Dora Martí, responsable del foment i promoció de l’audiovisual a l’IVAC

Autodefinides #6

Áurea Ortiz ha escollit a Dora Martí (València, 1960), qui s’autodefineix a continuació:

Vaig estudiar Magisteri, i després el curs pont a la Universitat de Geografia i Història per a llicenciar-me en Història Contemporània. Com no tenia treball vaig anar-me’n a la Bretanya francesa, on tinc molt bons amics, i vaig passar quasi tres anys estupends que em serviren no solament per a aprendre francès, sinó per a madurar, tindre una altra visió del món i de la vida. Els joves d’eixa època no solien tindre eixa oportunitat, llevat que els seus pares tingueren molts diners. De tornada a València, vaig treballar a l’IVAJ (Institut Valencià de la Joventut).

Posteriorment, i per pura casualitat, vaig entrar en l’àrea de programació d’un novíssim Cinema Jove, on vaig descobrir la meua vocació. Vaig treballar durant set meravelloses edicions del festival, coordinant la programació. M’agrada pensar que vaig contribuir d’alguna manera al seu creixement. També he de dir que era una etapa en la qual l’equip era jove, molt jove, i quasi ningú tenia experiència pel que vam cometre no pocs errors. No obstant açò, la il·lusió i l’entusiasme pel que feia crec que compensaven la meua falta d’experiència. Per sort, vaig comptar amb gent que m’ensenyà gran part del que ara sé i va ajudar-me sempre de forma desinteressada. José Manuel Cervera, Marlys Caillet, José Antonio Hurtado, Teresa Boix, entre altres, van donar-me molt bons consells. També va haver-hi coses dolentes, però sempre et quedes amb les positives: fer bons amics i amigues, i molt bon record d’aquella època.

Més tard, vaig treballar deu mesos en la productora Trivision, on vaig poder veure “l’altra part”, el que hi ha abans que una obra audiovisual arribe a un festival de cinema. Va ser una època molt divertida, potser -he de dir- que vaig gaudir de l’experiència perquè sabia que era provisional.

 

A l’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia (IVAC) vaig començar l’any 2000. Durant un temps, al Departament d’Extensió i Comunicació, a les ordres d’Áurea Ortiz. En aquest temps l’extensió cinematogràfica funcionava prou bé, organitzàvem seminaris, congressos, cursos, i alguna exposició. Vaig aprendre molt al costat d’Áurea, el seu bagatge cultural i professional com a professora universitària, historiadora i crítica de cinema m’han aportat molt.

En 2005, Nuria Cidoncha -en eixe temps, directora general de l’IVAC- em va proposar treballar en el departament de Foment i Promoció de l’Audiovisual, on continue actualment. És un treball apassionant: he pogut impulsar i engegar projectes i activitats vinculades a la visibilització a l’audiovisual valencià. Crec que és molt necessari que des de les institucions públiques recolzem i difonguem el que es fa ací, perquè de què val donar ajudes a la producció de curtmetratges, llargmetratges o escriptura de guió si després aquestes obres tenen dificultats per a trobar una eixida?

El nostre projecte estrela és el programa ‘Curts’. Seguint el model d’altres comunitats autònomes, concretament el País Basc i Madrid, ficàrem en marxa la creació d’un catàleg de curtmetratges valencians, per a promocionar i difondre pels festivals de tot el món. Convoquem un concurs anual al que es poden presentar tots els directors, directores, productors i productores nascuts o residents a la Comunitat Valenciana, que tinguen curtmetratges de fins a 30 minuts. Un jurat selecciona els que s’inclouen al catàleg. Al costat de la meua col·laboradora Irene Cubells, fem inscripcions i enviaments per a festivals de tot el món.

Hi ha altres programes de promoció del curtmetratge com ara Curts a la ciutat, La ruta más corta, Universitat en curt, El corto sobre el mapa – de l’Institut Cervantes-, o el Circuit Cultural de la Comunitat Valenciana, entre altres. Hem impulsat, amb organitzacions professionals i associacions, projectes de suport al guió com la Roda de guions o e-guions. Així mateix organitzem jornades professionals sobre temes d’interès per al sector audiovisual, o el mapa de festivals de la CV Festimapp. Encarreguem un estudi independent, que es presenta en una jornada, sobre la situació dels quasi seixanta festivals existents. Estem oberts a propostes de tots els col·lectius. Vull pensar que escolte a tothom i que, dins de les meues possibilitats, done oportunitat de desenvolupar projectes que aporten valor sociocultural i sobretot cinematogràfic a aquesta ciutat i comunitat autònoma.

M’encanta la gestió cultural per molts motius, però fonamentalment perquè mai deixes d’aprendre, sempre treballes en equip, i perquè els resultats del teu treball es veuen a un termini raonablement curt. A voltes és frustrant, per descomptat; les limitacions pressupostàries i de personal de la nostra institució impedeixen que es faça tot el que ens agradaria fer. Crec fermament en el públic, crec en el treball de la gestió cultural des de l’àmbit públic, que la cultura cohesiona la societat, que amb molt pocs recursos es poden fer grans coses.

El treball que jo faig és un treball -crec- molt poc valorat pels mateixos gestors, en el qual hi ha molt d’intrusisme. I açò que ara la gent té l’oportunitat de formar-se amb el Màster de Gestió Cultural del que ixen professionals altament qualificats, que després es donen de cara amb la realitat… El que em fa pena és veure que vivim en un món de política d’esdeveniments, com a ciutadans, com a espectadors, com a gestors, es demanen resultats immediats, i a voltes s’inverteix massa en un sol esdeveniment quan l’important és sostindre l’activitat en el temps. La gent que ve a la filmoteca a diari, per exemple: trobe més important “alçar la persiana” tots els dies, aconseguir que vinguen espectadors regularment, que no omplir un dia una sala i que eixes persones després obliden que existeix la filmoteca. Perquè la motivació del públic que va als esdeveniments puntuals no és la mateixa motivació del que va als museus o s’interessa per la programació regular. A voltes em pregunte si no estem perdent un poquet el nord.

 

ÁUREA ORTIZ PREGUNTA…

Com és el treball de promoció que duus a terme i quins són els principals obstacles que hi trobes?

– El treball de promoció que faig va sorgir pràcticament del no-res, per la qual cosa vaig poder desenvolupar sense llastos del passat la majoria d’accions que ficàrem en marxa. He de dir que treballe en una estructura jerarquitzada i que, malgrat poder tindre prou iniciativa, tot el que faig està supervisat pel director adjunt d’audiovisual i cinematografia de l’IVAC José Luis Moreno. En aquest sentit, encara que jo estic a soles en el meu departament, és un treball d’equip. A voltes és difícil, però és molt creatiu. Per a mi l’obstacle principal és estar sola. Després de l’ERO en la nostra institució, l’estructura actual és prou fràgil i de moment no sembla que vaja a millorar a mig termini, i a voltes et desanimes.

Quin tipus de cinema i de producció audiovisual t’agradaria que es fera a València?

– L’audiovisual valencià que millor conec és el dels curtmetratges. Trobe molt de talent darrere dels guionistes i els directors de curts, en ficció, animació i documental. Hi ha projectes amb originalitat en els seus plantejaments narratius i estètics. L’animació valenciana és per tradició molt bona. No obstant açò, veig que a la gent li costa molt traure endavant projectes de més envergadura. No crec que siga sols una qüestió econòmica, que per descomptat és fonamental, hi ha una enorme precarietat en el sector, sinó que em sembla que a més falta alguna cosa, jo no conec tant la indústria del cinema com per a saber què és. Però em sembla estrany que persones amb un gran talent no puguen donar el salt a la indústria amb majúscules. Es fan coses interessants, però aïllades, no es pot considerar que hi ha teixit de producció audiovisual en la nostra Comunitat. D’altra banda, molta gent se’n va a Madrid, Barcelona o a l’estranger. Quant al tipus de cinema i de producció audiovisual que m’agradaria que es fera a València…, en aquest moment no trobe un referent… Admire als catalans, m’agrada el cinema que es fa a Catalunya, per exemple.

Professionalment, què t’agradaria fer si pogueres triar?

– En el camp del meu treball m’agradaria tindre llibertat per a posar en marxa els meus propis projectes. Hi ha un fum de coses que se m’ocorren: treballar amb l’audiovisual com a eina d’integració social i cultural, organitzar cursos i tallers,… Per aquest motiu, quan la meua antiga cap Nuria Cidoncha em va proposar col·laborar amb ella en una iniciativa privada, de seguida vaig dir-li que sí. Ens posàrem a preparar Cinema Wild&Free, un projecte cinematogràfic pensat per als adolescents, gent que està en ple procés de maduració. Volem oferir bon cinema independent actual per a joves de 12 a 18 anys amb el propòsit d’impulsar la comprensió lectora del llenguatge audiovisual, basat en els fonaments de l’alfabetització mediàtica. La primera edició va tindre lloc del 24 al 29 d’abril de 2016 en Las Naves de València. Quedàrem molt contentes amb el resultat. Ara estem preparant la segona edició que serà també a la fi d’abril en el mateix espai.

Fora del camp del meu treball, m’hauria agradat provar amb alguna cosa més artística, com escriure ficció.

 

**Dora Martí ha escollit per al següent Autodefinides a Irene Cubells, gestora cultural i distribuïdora de curtmetratges a l’IVAC-La Filmoteca, La Ruta más corta i Some Like It Short. També forma part de l’equip del festival de migmetratges La Cabina programant la secció La Cabina Inèdits.

«Irene reuneix totes les qualitats que al meu entendre ha de tindre un gestor cultural: coneix l’àmbit en el qual es mou, és una gran cinèfila, és respectuosa amb les obres i els seus autors, li agrada descobrir, sempre troba els curts o pel·lícules més originals, i a més té una enorme capacitat de treball. No la perdeu de vista!», afegeix Dora.

Afán de Plan © 2016

AUTODEFINIDES és una secció a la qual presentarem setmanalment diverses professionals del món de la cultura, artistes i agitadores culturals, valencianes o residents. Per ací passaran dones de les arts plàstiques i escèniques, el cinema, la música, la literatura, la producció cultural o l’artivisme, entre altres disciplines. Cadascuna de les participants triarà la protagonista de la següent autodefinició, bé siga per pura admiració o per curiositat, i li farà tres preguntes. D’aquesta forma construirem entre totes una cadena que a més d’entretindre als seguidors d’Afán de Plan, ajudarà a donar visibilitat al seu treball.