Pilar Barrachina (Agua Piscina): l’excel·lència de l’absurd

Autodefinides #53

Lorena Izquierdo ha escollit a Pilar Barrachina, qui s’autodefineix a continuació:

Nadadora en la infància i/o adolescència. Bateria i multiinstrumentista freak als anys 80 i 90 en Fitzcarraldo. “Drum Destroyer” a finals dels 90 en Felpudo Tos. Activitats musical-poètiques-absurdes amb l’OICOP, El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica. Actualment, currant sistèmica, generadora de muzaks i faedora de peces audiovisuals a destall.

Compondre la meua música em porta la menor i la major part del procés. Desitjaria invertir més temps en fer-la i desfer-la, però cada cosa es fa, es desfà, es genera o es degenera en uns altres múltiples plans que cal començar o acabar per a arribar a entendre el que vas tocar i escriure. Em limite o m’estenc en el temps que passe component segons el moment. Ja he produït tant que podria deixar d’escriure i continuar publicant música durant vint-i-cinc anys.

La meua col·lecció de músiques, així com els vídeos que a voltes les acompanyen, estan publicats de manera cronològica, com un diari molt personal que, des de ja fa quasi tres anys, vaig decidir compartir amb els meus amics. No hi ha cap rebuig, ni objecte ni fi, excepte el del simple gaudi de jugar i aïllar-me durant el procés de creació. M’agrada el que va dir Frank Zappa en una de les seues entrevistes: «No m’importa si ix o no, m’agrada escoltar-ho. Em diverteix el que faig, i si als altres els agrada, està bé i si no els agrada, també».

De vegades recorde les sàvies paraules del meu benvolgut amic Larusso Daniel: «Quina millor manera de matar el temps, les vesprades de diumenge, que escoltant a Agua Piscina. Eixes sobretaules en les que no fan res a la tele i el títol de la pel·lícula d’Antena 3 té més de dues paraules…»

(Agraïments!): A la infermera —el nom de la qual no puc recordar— que el dia del meu naixement, es va adonar que aquell bebé estava viu, malgrat el seu color morat, en moure jo de sobte el meu xicotet peuet. A aquella professora que als deu anys ens motivava per a sumar punts a l’assignatura de matemàtiques si acudíem als concerts de clàssica, els dissabtes al matí, al Teatre Principal. Al meu company en Fitzcarraldo, ‘Truna’ Andrés, per haver-se assegut en el pupitre del costat a Segon de BUP. Als meus companys de Felpudo Tos, Iván i Koldo (Luisito Lechuga), per haver decidit gravar un vídeo de Fitzcarraldo, perquè gràcies a això ens vam conéixer. A Borja Boscá pel remade de Felpudo Tos, que em va espentar de nou, al costat de les paraules d’ànim de Javier Lacasta i Pau Twang, a tornar a jugar sota el nom d’Agua Piscina, Piano Pollo, Lola P, Cruda y Cocido, Toca Plancha o qualsevol altre nom que se’m puga ocórrer. A Alfredo Arnaiz per publicar la meua música amb el seu segell Pequeña Criatura.


LORENA IZQUIERDO PREGUNTA…

Per a quan un making-of dels teus vídeos?

– Els autovídeos musicals (o no) que faig, sorgeixen de forma immediata. Són fruit de la improvisació pura. Un making-of seria el més paregut a un fugaç llampec d’idees i imatges que passen per la meua ment en pocs segons, abans de posar-me a treballar en una nova peça. Una cosa difícil de captar. Però, per què no? Com tot, es pot intentar.

Com és el teu dia a dia?

– Entre setmana, als matins, solc tocar, experimentar, editar o compondre abans d’eixir cap a la faena. I a la nit, en arribar a casa, i els caps de setmana, treballe un poc més. Com una espècie de “duaner Rousseau” del segle XXI, salvant les distàncies, clar.

D’on ve el teu humor tan especial?

– Del Dadaisme, el Surrealisme, el Teatre de l’Absurd, la Psicodèlia, el Pop… Però, sobretot, m’inspire en la vida quotidiana i les seues contradiccions. La realitat m’aporta molt més que qualsevol moviment musical o corrent artístic.


** Pilar Barrachina ha triat per al següent Autodefinides a Carolina Otero, cantautora rock, escriptora i poeta.

Afán de Plan © 2019

AUTODEFINIDES és una secció a la qual presentarem setmanalment diverses professionals del món de la cultura, artistes i agitadores culturals, valencianes o residents. Per ací passaran dones de les arts plàstiques i escèniques, el cinema, la música, la literatura, la producció cultural o l’artivisme, entre altres disciplines. Cadascuna de les participants triarà la protagonista de la següent autodefinició, bé siga per pura admiració o per curiositat, i li farà tres preguntes. D’aquesta forma construirem entre totes una cadena que ajudarà a donar visibilitat al seu treball.