Tuactes i rebomboris / MOX

tuactes-i-rebomboris-banner

La primera vegada que vaig escoltar el nou disc dels MOX, Tuactes i Rebomboris, vaig tindre una reacció molt primitiva. Un grapat de sensacions que feia temps que no experimentava a través de la música. Era un sentiment nou i vell alhora. Una regressió que riu-te tu dels xamans maputxes.

«Escoltar el nou treball de Mox és com assaborir un plat desconegut, ple de sabors i textures que quan envaeixen la teua boca, un a un, reconeixes com a propis, i et brillen els ulls de plaer, i somrius i assentes amb el cap mentre tornes als teus éssers del passat i les seues delícies familiars… Que algú m’explique perquè m’he transportat a la cuina de magüela i ara mateix està ficant-me pinyons en la maneta. Quin viatge.», escrivia al meu facebook personal aquest passat estiu.

Els de Puçol veníen d’un magnífic Palifonies (2013), el qual ja havia aconseguit sorprende’m. Però enguany arriba aquest rebombori d’emocions i sabors emparat pel segell discogràfic Mésdemil, on – amb més força que mai – l’estridència acollidora de la dolçaina i la cançó d’arrel irrompen benvingudes entre guitarres elèctriques i percussions de rock. Una veu del poble valencià, la del Botifarra, reforça un disc perfectament assemblat i aporta el contrast necessari per a degustar amb més interès l’agermanament d’instruments i la veu de Toni Rojas, vocalista de MOX. D’aquesta forma, junt als seus companys (Xampet: guitarres , Cacahuero: baix, Mílio: bateria, Josep Sebastià: dolçaina i Redo: veus i cors) i les col·laboracions de Tiko Esteve i Dani Rolling, ens presenten un treball remogut lentament amb cullera de fusta.

En escoltar-los, l’arxiu mental pot desempolsar algun ressò de Triana o de col·laboracions com aquelles que feren Los Planetas i Lagartija Nick amb el cantaor flamenc Enrique Morente. Però jo preferisc obviar les comparacions perquè resten importància a les fresques intencions de qualsevol creador. El que fa MOX ningú ho va fet abans. Cert que no són els primers en fusionar tradició amb pop i rock, però sí en fer-ho amb un optimisme contagiós que concedeix la mateixa importància a tots els gèneres musicals. Un equilibri que naix sota terra i no s’acomplexa en mirar als grans estils de front.

mox

MOX

El disseny del disc és una idea de Xavier Alcàcer, qui ha treballat la proposta amb fotografies de Jordi Mira i Túbal Perales. Una invitació a allò que estem a punt d’escoltar. Una finestra per on s’escapa l’olor d’un all-i-pebre. Curiós, de veres, que a molts de nosaltres el so MOX ens evoque analogies culinàries. Escolteu-los i ja ens direu. Bon profit.

Pròxim concert: després d’una gira per Catalunya, Mox tocarà en directe al Teatre Micalet de València el 29 de novembre.

Tuactes i Rebomboris / MOX
Text: Vanesa Martínez Montesinos | © Afán de Plan 2015