El cant obrer de Patrícia Pardo

La companyia de drama i circ de Patrícia Pardo, malgrat amagar-se en el circuit independent de sales menudes i picar sola cap a altres països amb els seus espectacles en gira, és una de les propostes escèniques més potents i honestes que tenim a València. Com sempre, són figues d’un altre paner plantejar-se perquè els grans teatres, públics i privats, no programen de forma regular espectacles tan inteligents, per – com diu la Pardo – «commoure a un públic que ja no pre-accepta ni consensua previament.» Un públic que no té por a experimentar diversos canvis emocionals en menys de dues hores, passant de la riallada a l’entendriment, de la curiositat a l’impacte. Espectadors i espectadores que volen sentir-se identificats, rescatar records, veure’s abrigallats front allò que també consideren injust i s’està denunciant en escena, palpar la poesia que acompanya cada intenció i riure’s sense ofendre ningú. Ser tractats com a éssers intel·ligents. Ser feliços, collons, ser feliços!

el-fandango-de-marx-m

El Teatre Micalet ha decidit apostar uns dies pel circ, per l’anomenat Nou Circ. Un híbrid necessari entre el circ clàssic, del qual es prenen les acrobàcies, els equilibris, els aeris i els malabars, i una imatge renovada de la figura del clown o pallasso. Es prescindeix dels animals famèlics i humiliats, i en canvi, s’intercalen textos teatrals ben interpretats i música en directe. El Teatre Micalet acull fins a l’1 de novembre El Fandango de Marx, de la companyia de Patrícia Pardo.

En escena, quatre personatges: Roge, Begoña, Patrícia i Joel, aquest últim en substitució de Silvia Navarro. Quatre personatges, unes cadires plegables i un silenci absolut que s’estén durant tota la primera part de l’obra. Un silenci, també expectant, que només es trenca per alguns udols o els efectes d’unes bufetades entre els riures del pati de butaques.

fandango-3

No tardem a descobrir que, a través de la violència física que exerceixen uns sobre altres estan tractant de posicionar-se, de quedar per damunt, d’aconseguir el poder a qualsevol preu. La lluita d’una mateixa classe, la classe obrera, manipulada des del vertader poder per a enemistar-la, afeblir-la i sotmetre-la des que el món és món.

fandango

La segona part arranca amb el diàleg de Patrícia Pardo, que ens endinsa en la València dels anys vuitanta a colp de record, entre bollycaos, trompes, samboris i classes extraescolars. Temps de felicitat per als quatre personatges que, com la majoria de nosaltres, són fills d’obrers que van viure la seua infància aliens a problemes i injustícies gràcies a l’esforç dels seus pares.

El que sembla ser una posada en comú de remembrances agradables acaba, també, convertint-se en una competició pel record més fastuós. Temps de jugar en descampats que, amb l’edat, uns han sabut reivindicar millor que uns altres perquè no han perdut l’esperança ni la conciència, la importància de viure en comunitat lluitant perquè ni un sol xiquet passe fam o gaudisca plenament de la seua dolça etapa d’innocència i formació creativa en sana igualtat amb les seues companyes.

fandango-4

La música en directe cobra una importància fonamental enmig d’aquest fandango. Música tradicional valenciana interpretada per Roge P. Magdaleno a la guitarra i la sorprenent veu de la versàtil Begoña Tena. Jotes, fandangos, malaguenyes i cant d’estil, amb els seus balls associats, que demanden la recuperació d’eixa conciència de classe oblidada unes dècades després del Franquisme, quan l’estèril empatia no ix ja al rescat de migrants que algun dia també vam ser. Melodies, lletres personalitzades i discussions que deixen palesa com la dreta política ha manipulat les ments d’aquells que van batallar per una societat més equànime.

El final ens deixa un sabor a companyonia, empatia, amor i esperança a través dels ulls brillants dels quatre actors, els quals han aconseguit reconciliar als seus personatges i ficar-nos les ganes en el cos de seguir lluitant en pro de la igualtat. Cantem?

el-fandango-de-marx-5

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA

Intèrprets: Begoña Tena, Roge P. Magdaleno, Joel Maldonado, Patrícia Pardo
Tècnics: David Sánchez, Nadia García, Manolo Conde, Sergi Méndez
Disseny d’il·luminació: David Sánchez
Art de personatges: Lluna Albert
Coach d’actors: Amparo Oltra
Assessorament musical: Fermín Pardo, Teresa Segarra, Enric Parreño, Josep Aparici
Direcció de clowns: Sergi Claramunt
Dramatúrgia, textos i direcció: Patrícia Pardo

CANÇONS
U d’Aielo, Jota de 3 de Vinaròs, Jota de Moixent, Fandango de Cofrents, Fandango de Sant Mateu, U i dos de Torrent, Fandango de Cortes de Pallars, Valenciana de l’u i dos, Fandango d’Aiora, Malaguenya de Barxeta.

+ Llegir entrevista a Patrícia Pardo

El cant obrer de Patrícia Pardo / Ressenya de El Fandango de Marx
Text: Vanesa Martínez Montesinos | © Afán de Plan 2015
Fotos cedides per la companyia de Patrícia Pardo