Les bruixes de Sara Sanz

Plastic Murs acull fins el 5 de desembre de 2015 ‘Tiempo de Brujas’, una exposició de la pintora saragossana establida a València, Sara Sanz.

sara-sanz

«Quan en el Saló de París de 1865, Édouard Manet va presentar davant el públic la seua cèlebre Olimpia, la reacció que va suscitar no va poder ser, valga la redundància, més reaccionària. El que va enervar al masclisme de l’època —en realitat, com succeeix en totes les èpoques— no va ser el fet que es tractara del retrat indisimulat d’una prostituta; ni tan sols que la jove estiguera nua sobre un llit desfet; el que va causar un gran enrenou va ser que aquella dona posara en actitud orgullosa, segura de si mateixa, i clavara la seua mirada com un dard en els ulls de l’espectador. Per si no fos poc, les al·legories que acompanyaven a la protagonista —l’orquídia en el seu cabell o el gat negre als seus peus— i que tractaven de definir la seua personalitat fosca i sensual, va provocar els més airats comentaris per part del públic i la crítica de l’època que la va considerar com un ésser primari, menyspreable, malèfic.

sara-sanz-2
Eixe ús de les al·legories, els símbols i els missatges escrits com a forma de definir psicològica i socialment al personatge és el que l’artista Sara Sanz ha anat implementant cada vegada més al llarg de la seua producció artística. A l’habitual dualitat de les seues dones aerografiades, a mig camí entre l’ingenu i el pervers, entre l’amable i el sinistre, entre la feblesa i la fortalesa —característica inequívoca del surrealisme pop—, la sèrie Tiempo de Brujas afig un ric univers simbòlic que serveix per a (auto)definir la complexitat dels seus personatges. Prenent com a punt de partida la dicotomia entre la màgia i el demoníac inherent a la bruixeria, i a l’ús pejoratiu de la paraula ‘bruixa’ per a assenyalar a una “dona malvada”, l’artista ha elaborat una completa galeria de retrats femenins que aprofundeixen en qüestions tan profundes com els estigmes socials, la por al rebuig o l’anhel d’una societat menys masclista, menys hostil, menys prejuiciosa.

Una sèrie de retrats que endinsen a l’espectador a l’esmunyedís món interior de les bruixes de Sara Sanz: dones que no solament ens sostenen la mirada sinó que, a més, no s’acovardeixen a l’hora de deixar aflorar les seues pors, les seues inseguretats; les seues contradiccions.» (Manuel Garrido)