Carmela Mayor, escriptora d’imatges

Autodefinides #51

Sandra Gómez ha escollit a Carmela Mayor, qui s’autodefineix a continuació:

Vaig nàixer a Gandia un dia fred de 1969. Hauria preferit fer-ho a l’estiu, però ningú em va preguntar. Vaig treballar durant alguns anys com a il·lustradora lligada a la pota d’una taula. Un dia que la pota estava distreta i que la taula feia la migdiada, vaig construir una ‘cine-maleta’ —artefacte que ni és cinema ni és maleta, sinó tot el contrari—, em vaig inventar un espectacle, i vaig travessar la porta, tot recte a la dreta.

Carmela Mayor

Recorde que, ja des de l’escola infantil, una de les meues aficions preferides consistia a dibuixar tot el que veia al meu voltant: figuretes de porcellana que evocaven la seua pròpia història des d’un racó de la vitrina, aquell enorme quadre sense signatura sobre l’aparador del menjador. També retallar, sense cap temor, qualsevol imatge d’una enciclopèdia o pintar amb retoladors les insípides lectures juvenils del meu germà gran.

Foren, totes aquestes, les meues primeres referències artístiques. Ara, em declare escriptora d’imatges, còmplice de la paraula, i m’espanta aquell sentiment infantil en cada projecte, en cada nou repte.



SANDRA GÓMEZ PREGUNTA…

Quins treballs tens en marxa en aquests moments? Són projectes de creació, d’investigació, pedagògics?

– En ruta: “La Cine-Maleta Ambulante”, una raresa escènica per a xiquetes i xiquets rars, amb Lambulante Cia., i “Caprichos literarios”, tallers inspirats en les tècniques creatives del grup d’experimentació literària OuLiPó.

Investigar i experimentar no ho considere un projecte, no és que un dia diga: «Hale, investigaré». Ho faig de manera més inconscient, més atzarosa. Una cosa et porta a l’altra, una persona a la següent, una paraula a un moviment. Ora descobreixes, per casualitat o per curiositat, un nou llenguatge, i et quedes una estona…. Ora construeixes ponts flotants, els travesses de corrillo, i passes a una altra cosa, mariposa. Una vesprada fiques el peu de l’altre costat de l’espill, i tornes al minut per por de perdre’t… En fi, això, investigar.

 

Quina és la teua manera de fer, les teues constants, els teus hàbits en un procés creatiu? D’on parteixes, d’on sorgeixen els materials i com es cristal·litzen i ordenen? Té el treball una lògica narrativa i a quin tipus de lògica respon si és que la té?

– El meu procés creatiu no és molt regular. Generalment, les idees apareixen quan menys m’ho espere: anant en bici, rentant-me les dents, fullejant un llibre agafat a l’atzar, d’un detall capturat al vol en una conversa… A vegades, sorgeixen d’un desig, d’un capritx, de la necessitat de jugar i divertir-me, i de compartir amb uns altres eixa festa. Després, després de la idea, ve la forma i les regles del joc. Després d’un temps de repòs molt aconsellable, fas “neteja”: tatxes, esborres, podes o realitzes alguns empelts.

 

Si en parlar de lògica narrativa ens referim a la coherència interna d’una obra, sí, crec que és necessària per a la seua consolidació. Si entenem per lògica: raonament, “sentit comú”, pensament i argument, et diria que a vegades sí i a vegades no, i que a vegades abans i a vegades després. La lògica porta associats conceptes com vertader i fals, correcte i incorrecte, entre els quals és fàcil perdre’s. Millor parlar d’una lògica difusa (‘fuzzy logic’), un tipus de lògica que utilitza valors aleatoris però contextualitzats i relacionats entre si, establint el relatiu d’allò observat com a posició diferencial.

De quina manera està present el públic en els teus treballs?

– L’espectador forma part de les regles del joc i és un element motivador.


** Carmela Mayor ha triat per al següent Autodefinides a la performer Lorena Izquierdo, codirectora de Diàleg Obert.

Afán de Plan © 2019

AUTODEFINIDES és una secció a la qual presentarem setmanalment diverses professionals del món de la cultura, artistes i agitadores culturals, valencianes o residents. Per ací passaran dones de les arts plàstiques i escèniques, el cinema, la música, la literatura, la producció cultural o l’artivisme, entre altres disciplines. Cadascuna de les participants triarà la protagonista de la següent autodefinició, bé siga per pura admiració o per curiositat, i li farà tres preguntes. D’aquesta forma construirem entre totes una cadena que ajudarà a donar visibilitat al seu treball.