Anna Devís: ciutats a colp d’humor

Autodefinides #66

Silvana Andrés ha escollit a Anna Devís, qui s’autodefineix a continuació:

Vaig nàixer al 1990 a Albuixech, un poble molt menudet de l’Horta Nord envoltat de tarongers. Basant-se en les dades, això hem defineix com un espècimen de l’anomenada generació milénial. Una milénial de l’horta. I tot i que açò explica clarament que siga una fervent creient de la cultura de l’esmorçaret, no explica el meu treball. Així que, bo, continue autodefinint-me.

Anna Devís

Sóc filla d’aparadoristes. Quan era menuda, passava moltes hores al seu taller veient com treballaven amb les seues mans i transformaven objectes ordinaris en decoracions extraordinàries. Al seu espai de treball hi podies trobar tots els materials que es pot somiar, des de cartolines i purpurina a infinitat de teles de colors i maniquís. Uns dies jugava a ser modista o florista, i d’altres, simplement pintava. Sempre m’ha agradat dibuixar, i sent filla única com sóc, mai m’han faltat els colors. Tot i que jo somiava amb ser pintora, vaig acabar matriculant-me a l’Escola Superior d’Arquitectura de la Politècnica de València. I no va ser tan mala idea, perquè allí vaig conéixer a Daniel Rueda, la meua parella personal i professional. No obstant, 8 anys estudiant construcció, instal·lacions i estructures no em llevarem del cap eixa felicitat que em dóna dibuixar. Així que, acabada la carrera, vaig cursar el Màster de Disseny i Il·lustració on, per fi, em vaig llevar eixa espineta creativa que tenia clavada.

I tot este rotllo preliminar vos el conte per a que entengueu què faig avuí en dia i per què. I veient les preguntes que m’ha enviat Silvana, crec que esta informació serà útil. Actualment, forme un duo creatiu amb Daniel. Potser, ens conegueu millor com a @anniset i @drcuerda a Instagram. Utilitzem el nostre bagatge arquitectònic per a contar histories mitjançant divertides imatges que disten molt de la fotografia d’arquitectura convencional. L’estil de les nostres fotografies es caracteritza per l’ús de l’humor, la creativitat, la precisió i una delicada estètica inspirada en la ciutat, la geometria i el minimalisme. El nostre treball ha estat imprès a publicacions internacionals com Surface Mag o The New York Times Style. També hem tingut el plaer de treballar per a conegudes marques com Facebook, Netflix, Swatch o Disney i fa poc, hem entrat al món de l’art amb galeries a Israel i Miami.


SILVANA ANDRÉS PREGUNTA…

Quan planeges un projecte, penses primer en la història que vols contar, visualitzes una imatge i la recrees o és la localització l’inici de tota la resta? Quin és el teu procés de creació? 

– Les nostres fotografies sempre consten de dos elements: el concepte i l’arquitectura. Si no tenim un dels dos, no hi ha fotografia, i depenent de la situació, apareix un abans que l’altre. Quan viatgem, solem trobar l’arquitectura abans que la idea. No obstant, es quan treballem en un projecte per a un client quan pensem primer la idea i després, decidim quin és el fons que va a potenciar eixe concepte. En este cas, el procés de creació comença amb una pluja d’idees i un esbós. Sobre este dibuix prenem infinitat de decisions com el vestuari, l’atrezzo, els colors, la composició o fins i tot la localització. Tot el que apareix a les nostres imatges és real, pel que la part de producció sol ser la més llarga i costosa, però també la més divertida! Les imatges les fem al carrer, amb llum natural homogènia. Quan parlem d’arquitectura parlem de façanes reals, no de fons de paper a un estudi. I quan fem una foto, muntem xicotetes instal·lacions efímeres que aquells que passen pel davant en aquell moment poden descobrir. Disparar, paradògicament, és el moment més curt comparat amb la producció i el muntatge. Tot i que potser parlem d’una o dues hores per a capturar una imatge!

Al teu treball es percep una estreta relació entre l’arquitectura i la il·lustració. Quins aspectes t’interessen de cadascuna?

– L’arquitectura i la il·lustració (concepte) són la base del nostre treball. Són quasi el reflex de la personalitat tan diferent que tenim Daniel i jo. Daniel seria l’arquitectura: racional, metòdic i totalment quadriculat. Es programa fins l’hora del desdejuni! No és d’estranyar que la seua part del treball preferida siga la més tècnica, l’instant de capturar la fotografia amb la càmera i de revelar la imatge. Jo, en canvi, sóc clarament la il·lustració: el caos, el color, l’humor i l’experimentació. Gaudisc com una xiqueta pensant conceptes nous, dibuixant les idees i pensant com produir tot allò que se m’acaba d’acudir. Un clar cas de Yin i Yang.

–  Tenint en compte l’auge que han assolit xarxes socials com Instagram, podries parlar-nos dels seus beneficis com a eina de comunicació i dels seus possibles paranys?

– Per a nosaltres, Instagram ha sigut un gran trampolí que ens ha permés arribar a treballar amb conegudes marques internacionals. Les xarxes socials trenquen distancies i fronteres, i són un aparador al món obert les 24 hores del dia. Per a nosaltres, són eines imprescindibles en un món totalment globalitzat. Des del principi, les hem entès com un portafolis personal, i no com un diari personal i privat, on potser, sí podem parlar de temes més complicats. Al final és com tot, un pot mirar documentals a la tele, o programes del cor. Les xarxes socials són igual, pots exposar la teua vida privada, o utilitzar-les com una eina d’aprenentatge.


** Anna Devís ha triat per al següent Autodefinides a la il·lustradora i dissenyadora gràfica Ada Díez, cofundadora de Hits With Tits i Truenorayo Fest.

Afán de Plan © 2019

AUTODEFINIDES és una secció a la qual presentarem setmanalment diverses professionals del món de la cultura, artistes i agitadores culturals, valencianes o residents. Per ací passaran dones de les arts plàstiques i escèniques, el cinema, la música, la literatura, la producció cultural o l’artivisme, entre altres disciplines. Cadascuna de les participants triarà la protagonista de la següent autodefinició, bé siga per pura admiració o per curiositat, i li farà tres preguntes. D’aquesta forma construirem entre totes una cadena que ajudarà a donar visibilitat al seu treball.