Cultura confinada: Paco Inclán

Al llarg d’aquests dies de confinament forçós, diferents professionals del sector cultural valencià compartiran amb nosaltres les seues reflexions. Plantegem aquest exercici amb la finalitat d’acompanyar-nos mútuament, compartir idees i preocupacions, i fer més visible la situació en què ens trobem totes les persones que treballem generant o difonent cultura.

PACO INCLÁN (Escriptor, docent i editor de la revista Bostezo):

Intente mantindre la calma i el bon ànim, cada matí m’alce amb el propòsit de conquistar-los. Per a no queixar-me, pense en les persones a les quals aquesta situació els obliga a estar en escenaris molt més complicats que el meu. Tracte de reprimir pensaments apocalíptics i hipocondríacs. Això ens ha agafat desprevinguts a tots; això de «la realitat supera la ficció» cobra ara tot el seu sentit. Ningú s’esperava la possibilitat d’estar a l’epicentre d’una pandèmia, com si fórem immunes a una catàstrofe sanitària i social d’aquestes dimensions.

A nivell personal, la situació ha ajornat la presentació de Dadas las circunstancias, el llibre que acabe de publicar amb Jekyll & Jill, i deixa en l’aire els tallers literaris que tenia programats per a abans d’estiu. Tracte de prendre-m’ho amb filosofia, no és bon moment per a frustrar-se. Ara mateix les meues prioritats són només dues: la salut i la vida de cadascun de nosaltres i cadascuna de nosaltres, sense límit d’edat. Sense això no hi ha res més. Amb això, podrem afrontar les severes dificultats econòmiques que ens deixarà aquesta situació inesperada. Pense també en com es desenvoluparan les coses en els pròxims mesos, en quin moment podrem estar asseguts en una terrasseta sense tindre el virus al cap, quant de temps sobreviurà la psicosi a la pandèmia. Això podria tindre conseqüències més greus que la pròpia malaltia. Enteresa i aliments.

Collage: Femmella

Ara és difícil predir com serà l’escenari a mig termini. Em mantinc optimista, per salut mental; com diu Vila-Matas: «sóc optimista, però tot acaba malament». Des del sector cultural ens hem acostumat a anar a tombs, a muntar-nos-ho pel nostre compte, a tirar endavant amb mala salut de ferro. Això suposa un avantatge, vull pensar. Ens tornarem a reinventar. Continuarem demanant major suport a la cultura, que siga tractada com una eina que necessitarem per a superar les imprevisibles conseqüències que ens deixarà això: per a buidar-nos, riure’ns, relaxar-nos, explicar-nos. Saber-nos vius i celebrar-ho.

Potser és el moment de provar noves fórmules professionals, des del teletreball a propostes culturals online, almenys mentre es dissipe l’escenari d’incertesa. La bretxa digital s’accentuarà encara més malgrat continuar necessitant la presència física, el contacte, la matèria, el trajecte, la corporeïtat. Front la cultura entesa com a mer consum estem els que l’entenem com a artefacte per a la trobada, el diàleg, l’intercanvi de sabers i coneixements, també la diversió, aspectes que hem de cultivar des de clubs de lectura, llibreries, teatres, publicacions, festivals, centres culturals, fires, tallers, biblioteques, museus. Seria una gran pèrdua que amb el virus també se’ns anara això durant un temps.

Ara: salut i vida. Quan es puga: eixir de nou a promoure allò que creguem i creem. Mentrestant, agraïment a les persones que estan jugant-se la vida per la dels altres. Gràcies.