Tornar a Cal Eril

Música al sotabosc, per Amanda Díaz.

 

 

El 29 de març, El Petit de Cal Eril estarà a La Rambleta, dins del cicle “Los ineludibles de Alhambra”, i aquest concert m’ha paregut un bon motiu per a començar aquesta secció en Afán de Plan.

La primera vegada que vaig veure a Joan Pons fou tocant la bateria per a Ferran Palau, en un dels fabulosos cicles que organitzava LaCasaCalba a l’Espai Octubre. Vaig quedar hipnotitzada per la seua forma d’acaronar les caixes i pels seus moviments, i quan vaig saber que era el petit de cal Eril, fou irremeiable començar a escoltar-lo amb més atenció.

© Román Yñán

En el darrer any els he vist tres vegades: una a Alcoi, a Cerveses Lluna, en un concert preciós, amb molt de caliu, envoltada de gent coneguda, a un espai encantador. Vaig quedar corpresa, encisada per les llums del seu triangle, que canviava de color repetidament. Al dia següent vaig haver de córrer per a arribar a vore’ls al Deleste. La contrallum, les ombres que es formaven a la paret, el so envoltant… De nou, van hipnotitzar-me. Fou el millor concert del festival, al meu parer. Després va ser al meu poble, al Teatre del Raval de Gandia, dins del Festival Hostes. Aquesta vegada fou més familiar. Després que Ferran Palau ens fera levitar, els de Cal Eril van saber mantindre’ns en eixe estat d’ànim. Es trobaven tan com a casa, que Joan Pons va baixar cantant al pati de butaques, formant part del públic, i ens va explicar el per què d’anar de blanc, el voler formar part d’un tot, que tots érem ells i ells eren tots. Un discurs un poc surrealista, impossible de reproduir, però encisador, molt en la línia de la seua música i especialment de “” (Bankrobber, 2018), el seu darrer disc.

Aquest triangle també té la seua simbologia: el disc està format per tres EP’s amb tres cançons cadascun, compostes i enregistrades en tres moments diferents i acompanyades de tres videoclips distints. Un disc molt ben produït, que potser no sorprén tant com els seus àlbums anteriors, però que fan créixer exponencialment als directes.

Aquest divendres repetiré a La Rambleta. Repetiré per a tornar a formar part d’eixe tot que inunda cada sala on toquen. Repetiré, tot i que ja sé que aniran tots de blanc, quin repertori triaran i, probablement, la versió que cantaran. Repetiré per a veure com les dues bateries que hi ha a l’escenari van cadascuna al seu ritme però sempre acaben trobant-se. Perquè cada concert d’El Petit de Cal Eril és diferent a l’altre, sent sempre capaços de portar-te al seu món. I perquè, en estos temps en què vivim, que et porten a un altre món sempre és excitant.


Música al sotabosc és una secció conduïda per Amanda Díaz, responsable de la productora independent valenciana Sotabosc. Cada setmana podreu llegir ressenyes i articles d’opinió, relacionats amb el panorama local, d’una apassionada de la música.