Autodefinides #85: Julia Valencia

Juana Varela ha triat Julia Valencia, directora creativa, artista plàstica i dissenyadora gràfica.

«Malgrat el meu cognom, sóc gaditana, del Cadis dels 80’s. Vaig passar la meua infància en un poble molt xicotet de cases de calç blanca i aquest és el meu primer record, el blanc, una façana deformada, fresca i blanca.

Directora Creativa i Artista Plàstica, és com solc presentar-me, encara que porte malament les etiquetes, potser perquè m’he format i treballat en diverses àrees creatives, tantes com m’han permès els anys i les circumstàncies. Tinc obsessió confessa pel procés creatiu. Per la gestació d’un concepte, per perfeccionar la metodologia que l’ajude a nàixer, tantejar els seus límits, les seues qualitats i les manifestacions que podria oferir.

IG @lajuliavalencia

La meua passió és la instal·lació artística. Em centre en la idea d’altars pagans destinats a l’exaltació de peculiaritats culturals. He tingut l’oportunitat de crear instal·lacions a València, Oni Shi i Tòquio (Japó), Atalbeitar (Granada) i Sofia (Bulgària). També he desenvolupat peces d’intervenció i vídeo al costat del meu padrí i oncle, Miguel Ángel Valencia.

El disseny gràfic i la direcció creativa plenen la meua nevera. Els meus últims projectes han sigut la identitat corporativa per al duo artístic Lemos+Lehmann i la galeria d’art The Liminal, també l’actualització del logo de Carme Teatre. He treballat com a directora creativa, al capdavant del departament d’art, per a Cinema Jove en les seues tres darreres edicions.

En aquests moments estic creant la imatge de La Aceitera, residència per a artistes de la balladora Rocío Molina, i faig els primers passos per a una instal·lació artística a una cova de Vejer de la Frontera».

Quina és la teua principal font d’inspiració?

Encara que moltes idees naixen des de l’experiència professional o apareixen de manera espontània, i fins i tot per error, solc inspirar-me en la Mitologia i la Història. M’encanta la simbologia sacra, la representació humana del diví, la història dels llocs, les particularitats geogràfiques i per tant, les emocionals. Solc començar els meus projectes buscant referències en el passat, en les llegendes, en els mites, en les qualitats que fan únic a un projecte.

Dualidad & Encuentro (Tòquio)

Com et situes o et sents com a dona creadora davant o en aquest món?

És una pregunta complicada per a donar una resposta curta. Em sent agraïda de viure un moment històric de contínua reformulació. Ja he esmentat que no m’agraden les etiquetes, així que estic encantada de llançar algunes al fem per obsoletes, errònies o estretes. Com a dona i com a creadora només intente continuar llevant-me capes per a trobar una miqueta més de la meua honestedat.

Quin és el teu millor moment del dia, de la setmana i de l’any?

Del dia em quede amb la nit, quan tot es queda quiet. M’agrada la setmana quan és una visió des del diumenge. I de l’any? M’agrada que ploga a la ciutat. El meu ideal, un dia sencer de nudisme en una platja d’aigua neta, sense gent i en silenci, una cosa cada vegada més utòpica.


Secció dedicada a les dones professionals del sector cultural valencià.
Afán de Plan © 2019