‘El centre’, de Carlos Ruiz

Gènere: Teatre
Tema: L’auto-infantilització a través de la cultura
Inspiració: Alex Prager
Proposa: David Pascual (Mr. Perfumme), escriptor i músic
Autor del text: Carlos Ruiz
Títol de l’obra: El centre

EL CENTRE

DIRECTOR: S’obri el teló.
MARE: Jo…
DIRECTOR: I es veuen els protagonistes d’“Élite”.
MARE: Vosté…
DIRECTOR: Estan parlant entre si.
MARE: La meua filla…
DIRECTOR: Com es diu el programa?
MARE: No ho sé.
DIRECTOR: Pense un poc…
MARE: “Élite”?
DIRECTOR: Els protagonistes de la sèrie. Parlant entre si. Com es diu el programa?
MARE: “Élite”.
DIRECTOR: No s’està esforçant prou…
MARE: Volia vore’m?
DIRECTOR: “Mi extraña dicción”

(Llum. El DIRECTOR està assegut en una butaca. La MARE no. Els separa un escriptori).

MARE: En el seu missatge deia que era urgent.
DIRECTOR: “Miextrañadicción”
MARE: He hagut de cancel·lar… una cita… per a poder estar hui ací.
DIRECTOR: Una cita?
MARE: …En l’òptica…
DIRECTOR: Ja hi veig.
MARE: Jo no.
DIRECTOR: Per què no s’asseu?
MARE: Perquè en este despatx no hi ha més cadires.

(El DIRECTOR somriu. Trau un cigarret i se l’encén).

DIRECTOR: És vosté la mare de la senyoreta García, no és així?
MARE: Li ha passat alguna cosa?
DIRECTOR: (Oferint-li el paquet) En vol un?
MARE: En el seu missatge deia que era… greu.
DIRECTOR: Sap vosté que la seua filla fuma?
MARE: Sí.
DIRECTOR: La seua filla i algunes de les seues companyes aprofiten els descansos per a fumar d’amagat als banys. Elles, òbviament, creuen que m’enganyen. Però comprendrà vosté que, com a director d’este… centre…, estic obligat a saber tot allò que passa. Al cap i a la fi és el meu deure… cuidar de tots ells, no creu?
MARE: Supose.
DIRECTOR: Són el meu ramat, no creu?
MARE: Supose que sí.
DIRECTOR: Sap qui soc jo?
MARE: El seu pastor?
DIRECTOR: Jo soc Déu (Tira el fum).
MARE: Per a això m’ha fet vindre amb tanta urgència? Per a contar-me que la meua filla fuma d’amagat als banys?
DIRECTOR: Voràs… Puc tutejar-te?
MARE: No.
DIRECTOR: Este matí, finalitzat el descans, he rebut una queixa per part d’una de les companyes de la seua filla. Pel que sembla, mentre… com ja li he comentat… fumaven clandestinament a l’excusat de senyoretes, la seua filla ha cregut oportú compartir amb la resta de xiques un comentari que ha ofés particularment esta altra… la identitat de la qual, per petició de l’afectada, mantindré en la més estricta confidencialitat.
MARE: La meua filla sempre diu que donaria la vida per les seues companyes.
DIRECTOR: Es tracta d’una infracció de caràcter greu, com pot suposar. Motiu pel qual he cregut oportú concertar esta… cita… amb vosté.
MARE: Li vaig a acceptar eixe cigarret.

(El DIRECTOR li passa el seu propi cigarret a la MARE, qui l’accepta i fuma).

DIRECTOR: Té vosté els ulls de la seua filla.
MARE: Jo els tinc des d’abans.
DIRECTOR: A què anava a l’òptica?
MARE: No trobe les meues ulleres de lluny.
DIRECTOR: Prove a buscar-les… més a prop…
MARE: Quin comentari va fer?
DIRECTOR: Coneix la sèrie?
MARE: Quina sèrie?
DIRECTOR: “Élite”.
MARE: N’he sentit parlar.
DIRECTOR: No m’avergonyeix reconéixer que jo sí la veig. A més a més, la trobe… inspiradora. Un no imagina quant pot arribar a aprendre de les relacions entre els joves… I també entre els adults… Em segueix?
MARE: No n’estic segura.
DIRECTOR: La seua filla també la segueix. La sèrie, vull dir.
MARE: La meua filla és prou majoreta per a vore el que ella vulga.
DIRECTOR: Este matí, durant el descans… mentre ella i algunes de les seues companyes apuraven els seus cigarrets al lavabo… La seua filla ha fet… Ha fet un spoiler.

(Es miren fixament en silenci).

DIRECTOR: Ha esmentat el que succeïx a l’últim capítol de la temporada.
MARE: Ja sé què vol dir “spoiler”.
DIRECTOR: La seua companya, com podrà suposar, no havia arribat encara a eixa part. Per això el seu… malestar…
MARE: Per un spoiler.
DIRECTOR: El meu deure com a director del… centre… és vetlar per un bon ambient entre companys. No ens podem permetre este tipus de situacions.
MARE: Diga’m que és una broma.
DIRECTOR: Creu que faria broma amb una cosa així?
MARE: Per això m’ha fet vindre? Pensava que la meua filla havia tingut un problema.
DIRECTOR: La seua filla s’està jugant l’expulsió del… centre…
MARE: Però, de quin centre!?
DIRECTOR: Del centre… comercial…
MARE: Li van prometre un contracte indefinit!
DIRECTOR: Comprenc que l’educació d’una filla és una tasca complicada.
MARE: Deixe de comportar-se com si açò fóra un col·legi privat!
DIRECTOR: Si vosté fóra amable amb mi, podríem oblidar ràpidament este… episodi…
MARE: Vosté només és l’encarregat d’este supermercat!
DIRECTOR: Jo podria intercedir per la seua filla. Dir que no està passant una bona… temporada…
MARE: Episodis… temporades… És que no veu que la vida, per molt que vosté s’encabote, no és un programa de televisió?
DIRECTOR: Li recorde que ací… qui no veu… és vosté.
MARE: Quina poca vergonya… És vosté pitjor que un xiquet! Es mira a l’espill cada matí i només veu la trama d’una sèrie per a adolescents. Pretenia… seduir-me? Era eixa la seua intenció? Què és el que vol? Que fem l’amor sobre el seu escriptori mentre li suplique que s’apiade de la meua pobra filla? I què hi vindrà després? Classes de reforç de com reposar la fruita? Castigar-la cara a la secció d’ultracongelats? Em fa vindre fins ací després de deixar-me eixe missatge dient que havíem de parlar d’un assumpte de vital importància… i tot per… açò!! Vol acomiadar-la? Faça el favor de dir-li que he vingut a per ella i que soc jo qui la traurà d’ací! No vull el seu tabac ni els seus favors. Només vull eixir d’este despatx, agafar la meua filla i no tornar a vore mai més este… personatge… que tinc davant de mi.

(La MARE surt del despatx donant una portada. El DIRECTOR remata la punta de cigarret. S’acosta al sistema de megafonia i pressiona un botó).

DIRECTOR: Daenerys García, per favor, persone’s en la línia de caixes.

(Fosc. Títols de crèdit amb música de comèdia).