Nomembers: «Quan parlem de la mort estem parlant de la vida»

Nomembers, grup a cavall entre Alcoi i València, format per Darío Satorres (guitarra i veu), Lola Bonet (guitarra i veu), Sandra Ferri (teclats) i Toni Blanes (percussió), presentarà el seu primer LP el proper 28 de juny a La Fábrica de Hielo. Es tracta d’un disc homònim —del qual ens havíen avançat algun aperitiu en directe— amb una estètica molt acurada, que porta el pop cap a una atmosfera plena de clarobscurs.

La seua proposta, molt allunyada de la d’altres bandes de les què formen o han format part, com Las Víctimas Civiles, We Are Not Brothers, Arthur Caravan o The Obleans, ens remet a la d’autores com Hilary Woods, Lucrecia Dalt, Julianna Barwick, Liz Harris (Grouper, Nivhek), Penelope Trappes, Heather Woods Broderick, Kelly Lee Owens o la Julee Cruise dels 90, a ‘Twin Peaks’, on la mort i la natura també conviuen com a fil conductor.

«Ens ho han dit més d’una vegada —explica Darío—, però el que ens diferencia d’obres com la banda sonora de Twin Peaks, per exemple, és eixe toc de tensió i agonia en moments intensos que al nostre cas és molt més contingut i va més cap a la llum, cap a la pau. Els nostres referents són menys obscurs. Quan parlem de la mort estem parlant de la vida. Quan parlem de nosaltres, parlem de la natura. Inevitablement, en parlar d’alguna cosa estàs parlant del contrari. La mort forma part de la natura i la natura som nosaltres; al final el que intentem fer és una proposta orgànica que ens ajude a explicar el que volem contar en cada cançó, i la major part d’elles parlen de mort i de natura».

Mor lentament, les aigües se l’emporten, el corrent. Cau riu avall, les branques ja no el deixen respirar. Veu fixament, la llum s’apaga el sol ja no és calent. Mor lentament, el cor es para, el deix… ja no es sent. Somriu, al caure fins al fons. I sent, l’inutil de lluitar. I ara, es deixa portar. Mort al vaixell, les veles ja no espenten cara al vent. Dalt de l’anell les ones ja no trenquen sota el fem. Pau sense ésser. Les vides solament es conten per ocells. Mort al vaixell, silenci que no deixa veure res. ▶ Som riu

Heu cuidat molt el disseny del disc, un treball signat per Snoop (amb la teua col·laboració, Lola) que cobra vida al videoclip de “Som riu”, realitzat per Laura Pb. Com ha anat el procés creatiu?

Des del primer dia teníem clar que volíem cuidar molt els aspectes estètics —diu Lola. Comptem amb la sort de tindre bones amistats artistes, dissenyadors, videocreadors, fotògrafes… Laura ha sigut companya meua a Belles Arts i hem treballat molt juntes, ja siga produint en comú o compartint estudi. Ens coneixem bé i coincidim en certes característiques estètiques, així que fou senzillíssim… No ha calgut dir-li gaire bé res; a la primera ens ha fet una meravella. És molt bona, la tia.

Compartiu segell discogràfic amb les també alcoianes Júlia (Hidden Track Records). Què suposa per a vosaltres formar-ne part? Amb quines particularitats compten per a haver volgut publicar el primer treball del grup amb ells?

Hidden Track Records era una de les nostres opcions principals i que més desitjàvem —afegeix Darío. Vàrem conèixer a Louise a un concert d’Anímic a La Fábrica de Hielo, fa uns quants anys. Sempre ens ha molat molt tot el que fa, tant en la música com al segell. La manera en què viu la música, o la relació que té amb ella, és molt important per a nosaltres, i quan algú valora el que fas, ho entén i et fa sentir part d’un projecte és d’agraïr.

Tres-centes còpies d’edició limitada en vinil blanc. Com recomaneu fer l’escolta d’aquest disc tan especial?

Crec que no som nosaltres qui hem de recomanar un tipus d’escolta, sobretot perquè el disc no té cap intencionalitat concreta. El toc conceptual que pot tindre neix a posteriori, i encara que té una intensitat continguda que pot convidar a una escolta sencera, crec que és important escoltar-lo quan vulgues. És un disc que, segons com estigues, pot ajudar-te o enfonsar-te més encara, com molts altres…—continua Darío.

Jo crec que és un disc que, potser, costa de tallar a mitges…, però cadascú farà l’ús d’ell que li demane el moment —conclou Lola.