Gènere: Teatre
Tema: Populisme i patriotisme
Inspiració: Humor negre
Proposa: Carlos Pérez de Ziriza, periodista musical
Autor del text: Néstor Mir
Títol de l’obra: La barrera més gran i bella del planeta
***
LA BARRERA MÉS GRAN I BELLA DEL PLANETA
(Llegir en veu alta, dempeus, com si
estigueres davant d’una multitud embogida
i exaltada. Els tens menjant de la teua mà…).
Tinc per a vosaltres el que voleu,
perquè, el que voleu, és el que jo vull,
i jo vull el que vosaltres voleu.
I vosaltres i jo volem la mateixa cosa:
construir el mur de formigó més alt del món.
Un mur que envolte tot el nostre país.
Un mur on els invasors i els nostres enemics,
veuran, a milers de kilòmetres de distància,
des de Terra, mar i aire,
des de la lluna, Júpiter i Saturn
des de la via làctia, Andròmeda i Orió,
la nostra bandera de barres i estreles,
estampada.
Vosaltres i jo volem la mateixa cosa:
deixar fora d’aquest mur,
d’aquesta gran i bella barrera,
a tots els que no mereixen entrar.
Però també, fer fora
tots aquells que no mereixen
estar dins.
Ací, anem a estar,
els que hem d’estar: els escollits.
I no cal que diga qui són els escollits.
Vosaltres i jo sabem qui són,
sabem, perfectament, qui són els escollits.
I ho sabem perquè es poden diferenciar,
amb facilitat,
a soles cal mirar-nos fixament als ulls
per reconéixer els escollits.
Per reconéixer-nos.
Perquè els nostres ulls són purs,
tenen el superpoder de la puresa,
com les nostres mans i els nostres cossos.
Suats, forts i purs.
Sabeu de què vos parle, veritat?
Exactament, nosaltres no som homes bruts, foscos, obscurs, no,
nosaltres som homes il·luminats.
Homes amb la sang neta i amb superpoders.
Per això, des del punt més alt del nostre mur,
des de la nostra gran i bella barrera,
dispararem als homes bruts.
Dispararem com els certers franctiradors que som,
dispararem sense pietat, sense fallar cap tir,
disparem primer als braços,
després a les cames,
i, finalment, si continuen apropant-se,
els pegarem un tir al cap als éssers humans
que intenten embrutar el nostre pur país.
NO ELS DEIXAREM PASSAR.
El mur es confondrà amb els núvols, si cal,
i des d’allà dalt,
com si fórem àngels,
àngels amb una missió especial
encomanada directament per Déu,
coste el que coste, els aturarem.
I ho farem amb fusells de precisió, sí,
però també ho farem amb llançaflames,
amb bazuques, amb metralletes,
amb drons teledirigits des del Pentàgon,
drons que s’enlairen en la nit i que esborren del mapa
als nostres opositors,
especialment als alts càrrecs militars iranians,
eixos maleïts enriquidors d’urani,
a ells també els aturarem,
i no sols amb drons, sinó també,
amb els míssils més potents,
amb el nostre arsenal nuclear,
així serà com aturarem
del més gran al més insignificant
dels nostres enemics o invasors.
Per això heu d’estar a l’aguait,
heu d’anar als grans magatzems d’armes
per abastir-vos de munició,
necessiteu molta munició,
molta munició i moltes armes,
heu d’estar preparats,
i això vol dir que heu d’estar ben armats,
pot passar que el vostre veí, o el vostre poble,
explote perquè heu comprat massa munició,
pot passar quan un està ben armat,
però eixe és un mal menor,
eixe veí vostre que ha explotat perquè sa casa semblava un arsenal,
és un heroi nacional,
un heroi nacional, que com jo, que com vosaltres,
sabia que havia d’estar a l’aguait
per fer front als nostres enemics,
i els nostres herois poden explotar dins dels seus arsenals casolans,
pot passar,
però puc dir-vos, que qualsevol d’ells,
qualsevol de vosaltres,
vosaltres i jo, nosaltres,
sabem reconéixer els nostres enemics,
no cal que ningú vinga a dir-nos qui són,
podem sentir la seua olor a distància.
Exactament, exactament, fan olor de perdedors.
I podem sentir-los a milers de kilòmetres,
Perquè els perdedors no poden amagar la seua pudor.
La seua por, la seua feblesa i covardia.
Sentim la pudor dels perdedors, de les sangoneres,
de la mateixa manera que sentim l’olor dels nostres aliats.
Els nostres aliats fan olor de diners.
Fan olor de dolars impressos aquest mateix matí.
Eixos són els nostres aliats,
països, que com nosaltres,
volen protegir i netejar el seu poble.
països, com el nostre, fortificats,
amb murs que els envolten,
murs armats,
murs abanderats.
Pobles aïllats,
el nostre poble és nostre
i per a nosaltres.
Nosaltres som el primer,
el nostre poble per davant,
un poble fortificat,
aïllat,
armat,
enmmurallat,
envoltat d’una bella i alta barrera.
Nosaltres, vosaltres i jo, la més alta i bella de totes,
la nostra barrera. El nostre mur de formigó.
I jo sé que vosaltres voleu,
perquè jo vull el mateix que vosaltres,
que recolzem, des de dins del nostre
gran país fortificat,
els països que, com nosaltres,
vulguen defensar la seua puresa.
Perquè, com jo sé que vosaltres sabeu,
no hi ha res més important
per a un país fortificat
que la preservació de la puresa del seu poble.
Jo sé el que vosaltres penseu
perquè jo pense el mateix que vosaltres,
i vosaltres i jo pensem que
a soles els pobles purs, és a dir, nosaltres,
sobreviuen.
Nosaltres, vosaltres i jo, sabem,
que el futur és dels pobles purs,
vosaltres: homes i dones purs,
jo, un líder pur, com vosaltres,
vosaltres i jo,
jo i vosaltres,
nosaltres,
som purs,
ho veig als vostres ulls,
veig que sou purs,
i sou purs perquè quan vos vaig dir,
quan vos vaig donar la clau per a sanar-vos
del virus xinés, em vau fer cas a mi,
vau creure les meues prescripcions
enlloc d’escoltar les manipulades indicacions
de l’OMS,
vos vaig dir: beveu lleixiu i sanareu,
sanareu i sereu purs, i em féreu cas,
em féreu cas perquè la meua paraula és la vostra paraula,
jo a soles soc la vostra veu.
Em féreu cas i ara veig que sou purs,
que som purs i el futur és nostre.
Per això, he decidit, pensant en vosaltres,
pensant als vostres interessos i necessitats,
demandar-vos un gran esforç,
un gran esforç que jo mateix faria
però que no puc fer
perquè no soc res sense vosaltres.
I vosaltres soc jo: nosaltres.
Vos demane que feu aquest esforç
perquè el meu pensament és el vostre,
i no desitge res que no desitgeu vosaltres.
Jo soc, vosaltres, tots junts som nosaltres,
estic a dins del vostre cap,
jo soc vosaltres, tots junts som nosaltres,
i el que feu és el que faig jo, el que fem,
per això vos demane que vos convertiu
en l’animal més pur i primigeni
del nostre poble.
Vos demane que vos convertiu
en el primer i més simbòlic animal
que habità i recorregué lliurement
de Nord a Sud i d’Est a Oest,
les praderies del nostre gran país.
Sí, vull que vos convertiu
en el més gran ramat de bisons
mai vist en aquest país.
Vull que vos convertiu, per mi, per vosaltres, per nosaltres,
en el més gran ramat de bisons salvatges
que haja conegut aquest país.
Un ramat de bisons, salvatges, bojos i descontrolats
que en estampida es dirigisca cap a Washington.
I assalte el Capitoli.
I serà gràcies a aquest ramat de bisons lliures, salvatges i purs,
gràcies a vosaltres, a nosaltres, a vosaltres i a mi,
que les properes eleccions seran anul·lades,
i així complireu el vostre desig, el nostre, el vostre i el meu desig,
de romandre com el vostre President, indefinidament,
fins que hàgem aconseguit tots i cadascun dels nostres objectius,
repetisc, tots i cadascun dels nostres objectius,
però, sobretot,
per damunt de tots els altres objectius,
el de construir el mur més alt i fortificat del món,
la barrera més gran i bella del planeta.
Afán de Plan © 2021 | DRAMÀTICA