Ada Díez i la sonografia feminista

Autodefinides #67

Anna Devís ha escollit a Ada Díez, qui s’autodefineix a continuació:

Vaig nàixer a València el 1984 i em vaig criar devorant llibres i còmics. Vaig trobar la meua passió per la ciència-ficció, l’anime i el visual a una edat molt primerenca, desbordant imaginació que intentava plasmar sense parar de dibuixar, o jugant amb l’invisible en habitacions buides. M’encanta aprendre a mirar de maneres diferents, investigar, i sempre he intentat reflectir-ho als meus projectes, sense perdre la garra o la personalitat.

Ada Díez

Em vaig llicenciar en Belles Arts i vaig cursar un Màster en Disseny i Il·lustració. Durant molts anys vaig treballar només com a dissenyadora gràfica, amb el cuquet de la il·lustració incitant-me a canviar, a buscar nous projectes i tornar a comptar amb el dibuix. El 2011 va ser clau. Unint forces amb Laura Castelló i María Herreros naix “El Fresquito”, una publicació plena de DIY i actitud disbauxada en la qual aprenc moltíssim de l’autoedició i de les meues impressionants companyes de viatge, gaudint de cada número fins al 2014. Açò em va permetre llevar-me qualsevol temor de llançar-me a la meua següent aventura autoeditada: Hits With Tits, i com a conseqüència directa TruenoRayo Fest, com a directora d’art, il·lustradora i agent multiusos.

*Detalls d’il·lustracions d’Ada Díez

Aquell aprenentatge amb línies potents i colors vius, criats per la imatgeria popular, m’ha permés formar part d’interessants propostes al llarg dels anys després d’atrevir-me a tallar i tornar al món de la il·lustració, com Nastio Mosquito en la Fondazione Prada, Miscelanea BCN o en Pepita Lumier amb Mighty Poster en Solo Shop Show, començar amb el còmic en els recopilatoris Teen Wolf o Dibujos por Sonrisas, participar en festivals com Desvelarte, ¡Hostia, un libro! ó 10 Sentidos, amb revistes com Cáctus, Ferida o DXI i diversos projectes per a À punt, Cinema Jove o el Centre del Carme. A més, la profunda incursió en el llenguatge de la cartelleria i el musical m’ha permés crear un gran nombre de portades, pòsters i línies de marxandatge per a treballs discogràfics, esdeveniments musicals o festivals. Ha sigut un luxe redescobrir les meues passions perquè formaren part del meu treball, trobant un llenguatge del qual sempre he gaudit i agraïsc que el públic aprecie més enllà de l’habitual mainstream.

No importa el que faces, simplement busca de veres com vols fer-ho, oblida modes i estils, fes dels teus defectes la teua major virtut i aprén de cada error per a avançar en la teua manera de crear.


ANNA DEVÍS PREGUNTA…

Al teu treball existeix una innegable influència cinematogràfica. Què alimenta el teu imaginari? Podries enunciar alguna pel·lícula o sèrie que haja marcat un punt d’inflexió en el teu estil?

– Indubtablement, el cinematografia està molt arrelada en les meues influències i en la meua forma d’il·lustrar. Sempre podreu trobar xicotetes picades d’ullet a la cultura pop, el cinema, els còmics, les sèries i l’anime, en allò que dibuixe o com ho dibuixe. Constantment trobe objectes o imatges que criden la meua atenció i emmagatzeme en carpetes com a futurs referents; tot pot cridar-me l’atenció: colors, formes, composicions, fotografies… L’interessant és sempre investigar i nodrir el nostre imaginari, això ens ajuda a trobar diferents solucions o propostes a l’hora de resoldre projectes i anar creant el nostre estil, que per descomptat pot evolucionar o variar en tot moment.

Crec que els punts d’inflexió acaben sent un cúmul de canvis, decisions o visions que ens ajuden a avançar en el que fem. No crec que siguen epifanies, el treball és imprescindible per a poder arribar a eixos punts d’inflexió, però convide a tothom a veure (si és que no l’han vista encara) “Alien, el huité passatger”… La recorde amb molt d’afecte, puc veure-la mil vegades i no cansar-me mai d’ella; a més, la Tinent Ripley va ser i serà un referent únic. L’important del cinema o les sèries és el que et fan gaudir, patir, plorar o riure, entre moltes altres emocions, això és el que preval.

Visibilitzar la figura femenina en l’àmbit cultural és sense cap dubte imprescindible i necessari, i tu ho saps molt bé. Ens podries explicar què és el projecte Hits With Tits i com sorgeix?

– Hits With Tits és un projecte sonogràfic que conjumina il·lustració i música realitzada per dones, on es visibilitza i normalitza el talent de les creadores. Va sorgir d’interessos comuns en conéixer a Lu Sanz, cocreadora i encarregada de la part musical del projecte. Ens vam adonar que escoltàvem la mateixa música, en la seua majoria liderada per bandes de dones o veus femenines, i ens plantejàrem fer una playlist que recollira el bon estat de salut d’aquestes formacions. Aquesta llista va acabar materialitzant-se en un vinil recopilatori amb bandes locals, nacionals i internacionals de periodicitat anual, sempre acompanyat de portades il·lustrades i de diferents projectes o col·laboracions expositives dutes a terme associant-nos amb col·lectius liderats per dones del món de l’art, perquè unir il·lustració i música és natural. Qui no s’ha comprat alguna vegada un CD o vinil per la portada?

No podem tancar l’entrevista sense parlar més sobre Truenorayo Fest. Quines dificultats has trobat per a tirar endavant el projecte en un panorama musical clarament marcat per la figura masculina?

– L’avantatge de tindre per estendard “Projecte sonogràfic que visibilitza i normalitza a les dones davant i darrere dels escenaris” és que deixa poc marge d’error respecte a la classe de festival que volem muntar i quins són els nostres principis. Per descomptat, ens hem trobat amb paternalismes, mansplaining i masclisme (i ens el continuem trobant), ja no sols a nivell social sinó també a nivell institucional, la qual cosa ens demostra que és imprescindible reeducar i canviar el sistema educatiu per a acabar amb els tòpics i les mil excuses que des de llocs privilegiats, amb visió heteropatriarcal, es realitzen per por de compartir els espais públics. Una altra manera de fer cultura és possible. Aprenguem.


** Ada Díez ha triat per al següent Autodefinides a la comunicadora i gestora cultural Olga Palomares.

Afán de Plan © 2019

AUTODEFINIDES és una secció a la qual presentarem setmanalment diverses professionals del món de la cultura, artistes i agitadores culturals, valencianes o residents. Per ací passaran dones de les arts plàstiques i escèniques, el cinema, la música, la literatura, la producció cultural o l’artivisme, entre altres disciplines. Cadascuna de les participants triarà la protagonista de la següent autodefinició, bé siga per pura admiració o per curiositat, i li farà tres preguntes. D’aquesta forma construirem entre totes una cadena que ajudarà a donar visibilitat al seu treball.