CCCCinema d’estiu: De què riuen a Europa?

El Centre del Carme Cultura Contemporània proposa per a les nits d’estiu, del 16 de juliol al 8 d’agost, un nou cicle cinematogràfic de comèdia europea. A les 22:00 hores, prèviament inscrits, podreu gaudir gratuïtament d’un total de vint-i-un títols al claustre gótic del museu.

«Un dels gags més celebrats dels Monty Python, mostra a un inventor d’acudits que elabora en 1941 el més graciós de la història i mor en rellegir-lo. El seu impacte resulta letal i es converteix en l’arma britànica més eficaç per a guanyar la guerra. El missatge que ens deixa no pot ser més evident: «l’enginy còmic ens fa més forts». I eixe és precisament l’objectiu que des del CCCC ens hem marcat per a aquesta nova edició: contemplar aquest fragment de món amb la lent de l’humor, mentre descobrim les flors més rares i preuades del jardí d’Europa, obres clau de la comèdia que en la seua majoria a penes han transitat per les nostres pantalles», explica el crític de cinema Daniel Gascó, coordinador del cicle.

Les pel·lícules seleccionades són: Mon pire Cauchemar (Anne Fontaine, 2011), La ragazza con la pistola (Mario Monicelli, 1968), Ich und Kaminski (Wolfgang Becker, 2015), The naked civil servant (Jack Gold, 1975), Mia zoi tin ehoume (Yorgos Tzavellas, 1958), Maratonci trče počasni krug (Slobodan Sijan, 1982), Knoflíkáři (Petr Zelenka, 1997), Voksne mennesker (Dagur Kári, 2005), Microbe et Gasoil (Michel Gondry, 2015), Maskerade (Willi Forst, 1934), Les aventures d’Arsène Lupin (Jacques Becker, 1957), Az én XX. századom (Ildikó Enyedi, 1989), Iko shashvi mgalobeli (Otar Iosselliani, 1970), Pane e tulipani (Silvio Soldini, 1999), J’ai toujours rêve d’être un gangster (Samuel Benchetrit, 2007), Bin ich schön? (Doris Dörrie, 1998), De noorderlingen (Alex van Warmerdam, 1992), Passato prossimo (Maria Sole Tognazzi, 2003), Vrchní, prchni! (Ladislav Smoljak, 1981), Atak paniki (Pawel Malsona, 2017), Ils se marièrent et eurent beaucoup d’enfants (Yvan Attal, 2004).