‘Mer de glace’, de Xavo Giménez

Gènere: Teatre
Tema: La innovació
Inspiració: Paolo Sorrentino
Proposa: Toni García, guionista
Autor del text: Xavo Giménez
Traducció: Albert´Bellés
Títol de l’obra: Mer de glace

MER DE GLACE

Un pis de persianes caigudes. Columnes i pilastres de marbre, frisos d’estucs, parets entapissades i terra de parquet. Algunes plantes d’aspecte saludable. Tot està replet de papers amb anotacions. Amb la mateixa anotació una i una altra vegada. Un fresc clevillat de Dafnis i Cloe bevent a un rierol cristal·lí decora l’estança. La bucòlica pintura i la recarregada decoració contrasta amb la lúgubre actualitat que allà habita. Un home major, prim i de mirada exànime està davant del seu fill, que visteix roba paramilitar.

Se senten algunes sirenes i helicòpters darrere dels finestrals. Però aquests sons formen part del dia a dia.

PARE.- Abans no entrava el sol en aquest saló. Ara sí. Han volat tots els plataners del bulevard, però les meues plantes estan millor.

FILL.- A vore, pare. Açò… tu no has de fer res. Tu només ho has de demanar. Demanar el que vulgues, m’entens? Et reconeix la veu. Fins i tot quan estàs afònic sap qui eres. Has d’estar assegut, reclinat. Al principi pots sentir-te marejat. T’has pres la pastilla? Sí? Bé. Una al dia. Tu, quan sentes les sirenes, a les onze, te la prens. Recorda-te’n, amb les sirenes de les onze. Ara posa-te-les. Posa’t les ulleres. Són com les ulleres de neu. Te’n recordes de Chamonix? Te’n recordes d’aquella mar? La mar de gel? Com s’anomenava? Te’n recordes de quan em vas comprar aquell piolet per si pujava al Mont Blanc? Bé… No hi vaig pujar.

PARE.- Algun dia hi aniré. Hi pujaré. Estic fart de pegar voltes per aquestes illes.

FILL.- No cal que hi vages. Amb açò hi pots anar. Hi pots pujar. Pots anar on vulgues. Has d’anar en compte. Ja ho saps. No sé si ho has llegit, però han vist gent perduda amb aquests trastos. Perduts per les cunetes, per les àrees de servei, com hipnotitzats, sense dutxar, sense afaitar, sense vestir. Hi ha gent que passa dies amb elles posades. Açò és com tot, una miqueta no fa mal.

PARE.- Mira l’orquídia.

FILL.- I no isques. Com a molt, a les passarel·les. Però no hi baixes. La cosa s’està posant lletja. Entesos? M’has sentit? No hi baixes.

PARE.- Mer de glace.

FILL.- Com?

PARE.- La mar de gel. Mer de glace. Ja no hi està. Se n’ha anat.

FILL.- La mer de glace.

PARE.- Jo només vull les ulleres per a follar.

FILL.- Fantàstic. Però si hi abuses, al remat t’aprimes i perds la noció de l’espai. I et pot atropellar una d’eixes putes Borderwing. T’assalten pertot arreu. Les haurien de prohibir. L’altre dia estava eixint del vaporitzador i vaig veure una xica amb els cabells de cristall que m’estava espiant. I visc a un quart container! Hòstia!

PARE.- He pensat a vendre el dipòsit.

FILL.- Sí, pare. El dipòsit.

PARE.- Ja ningú menja arengs. Abans l’areng estava ben pagat. I l’oli. Has vist Clarisse?

FILL.- Em sents? Escolta’m, pare. Et dic que… que controles, pare. Ves en compte amb aquestes ulleres. Un parell de viatges, fots un clau de tant en tant i alguna batalleta, entesos? Però continua llegint. Tu llig, que et fa bé. I passeja. Però passeja per ací, pel passadís. I fes sumes i restes.

PARE.- La gent ja no deixa llibres als bancs. Te’n recordes que abans la gent deixava llibres als bancs? Als capós dels cotxes, a les papereres de cendra, al costat de les gàbies de paons reials. Però ara…

FILL.- Sí… bé, tu llig.

PARE.- Llisc.

FILL.- Què lliges?

PARE.- Què?

FILL.- Que què lliges?

PARE.- De què?

FILL.- De lectures, que què lliges? Què estàs llegint, pare?

PARE.- Saps que vaig estar a la guerrilla angolesa, jo?

FILL.- Sí, ja m’ho vas contar.

PARE.- Vam alliberar la Gulf Oil Company. Vam passar a tots eixos gringos pel matxet.

FILL.- Ajusta’t les ulleres. Així…

PARE.- I després, alguns negres es van menjar alguna cosa. Alguna cosa d’eixos gringos. Jo no em menjaria un gringo.

FILL.- Mira, pare. Jo ara me n’he d’anar. M’han telefonat de la FNLO i m’hi he de presentar, entesos? A la nevera t’he deixat uns tubs de putxero i tens crema Maurois al congelador.

PARE.- Tabac?

FILL.- També. Un cartró de Búfalo. Te les vols posar o no?

PARE.- Tot açò és molt agradable.

FILL.- Sí que ho és, pare…

PARE.- Aquestes estonetes amb tu són especials.

FILL.- Me n’he d’anar. Prova-te-les, vols?

PARE.- Quan tornaràs? Has vist Clarisse?

FILL.- No ho sé, pare. Prompte. Clarisse està… No, pare. No l’he vista. No ho sé…

PARE.- On vas?

FILL.- Ja t’ho he… Vaig… Tinc unes vendes al nord.

PARE.- Quan vindràs? Demà? Demà ens veurem?

FILL.- Me’n vaig fora.

PARE.- Ah… sí, sí… Ja ho sé, fill. Te’n vas. M’ho has dit. On te’n vas?

FILL.- Al nord. Me n’he d’anar. Posa’t les putes ulleres, pare. He de saber si funcionen.

PARE.- Açò què és?

FILL.- Les ulleres. Les ulleres de follar, pare.

PARE.- Ah, sí.

El fill li posa les ulleres al pare.

FILL.- Veus alguna cosa?

PARE.- No hi veig res.

FILL.- Digues l’edat, la grandària de pit, idioma, vestuari, lloc. Si no ho dius tot, si no dones molts detalls, les ulleres ho completen. De segur que ho encerten. Si no et fa res, millor espera’t que me’n vaja abans que se’t pose ura, vols? Preferisc no veure-ho. Me’n vaig, pare. Ens veiem. Quan puga hi tornaré. Seran… uns dies.

PARE.- Ja no hi ha llibres als bancs. Ja no n’hi ha.

El pare roman en silenci amb les ulleres posades.
El fill s’acosta a una prestatgeria, agafa un llibre i ix.
Mira son pare per última vegada.
No hi tornarà.
El pare roman a soles amb les noves ulleres.

PARE.- Clarisse. Trenta anys. Valencià. Nua. Mer de glace.

Més sirenes. Més helicòpters.
Fosc.