‘Siglo mío, bestia mía’, de Lola Blasco | Ressenya

La dramaturga, actriu i directora escènica Lola Blasco (Alacant, 1983) va rebre el Premi Nacional de Literatura Dramàtica per ‘Siglo mío, bestía mía’ l’any 2016. En paraules del teòric i crític teatral Julio Checa, esta obra «marca un punt d’inflexió en la dramatúrgia» de l’autora. «L’accentuat to crític i contestatari habitual en aquesta escriptora cedeix part del seu ímpetu a una tonalitat molt més melancòlica i, de vegades, accentua una amarga ironia».

Al llarg de huit escenes, Blasco emprén un viatge de recerca a través del desamor, el dol i la desesperança provocada per l’espècie humana. En primer lloc, es presenta encarnada en “Yo” baix l’atenta mirada d’ella mateixa (l’escriptora), desdoblada i reflectida, buscant respostes a l’horitzó, lluitant contra la marea, lligant-se amb els caps al seu abast per a no caure, abatuda pels vents i les envestides de les ones; d’altra, un quadern de bitàcola en tres fragments, on aboca les seues reflexions més personals. Una paràbola amb balena inclosa. Una obra que dedica a la seua filla, amb el desig d’un món millor:

“Vull que la sal de la mar deixe en tu una set insaciable d’estimar-ho tot”.

“Vaig a fer-ho com millor puga”.

«La balena, esplèndid model de personatge latent que està tan dins com fora del propi jo i que marca el vertader viatge interior d’un subjecte que pot trobar dins de si la causa i l’origen de totes les seues criatures», conclou Checa.

La peça, que ha vist interrompuda la seua posada en escena per l’estat d’alarma, ha estat traduïda al polonès. El 6 de juny de 2014 va realitzar-se una lectura dramatitzada al Teatre Arniches d’Alacant, dirigida per Rubén Cano i la pròpia autora. Al desembre de 2015, baix la direcció de Katarzyna Raduszewsk, es va realitzar una altra lectura a l’Institut de Teatre Polonés de Varsòvia.

L’estrena, coproduïda pel CDN i la companyia Voadora, estava prevista per a l’abril de 2020 amb un elenc format per Lola Blasco, José Díaz, Carlota Gaviño, Miquel Ínsua, César Louzán i Hugo Torres, amb la direcció de Marta Pazos. Finalment, s’estrenarà l’11 de novembre. La seua versió de Mujercitas també va ser ajornada. Ara, ultima el llibret de la seua primera òpera, inspirada en el personatge de Marie del Woyzeck de Georg Büchner, coproducció del Teatro Real i Teatro de La Abadía que podrà veure’s al gener del 2021.

Siglo mío, bestia mía parteix d’una crisis personal que desemboca en la crisis d’un món globalitzat, d’una espècie “que ha oblidat que només és una espècie més” i es comporta de manera poc exemplar. De “com no perdre el rumb en un temps de catàstrofes”, de buscar consol en l’altre, de protegir la nostra descendència.

«Siglo mío, bestia mía ofereix un mapa, la cartografia emocional d’una època. Una obra de tints poètics que, no obstant això, es refereix a fets polítics. Sense prescindir de l’humor o la ironia, ens trobem amb una peça íntima, personal, en la qual s’establirà un diàleg entre el sofriment privat i el dolor del món», explica Lola Blasco.

La simultaneïtat de discursos o experiències; els silencis, les pauses i les repeticions contínues, o la irrupció de la realitat per tal de difuminar els límits que la separen de la ficció, són algunes de les característiques que enllacen esta obra amb l’anomenat teatre postdramàtic.

El Premi Nacional de Literatura Dramàtica va suposar per a l’autora una empenta a continuar pel camí traçat amb aquesta obra, on —en paraules de Julio Checa— “depura les claus de la seua escriptura”, sense deixar de banda el seu característic llenguatge al·legòric, el qual va d’allò particular a allò més universal.

Si vols que esta obra forme part de la teua biblioteca i reivindicar amb nosaltres que “el teatre també es llig” entra ací.