‘Pulmó d’acer’, de Pascual Carbonell
«La desfilada resulta grotesca. La manera en la qual els xiquets caminen és inhumana, antinatural»....
«La desfilada resulta grotesca. La manera en la qual els xiquets caminen és inhumana, antinatural»....
«No podria formar mai part d’un món en el qual, de bestreta, tot està planificat»....
«Ens estan utilitzant. No sé tu, però jo no consentiré que ningú jugue amb la fam dels meus fills»....
«Dos cossos entrellaçats en un sofà que ha complit, de sobres, el seu ara trista, ara excitant, sempre dura, vida de sofà d'estudiants de vint anys»....
«La idea era follar esta nit, abraçar-nos, esta nit, dormir, no dissimular, no exagerar, no esperar a»....
«Ara posa-te-les. Posa’t les ulleres. Són com les ulleres de neu. Te’n recordes de Chamonix?»....
«Al principi t’escrivia, cada nit, i m'agradava imaginar quant d’espai ocuparien els objectes que et van pertànyer»....
«La primera vegada que em vaig veure de veres a l’espill em vaig adonar que era una ficció ambulant»....
«Foscor. Una vegada i una altra. La foscor. Damunt l’escala. Una veu i la foscor. La veu fosca. El pèl. Un pèl que cau. Tallat»....