Falles sense sang: un article de Carmen Moll i Andrea Domingo

Un any més, des d’AnimaNaturalis, hem convocat a totes aquelles persones que demanden unes festes lliures de crueltat animal per a fer pinya durant dues protestes que s’han dut a terme durant les Falles a València, amb motiu del començament de la Fira Taurina. Un altre any més és necessari reunir-se per a cridar “Prou!”. Que València es vista de festa no és excusa per a maltractar cap ésser viu. Les Falles ja tenen suficient reclam cultural per si soles ‒i més després d’haver sigut declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco‒ i no cal que un centenar de bous i vedells siguen torturats per a diversió d’una minoria de la població. L’art plàstic i els seues “ninots”, l’ambient festiu, les desfilades i cavalcades, les llums, la música i el soroll xoquen de front amb el sofriment que es produeix a la Plaça de Bous aquests dies.

El dissabte 11 de març va tindre lloc la primera protesta a la Plaça de l’Ajuntament. En aquesta ocasió vam voler unir forces amb la fundació Alma Animal i realitzàrem l’acte de manera conjunta. Un centenar d’activistes, vestits completament de negre, amb samarretes on es recordava el nom de tots els bous morts, i sota el lema “Rèquiem pels bous #FallesSenseSang2017”, simulàrem el funeral taurí que les víctimes d’aquestes Falles mai tindran. Descalços, portant cartells i flors roges, ploràrem totes eixes morts perquè no caiguen en l’oblit. Per açò, els prestem la nostra veu, per a cridar el que ells cridarien si pogueren fer-ho. Demanem empatia, demanem compassió. Volem que la gent entenga que el seu sofriment és real, que són animals que no volen morir, que tenen por i que lluiten desesperats per la seua vida com ho faríem cadascun de nosaltres.

El diumenge 12 ens vam tornar a reunir a la Plaça de l’Ajuntament per a realitzar una impactant performance sota el lema “Falles es banya de Sang”. Una vintena d’activistes vam despullar-nos, i després de demanar a plens pulmons “Tauromàquia abolició”, bolcàrem cubetes plenes de “sang” sobre els nostres rostres i els nostres cossos. La que taca les nostres mans, embruta les nostres Falles i esguita a tots els que són còmplices d’aquesta barbàrie.

Com cada any, ens hem tornat a posar en la pell dels bous per a representar el seu dolor en el moment més dur de la seua vida, i no pararem fins que els vegem lliures.


Text: Andrea Domingo i Carmen Moll.