La Falla Corona dissenyada per Escif

Un any més, la Falla Mossén Sorell-Corona porta al Gabinete de dibujos la làmina que ajuda a finançar el seu projecte artístic-faller. Representa un cotxe ardent d’ESCIF i té un tiratge de 75 exemplars dins del projecte “Tot el que sobra”, ja que aquesta vegada l’encarregat de donar forma a la falla ha sigut aquest artista urbà que porta anys intervenint parets al centre de la ciutat de València i que s’ha convertit en part del seu paisatge amb unes grisalles de factura inconfusible que combinen l’austeritat del color amb el sentit crític front temes socials actuals. Per aconseguir una de les làmines originals i exclusives d’Escif escriu a fallacorona@fallacorona.com o visita la mostra en Gabinete de Dibujos, què les acollirà fins al cap de Falles.

falla-corona-escif

El projecte naix d’una idea d’Escif, però compta amb l’estreta col·laboració de la pròpia comissió fallera, així com del taller de l’artista Emilio Miralles, Pepe Henche, David Estal, Mónica García, José Belenguer i Fet d’Encàrrec. Gràcies a un treball en equip han fet possible la fusió perfecta entre la tècnica fallera i el segell d’Escif, qui supervisa i col·labora en tot el procés de construcció fins a la mateixa plantà.

llama-ahora-escifAl llibret faller, José Luis Pérez Pont explica els plantejaments que es fa Escif en encarar aquest encàrrec, al mateix temps que fa precises observacions sobre la societat valenciana i la realitat fallera: «El trànsit del sistema dictatorial al model democràtic ha suposat que en l’Estat espanyol hagen conviscut en el temps formes i comportaments que han perllongat una determinada manera d’entendre la representació pública, així com la seua relació amb la ciutadania. La posició de vassallatge de l’individu cap als seus representants es posa de manifest cada vegada que té lloc l’escenificació del poder. Els cotxes oficials, els escortes, el desplegament de seguretat, la col·lisió de protocols i tota una parafernàlia inacabable que consumeix recursos, amb el sol propòsit de greixar una ficció que adquireix l’aparença de normalitat a costa d’una fórmula de repetició.

Amb la festa de les Falles a València succeeix alguna cosa similar, doncs s’ha passat de la manifestació popular espontània a un dispositiu instrumentat des del poder polític. El maximalisme, la sobredimensió i l’excés, característics de la política municipal i autonòmica valenciana en les dues últimes dècades, han estimulat el desenfrenament també en la manera d’entendre les falles, convertides en “monuments” desproveïts de continguts significants.

En el camp de les expressions artístiques en l’espai públic, es treballa en la reconsideració de l’ús de l’art en la ciutat, posant en qüestió la funció ornamental o decorativa amb la qual l’art és emprat en tantes ocasions. La faceta estètica de l’art no esgota les seues moltes altres possibilitats, més interessants al meu semblar. La capacitat crítica i participativa de l’art en l’espai públic apel·la a una interpretació horitzontal de la societat, amb relacions més naturals i menys reglades, contribuint al desenvolupament d’estímuls que activen en l’individu una progressió en la reconquesta del carrer com a lloc vertebrador de la comunitat. Eixe procés simbòlic està connectat amb la creixent necessitat que expressa la ciutadania per recuperar el pols amb la realitat, eixint de la letargia de l’opulència fal·laç, per a dur a terme un exercici d’apoderament més participatiu i menys autocràtic.

La Falla Corona treballa des de fa anys per a convertir el dispositiu faller en una eina d’experimentació cultural, fugint dels estàndards que semblen haver homologat estètica i discursivament les imatges que cada any són devorades pel foc. Fugir de la grandiloqüència i penetrar en els codis del quotidià no són tasques senzilles, quan es pensa en l’abigarrament característic de les falles. Sens dubte es tracta d’un repte, que un artista urbà com Escif ha sabut formular amb encert. Els murs del centre històric de València li han vist créixer, mentre li serveixen de bastidor per als seus grafits, carregats de missatges en combustió, que cerquen la complicitat de l’observador per a fer detonar les convencions que durant massa temps han ennuvolat el judici d’una majoria. Però alhora que assistim al final d’eixa època, Escif salta del mur per a dur a terme una intervenció que subverteix l’estandardització fallera.

escif-2b
“Tot el que sobra” posa en crisi el concepte de representació hegemònica, elimina els elements centrals i trenca amb la jerarquia de la grandària per a portar-ho tot a una escala 1:1. Escif compon una narració realista que reconstrueix l’aspecte habitual de l’entorn a partir de materials poc sofisticats com el cartó i la fusta, que ens porta a l’origen de les falles. En l’actualitat molts carrers, places i interseccions són desallotjats de mobiliari urbà, de vehicles, semàfors i qualsevol altre element que dificulte l’ús de l’espai públic per al propòsit de plantar les falles, vianalitzant per uns dies grans àrees de la ciutat que habitualment es troben subrogades al tràfic rodat. Tot açò és el que sobra, la qual cosa es retira, per a deixar disponible l’espai necessari en el qual escenificar una catarsi anual de diversió autoritzada. Però en aquesta ocasió la falla pensada per Escif s’arroga la responsabilitat de replicar els elements retirats, amb la intenció de recompondre l’aspecte quotidià d’aquest entorn, duent a terme el propòsit d’assemblar-se a la realitat, mentre l’habitual és que les falles s’allunyen d’aquesta per a conduir al públic per una experiència espectacleritzada. “Tot el que sobra” és una rèplica a la ciutadania, una indicació que ens suggereix que recuperem la iniciativa, què ens convida a passar de la passivitat del que “mira” a l’actitud del que “veu”. A voltes són els petits gestos els que condensen la capacitat de transformar-nos, i amb açò estendre canvis que ens revolucionen.

escif-1

Escif duu a terme a la Falla Corona un exercici de sensatesa que deixa en evidència a totes eixes epopeies de poliespà disneyficat, que any rere any competeixen per elevar-se cap a equilibris impossibles. Sembla que ha arribat el moment de posar els peus a terra, la societat ha començat a mostrar-se intolerant amb els jocs d’aparences. Si és cert que el foc compleix la funció de purificar i regenerar, València –encara que només siga en el simbòlic- s’haurà de cremar per a expiar els seus excessos. De moment la Falla Corona ha començat per desprendre’s de “tot el que sobra”, convidant a desfer-se dels atributs inútils per a poder arribar millor a l’essència de les coses. És freqüent que les branques impedisquen veure el bosc, però també succeeix en ocasions que les veritats fonamentals es mostren senzilles als ulls de tots i és el nostre enrevessat enteniment el que ens impedeix reconèixer-les. En la senzillesa resideix no solament la bellesa, sinó també la intel·ligència.»

Boceto-Corona-2015

Esbós Falla Mossén Sorell-Corona 2015 per Escif

Ja al 2013 la Falla Mossén Sorell-Corona va comptar amb el disseny d’Ibán+Dídac per al seu monument faller, i enguany aposta pel muralista urbà Escif, de sobra conegut pels carrers de València, Praga, Nàpols, Mont-real, Leningrad, Barcelona i Mallorca. La filosofia d’aquest artista (“L’art es manté als carrers i no a les galeries”) casa a la perfecció amb l’esperit faller innovador d’aquest casal de Ciutat Vella, què suma vint anys de noves formes i conceptes amb autors originals, i ha sigut guardonada amb 10 primers premis en el Concurs Falles Innovadores i Experimentals, atorgats per l’Ajuntament de València. Malgrat això, enguany la Falla Mossén Sorell-Corona no es presentarà a aquest certamen. D’aquesta forma vol transmetre que és lliure i independent sense cercar l’exclusió, deixant constància que l’important per a enriquir la tradició creativa és la seua obertura a noves línies i identitats.

ibanmasdidac-falla-mossensorell

Falla Mossén Sorell-Corona 2013 per Ibán+Dídac

La falla infantil ha estat dissenyada per la periodista Mònica Antequera i es tracta del conte “El viatge a la rentadora”, una història de personatges habituals a casa, transformats en ninots, dins un entorn imaginari de roba que viatja en la rentadora. La conciliació de la vida familiar i professional, el repartiment de tasques domèstiques, la importància del treball en equip, l’amistat, l’ajuda al feble, el respecte a les diferències, la netedat en convivència social, el plaer de la lectura i els viatges com a enriquiment personal són només alguns dels valors que preten transmetre. La falla s’explicarà en valencià, en castellà i en el llenguatge de signes, des del dia de la plantà fins la vesprada de la cremà. Però a més, este viatge quotidià inclou un element que, en apropar-se, farà sentir-se “com a casa”: la falla estarà perfumada. El projecte infantil inclou un llibret independent il·lustrat pel pintor Paco de la Torre que va dissenyar este conte interactiu amb manualitats ideat per a xiquets. Una idea original que és el punt de partida per a recrear l’escena diària de la bugada domèstica. Una falla amb un propòsit didàctic i participatiu.

falla-infantil-mossén-sorell