Autodefinides #82: Alodia Clemente

Francisca Pageo ha triat la llibretera Alodia Clemente, gerent de La Rossa.

«Sóc llicenciada en Ciències Polítiques i en unes quantes coses més. Vaig nàixer fa diverses tardors a Benimaclet. Després de donar un parell de tombs pel món, vaig tornar a casa a muntar La Rossa i abraçar “les meues xiques” i el meu barri.

Sabeu això que sempre diem d’«un dia ho deixe tot i òbric un quiosquet a la platja»? Doncs, jo ho vaig fer! Per sort, tinc unes amigues i amics meravellosos, i una família excepcional, que han acostat el muscle cada vegada que ho he necessitat.

Com no m’agrada parlar de mi (preferisc avassallar la gent amb anècdotes “bizarras” que em succeeixen dia sí, dia també), us comentaré que muntar una llibreria ha sigut (i és) un treball esgotador, però no em penedisc un sol dia d’haver-me llançat a la piscina. He conegut gent estupenda, les meues clientes (“les meues xiques”) em donen la vida, estic en contacte amb editorials que realment estimen els llibres, i compartir cinc minuts de conversa telefònica, un encreuament de correus o unes cerveses intempestives m’ompli d’energia; la seua passió és contagiosa.

Als qui ara em lligen només puc donar-los un consell: la vida és massa curta per a rellegir un llibre».

Per què ‘La Rossa’?

La Rossa fa referència al relat de Dorothy Parker “Una rossa imponent”. En ell l’autora criticava les dones que només es preocupaven de l’aspecte físic per a acabar “pescant” un marit i sent infelices tota la seua vida. A més, Dorothy Parker em sembla tot un referent: columnista al New Yorker, magnífica escriptora, amb una llengua mordaç, tronera i tremendament lliure. Una dona que va fer el que va voler quan això no estava ben vist.

És necessària una llibreria feminista actualment?

Tant de bo no fóra així! La realitat és que, excepte les best-sellers, els homes són majoria a les llibreries i multitud de catàlegs d’editorials.

Després dels resultats electorals del 10 de novembre, i de segons quines opinions expressen algunes persones públiques…

Com veus el sector editorial a l’àmbit feminista?

Hi ha de tot, com en botica: editorials especialitzades que publiquen vertaderes joies, assajos interessantíssims, amb una trajectòria impecable, com és el cas de Torremozas, Contraseña o Traficantes de Sueños, i d’altres (sobretot generalistes) que pretenen donar-te gat per dinosaure.