Tesa, rapera d’arrel

Autodefinides #31

Per encetar aquesta nova etapa, hem triat a Tesa, qui s’autodefineix a continuació:

Hola, sóc TESA. Ma mare em va posar Teresa, i com explique a la cançó del Tio Canya, sóc la quarta generació de Tereses a la meua família: (…) ho parlava Teresín, Tere i també Tereseta. Sent la seua besnéta, què anava a parlar Teresa? El malnom de TESA me’l va posar a l’adolescència Anna, una xicona molt amiga meua de Benifaió. Des d’aleshores, em coneixen com a tal en els diferents ambients que m’he mogut. La família em continua dient Teresa i els meus pares, com també nomene a la cançó de La Khaleesi, em diuen Sona (de Teresona) o Sonona.

(…) a mi la meua mare em cridava Sonona, ara sóc la Khaleesi i vinc a per la meua corona…

TESA

Soc d’Almussafes, més rural que els tarongers. Em considere de poble a dolor. M’agrada la vida de poble i viure en una casa amb corral, i passar les vesprades a l’ombra de la meua llimera. Reconec que la vida d’artista em fa moure’m més del que desitjaria, però continue resistint a La Ribera.

Vaig heretar el gust per allò artístic de la meua família. Ma mare és ceramista i  mon pare ha tocat el saxo a la banda, a més de ser historiador de l’art. Vaig nàixer a Nàquera, en l’aigua, en un part natural a Acuario. El meu matró fou Pere Enguix.

Sóc llicenciada en Psicologia. He treballat amb xiquets i amb joves amb necessitats educatives especials, però actualment exercisc com a Professora Tècnica de Serveis a la Comunitat, la rama social de la nostra Formació Professional.

Vaig començar a rapejar en El Delito. Vàrem traure al 2015 el disc Modo Fucker. Vaig intentar formar un grup de rumbes, però no va acabar quallant, malgrat que tinc bones cançons composades que m’agradaria poder aprofitar en algun moment. Rapejava en castellà fins que vaig fer un concert i ma mare em va haver de cridar l’atenció. La frase va ser: “Sona, molt bé. Però em pareix fatal que t’ho cantes tot en castellà”. Així que vaig escriure Traqueta fina, que més tard inclouria en el disc de Milers d’històries compartides, que vaig traure amb un altre rapper de la Ribera anomenat Vent de Ponent. Al 2017, vaig traure el meu primer disc en solitari Al-Tesagravat i masteritzat per Loren D. Enguany, estem fent la segona gira d’aquest disc i preparant disc nou per a la pròxima temporada. Ja he començat a gravar, i aquesta vegada ho estic fent a Atomic Studio, amb Mark Dassousa.

 

AFÁN DE PLAN PREGUNTA…

– Què creus que diria el Tio Canya si poguera parlar-li als seus rebesnéts?

– Que no ens oblidem de la seva història, i que estimem la nostra llengua i els nostres avantpassats directes. Pense que estaria orgullós de veure el valor que, malgrat la insistència d’alguns sectors, està prenent el valencià.

– El feminisme, la llengua o les arrels són tres de les grans reivindicacions on s’assenten les teues lletres. Quina defensa fas del rap en si mateix?

– Pense que el rap té un avantatge front a altres estils musicals i és que no necessites una formació musical prèvia. Per a mi és positiu, ja que permet a un gran nombre de persones expressar-se (com ja va fer en el seu moment el punk). Crec que el gran pes de la lletra el converteix en una eina de crítica social molt potent. Pel contrari, se sol parlar del rap de manera negativa, s’associa a la delinqüència, al masclisme… Jo no estic d’acord en aquestes afirmacions. No vull negar que al rap hi haja masclisme, però és que veig masclisme allà on mire, i pense que assenyalar el del rap en concret no és just. Trobe que ens han fet més mal les balades romàntiques que el rap, i que d’això no es parla tant. Personalment, veig una mica de classisme darrere d’estes calumnies.

D’altra banda, no es deixa de veure com un gènere novedós, sent que ja fa 50 anys que es practica.

– Com compagines el treball d’autoproducció, autopromoció i autoedició amb el de creació?

– Doncs, no massa bé… Tota la feina entorn a la música em lleva molt de temps, entre ell, temps de creació. Però, estic aprenent a donar-me espais i a intentar delegar responsabilitats (que he de reconèixer que em costa). De totes maneres, m’agrada participar de tots els passos de la meua música.

 

** Tesa ha escollit per al següent Autodefinides a Amàlia Garrigós, periodista i directora del programa musical Territori Sonor (À Punt Ràdio).

Afán de Plan © 2018

AUTODEFINIDES és una secció a la qual presentarem setmanalment diverses professionals del món de la cultura, artistes i agitadores culturals, valencianes o residents. Per ací passaran dones de les arts plàstiques i escèniques, el cinema, la música, la literatura, la producció cultural o l’artivisme, entre altres disciplines. Cadascuna de les participants triarà la protagonista de la següent autodefinició, bé siga per pura admiració o per curiositat, i li farà tres preguntes. D’aquesta forma construirem entre totes una cadena que a més d’entretindre als seguidors d’Afán de Plan, ajudarà a donar visibilitat al seu treball.