T: El karaoke “Al Alba”. A cien metros de la China. Un espacio multidiscipinar. Una maravilla.

– C: Joanma Gurillo que va vindre a arreplegar el premi vestit com a Sra. Asunsión, el seu alter ego travesti.

– La gala és oberta al públic o es tracta d’una festa privada del sector?

– J: Nosaltres també som inclusius i fem una feina d’implantació en el barri important. A més d’oferir-nos com una alternativa a l’oci convencional… mmmm… bueno, vénen els teatreros a beure cervesa i au. Açò no interessa a ningú.

– T: Nuestra intención es que poco a poco se vaya afianzando en la agenda festivo-cultural de la ciudad. El objetivo es que se convierta en fiesta nacional. Ya veremos.

– Quin “carri” vos donaríeu a vosaltres mateixos?

– J: Carri, no seas tan seca que eso está pasado de moda.

– T: Carri, ¿eres tonto o que te pasa?

– C: Carri, torna a la escarcha Paris, que es lo teu.

– I quin li atorgaríeu a l’actual govern valencià?

– J: Carri, va o què?????

– T: No entiendo de política.

– C: Carri, trata de arrancarlo!

– Vaig a jugar-me-la: doneu-li un carri virtual a Afán de Plan, vinga.

– J: Carri, a tu qui et patrocina?

– T: Carri, moderna molona valenciana vintage.

Afán de Plan © 2016