Francisca Pageo: collages, fotos i paraules

Autodefinides #81

Virginia Lorente ha triat Francisca Pageo, qui s’autodefineix a continuació:

Veig l’art com la meua manera més plana de comunicar-me. En ell puc ser completament jo, puc expressar el que succeeix al meu interior i que de cap altra manera succeeix. El collage, la fotografia i la paraula són com a motors que naixen des del cor i la pròpia vida, fent-la més plena d’eixa bellesa necessària al món.

Francisca Pageo

Amb el collage busque respostes (les quals em fan trobar un lloc on trobar-me a recer de les tempestats que ens toquen viure); amb la fotografia, preguntes (sempre he pensat que la fotografia és un tipus de filosofia de l’ànima, amb ella no sabem molt bé on anirem a parar i és la nostra ment la que maquina els materials perquè al final siga una cosa externa la que ens incita a conéixer una mica més allò que veiem); i amb les paraules, és la cerca incansable del record. Com a diarista que sóc les necessite per a posar en ordre la meua vida i allò que l’esdevé. Diguem-ne que les tres són indissolubles en la meua creació artística i allò que no em dóna una ho trobe en l’altra.

 

Treballe amb editorials, amb agències de disseny i clients particulars. També col·labore amb algunes revistes i faig un cert ús de la meua pròpia poètica en les ressenyes que escric a la Revista Détour. Crec que tot el que transmet està unit pel fil del misteri, d’allò que no veiem o és indicible, com pot trobar-se a la poètica de Rilke, però en un àmbit més actual. M’atrau la mística i lo sagrat, la quotidianitat de les coses i la simbologia de la naturalesa mateixa.


VIRGINIA LORENTE PREGUNTA…

Em semblen fascinants els teus collages… Utilitzar imatges reals, trossejar-les i transformar-les en una realitat totalment diferent. Com és el procés? Tens una idea preconcebuda?

 Treballes de manera manual o has incorporat mètodes digitals?

– El meu procés és purament intuïtiu i mai vaig amb idees preconcebudes. Sempre treballe amb les emocions d’eixe moment i procure allò que apaivague la meua ment, perquè sempre està maquinant. Tota idea sorgeix sobre la marxa. Les idees vénen a mi una vegada creat el collage. Treballe tant manual com digitalment. Les dues em resulten totalment complementàries.

En quins àmbits artístics trobes més inspiració?

– La meua major inspiració la trobe a la literatura i la fotografia. També al cinema. Són les arts que més consumisc i amb les quals més m’identifique. No concep les a unes sense les altres.

Què pots contar-nos sobre la Revista Détour? Quan i per què naix? Quina és la teua funció?

– Revista Détour és un projecte cultural que busca compartir la cultura que ens emociona. Va nàixer fa quasi 11 anys, però jo no estava als seus inicis, vaig arribar després. Les meues funcions són dur a terme el disseny i l’art de la revista, i també la coedite, a més de conduir la secció Ventanas, dedicada a l’art. També faig ressenyes literàries, que no sé si algú llig, però de les quals trac molta utilitat.


** Per al següent Autodefinides, Francisca Pageo ha triat Alodia Clemente, llibretera a La Rossa.

 

Afán de Plan © 2019

AUTODEFINIDES és una secció a la qual presentarem setmanalment diverses professionals del món de la cultura, artistes i agitadores culturals, valencianes o residents. Per ací passaran dones de les arts plàstiques i escèniques, el cinema, la música, la literatura, la producció cultural o l’artivisme, entre altres disciplines. Cadascuna de les participants triarà la protagonista de la següent autodefinició, bé siga per pura admiració o per curiositat, i li farà tres preguntes. D’aquesta forma construirem entre totes una cadena que ajudarà a donar visibilitat al seu treball.