María Tinoco: mirant l’art amb lupa

Autodefinides #90

Empar Piera ha triat María Tinoco, qui s’autodefineix a continuació:

Dins d’un any, per aquestes dates, arribaré als cinquanta. És igual on vaig nàixer, perquè va ser per casualitat, i he viscut en tants llocs que al final no me’n considere de cap… Des de fa ja uns quants visc a València, ciutat complicada per a aquells que venim de fora, però a hores d’ara ja m’he fet amb ella i ella amb mi.

María Tinoco

Sempre em va interessar l’art de forma no professional, sobretot la fotografia, però per a entrar en aquest camp he passat per diverses etapes. La meua formació s’inicia en el sector de l’empresa, estudiant Màrqueting, Recursos Humans i Administració i Finances. Vaig començar treballant en Recursos Humans i, finalment, vaig veure que no era el que volia fer, així que vaig passar-me al món de l’art, estudiant Restauració i un màster en Taxació d’obres d’art. En 2001 vaig donar els meues primers passos com a taxadora, mentre continuava completant la meua formació amb altres estudis especialitzats en Art i Estètica, Mercat de l’art i Crítica d’art, entre altres. En 2003 vaig tindre una sòcia, muntàrem un despatx de taxació i gestió d’art al carrer Quart, i en 2007, quasi sense adonar-me d’on em ficava, vaig canviar el despatx per la galeria misterpink. Allà vaig aprendre com funciona tot el que vaig estudiar sobre el mercat de l’art i vaig conèixer algunes de les persones més importants de la meua vida. Al maig de 2019 vaig tancar l’etapa de misterpink, i al setembre encetava una altra amb un projecte molt més específic: la direcció de The Blink Project, treball que actualment compagine amb la taxació i amb les col·laboracions com a professora, que porte realitzant amb el Campus de Belles Arts d’Altea (UHM) des de 2014, i amb tot allò que em va sorgint on tinc alguna cosa a aportar i que m’aporte.

Sóc una persona egoista, capritxosa i insuportable.

La família i la família triada, el més important, sense el que no podria viure; el treball, una de les millors maneres de passar part del meu temps; la igualtat en qüestions de gènere, una preocupació, perquè no és una realitat; els animals, la meua feblesa; i com a quasi tothom, m’agrada la música, llegir i el cinema, però no em val tot.


EMPAR PIERA PREGUNTA…

En una altra entrevista vas dir que «el model actual, excepte per a certes galeries, no funciona. Ací, a València, no hi ha molt de col·leccionisme». Quin model creus que funcionaria a València? Quins són els principals motius de la falta de connexió entre les galeries d’art i públic general?

– No és una afirmació rotunda, és la meua opinió personal basada en la meua experiència de treball com a taxadora i a la galeria. Gràcies al primer, he pogut veure moltes col·leccions valencianes i molt bones, però la majoria pertanyen a la fi del segle XIX i principis del XX. Llavors sí que hi havia col·leccionisme a València. Desgraciadament, a mi em reclamen perquè volen saber el valor d’eixes col·leccions per temes d’herència o separacions, i la major part de les vegades la intenció és vendre-les i trossejar-les. D’altra banda, és una realitat que no hi ha col·leccionisme; un baròmetre real per a saber si es mou art en una ciutat són les cases de subhastes i les fires d’art.

No sé quin model funcionaria a València, no crec que siga una qüestió de model o de falta de connexió, pense que és una falta d’interés. L’art, en realitat, no interessa, i no hi ha una preocupació real per això. A València hi ha galeries amb línies de treball molt diferents, com per a poder arribar pràcticament al gust de qualsevol mena de públic, i amb entrada gratuïta, però si parles amb qualsevol d’elles, et diran que a penes reben visites. Pense que és una qüestió d’educació i de falta de cultura, que comença des de la infància. Si això no se sembra…

Com vas viure, personal i professionalment, la transició de misterpink a The Blink Project? Quina valoració faries d’aquests mesos de recorregut?

– Personalment, ha sigut bonic, perquè sempre he estat recolzada en aquest procés. Estava en un punt, amb misterpink, on pensava que ja no podia aportar molt més al projecte, i el destí ha volgut que les coses hagen transcorregut d’aquesta manera. Professionalment, ha sigut una transició fàcil. Pensa que és més senzill passar a un projecte més xicotet, després d’haver estat dotze anys en un més gran, quant a dimensions de la sala i a volum d’artistes. The Blink Project és una sala molt més xicoteta on treballe només amb huit artistes, als quals conec prou, i amb un projecte molt més definit i tancat que misterpink.

Encara és molt prompte per a valorar… Tinc a favor l’experiència de l’anterior projecte, però molt per aprendre encara en aquest nou, així que, dins d’un temps, si vols, ho parlem.

Descriu una ruta cultural perfecta per a la ciutat de València.

– M’ho poses molt fàcil, però per a no saturar-nos d’art ho faré en dues parts. Primera part: Començaria al matí, sobre les onze, al carrer Carrasquer, en la galeria Rosa Santos; creuaria enfront, a The Blink Project; i després de caminar cinc minuts fins al carrer Cavallers, pujaria a Espai Tactel. Segur que, en acabar, és l’hora de dinar. Segona part: Sobre les sis de la vesprada començaria per Set Espai d’Art i d’ací aniria a Luís Adelantado, per a finalitzar la ruta en la Galeria Punt, just abans de sopar.


** Per al següent Autodefinides, María Tinoco ha triat Laura Pastor, pedagoga creativa, dissenyadora i acompanyant d’experiències educatives, i mediadora d’arts contemporànies.

 

Afán de Plan © 2020

AUTODEFINIDES és una secció a la qual presentarem setmanalment diverses professionals del món de la cultura, artistes i agitadores culturals, valencianes o residents. Per ací passaran dones de les arts plàstiques i escèniques, el cinema, la música, la literatura, la producció cultural o l’artivisme, entre altres disciplines. Cadascuna de les participants triarà la protagonista de la següent autodefinició, bé siga per pura admiració o per curiositat, i li farà tres preguntes. D’aquesta forma construirem entre totes una cadena que ajudarà a donar visibilitat al seu treball.