‘Monòleg de l’home del saxo i l’altaveu’, de Clàudia Serra

Gènere: Teatre
Tema: El consum
Inspiració: Erik Gandini
Proposa: Josep Pérez (Ona Nua), músic
Autora del text: Clàudia Serra
Títol de l’obra: Monòleg de l’home del saxo i l’altaveu

MONÒLEG DE L’HOME DEL SAXO I L’ALTAVEU

Entra un home amb un altaveu i un saxo.

HOME DEL SAXO I L’ALTAVEU: Ladies and gentlemen. Senyores i senyors. Permetin que els molesti. Permetin que els molesti només uns segons. Tinc tres fills. No. Tinc cinc fills. M’he quedat sense feina. Tinc cinc fills i la meva senyora. La meva senyora i jo ens hem quedat sense feina. De fet, la meva senyora mai ha tingut feina. Senyores i senyors és només un moment. Ladies and gentlemen és només un instant. La meva senyora i jo ens hem quedat sense feina. No es pensin que és divertit haver de tocar cada dia una cançó que no sé com s’hauria de tocar. Però és només un instant. Són només uns minuts. Són només uns segons i, després, ja podran marxar i continuar amb les seves vides. Sortir de casa, agafar un metro, fer la compra de la setmana, tornar a casa, agafar un altre metro, tornar a pel nen a casa de l’exmarit, comprar joguines al nen, comprar llepolies al nen, deixar el nen a casa de l’exmuller, agafar un altre metro, fumar-se un cigarret, dir-se que és el darrer cigarret, agafar un altre metro, trobar-se l’home del saxo i l’altaveu al metro, cantar la seva cançó, gravar-se la seva cançó a les entranyes, maleir l’home del saxo i l’altaveu, agafar un altre metro… Ladies and gentlemen, si em permeten, serà només uns segons. Aquesta cançó és famosa al meu país. Aquesta és la cançó que se sent tothora al meu país. Al meu país hi ha molts músics. Al meu país els músics toquen aquesta cançó i aquí, al seu país, els que no som músics toquem aquesta cançó. Per enyorança. Per necessitat. Ladies and gentlemen, la meva dona i jo tenim set fills. La meva dona i jo tenim cinc fills i dues nebodes. Dues nebodes que no sabem com criar. Dues nebodes que si fossin filles meves… Tant se val. Ladies and gentlemen. La meva dona i jo ens hem quedat sense feina. La meva dona sempre ha treballat molt. Sempre ha treballat pels altres, sempre ha apujat els fills dels altres. Millor no dir-ho, això. Però ara els nostres fills, que ja són grans, no volen saber res de nosaltres, perquè la meva dona i jo sempre hem treballat pels altres. Ladies and gentlemen, sort tenim de les dues nebodes. Tenim dues nebodes que són uns àngels. Si les veiessin… De vegades les portem amb nosaltres perquè ballin la cançó. Sí. Els encanta aquesta cançó, els recorda als seus pares. Els seus pares no venen mai per aquí. O sigui, ja ens entenem. No és fàcil de venir per aquí. No és fàcil de venir. Millor que no vinguin, perquè la meva senyora i jo ens hem quedat sense feina. De fet, la meva senyora mai ha treballat. Quina vergonya, les meves nebodes. Si les veiessin. Si fossin filles meves. La meva senyora i jo ja no sabem què fer amb elles. No tenim respir. No tenim descans. Tothora cal vigilar-les. Quan eren petites eren uns àngels, però ara ja no sabem què fer-ne. En canvi, els meus fills… Els meus nens. Saben? La meva senyora i jo vam tenir set nens. Amb el darrer, el part no va anar bé. Un desastre. La meva senyora ja no. La meva senyora va morir. El nen va sobreviure. Pobre nen. És un nen. Sort que la seva àvia se’n cuida. La meva mare. Sort en tinc de la meva mare. La meva mare i la meva dona es porten molt malament, però s’estimen. La necessitat les fa estimar-se. O potser no. La necessitat les fa conviure. La cançó que ara us cantaré, senyores i senyors, ladies and gentlemen, és la que cantava la meva mare quan era jove. Era molt guapa, la meva mare. Molt guapa. La més guapa. La meva mare va ser violada i em va tenir a mi. La meva mare va ser violada i va tenir el meu germà. La meva mare va viure unes quantes guerres i va ser violada i ja no va parir més. Avortava. La meva mare avortava. Només avortava. El meu pare, que la va violar, li deia que només sabia que avortar i per això ens van haver d’adoptar al meu germà i a mi. Senyores i senyors. Ladies and gentlemen, la meva dona i jo ens hem quedat sense feina. Tenim tres, cinc, set fills i dues nebodes. Dues nebodes que són uns àngels. No els podem comprar menjar, ni aigua, ni roba. No tenim ni per menjar, ladies and gentlemen. Si fossin tan amables ni que fos un segon… La meva mare, que ha mort fa poc, fa poquíssim, cantava sempre una cançó. Aquesta cançó. Ladies and gentlemen, si no tenen gaire pressa, els tocaré una cançó del meu país, que la meva mare sempre canta. La meva mare és vella i no ha pogut viatjar. La meva mare no ha pogut agafar cap avió, cap tren, cap bus. La meva mare no ha pogut venir perquè tenia tota la vida allà, totes les amigues allà, tota la casa allà. L’idioma, allà. Ladies and gentlemen. La cançó que ara els tocaré és una cançó del meu país, però com que això queda lluny, massa lluny, tan lluny com la meva mare, els tocaré una altra cançó.

L’home posa en marxa l’altaveu, que reprodueix una música comercial, ridícula, vulgar. Una cançó de moda que ell, maldestrament, intenta seguir amb el saxo.