#haikutradingparty, de Paco Romeu

Gènere: Teatre
Tema: Els rituals actuals com a cohesiu social
Inspiració: La desaparició dels rituals, de Byung-Chul Han
Proposa: Guillermo Arazo, coordinador artístic d’Espai LaGranja
Autor del text: Paco Romeu
Títol de l’obra: #haikutradingparty

#haikutradingparty

Saló ultrapostmo.
Darrere del sofà, els rostres de LYALL i DOLPH en dues pantalles enfrontades.

LYALL. Preparat?

DOLPH. Imagine que sí.

LYALL. Repassem: tenim dos minuts i mig per a trolejar als quatre vents que Nipbuk pujarà; després, trenta segons més per a desfer-nos del nostre paquet d’accions. Entesos?

DOLPH. Estàs preciosa.

LYALL. No digues xorrades. Ens juguem quatre quilos, val?

DOLPH. Val.

LYALL. Doncs comencen. Tres, dos, un… Ara!

Durant uns segons de frenètic silenci tots dos teclegen als seus ordinadors.

DOLPH. T’imagine nua al sofà.

LYALL. Ara el sofà no existeix. Ni la casa. Ni nosaltres.

DOLPH. Encara estàs en Tokyo?

LYALL. Sí.

DOLPH. Quina enveja. Jo estic en Brussel·les.

LYALL. No em parles, per favor.

DOLPH. M’encanten els japonesos. Són tan…

LYALL. Més de pressa.

Teclegen encara més ràpid. Un segons més de silenci.

DOLPH. Lyall…

LYALL. Què vols?

DOLPH. Ja han florit els ametlers?

LYALL. Què?

DOLPH. Hui és primer d’abril. Ja han d’haver florit.

LYALL. No em vingues ara amb gaites.

DOLPH. No has anat a veure’ls?

LYALL. No parles i tecleja.

DOLPH. No m’ho puc creure. Jo aniria cada any si poguera.

LYALL. Concentra’t, per favor.

DOLPH. No puc.

LYALL. Has de poder.

DOLPH. Em fan mal els dits

LYALL. Què et passa hui?

DOLPH. Que estic molt cansat.

LYALL. Cansat? És que vols tornar a tindre amo?

DOLPH. I treballar només huit hores diàries?

LYALL. Dolph…

DOLPH. I sopar sushi amb tu cada nit al sofà?

LYALL. Dolph!

DOLPH. Sí, vull.

LYALL. Eres patètic.

Continuen teclejant a tota màquina.

LYALL. Ho estem aconseguint. Nipbuk puja com un soufflé. En minut i mig començarem a vendre.

DOLPH parpelleja ostensiblement.

LYALL. No tanques els ulls.

DOLPH. No els tanque. Només parpellege.

LYALL. Doncs no ho faces. Cada mil·lèsima de segon son mil pavos perduts.

DOLPH. Cada mil·lèsima de segon és una nova flor als ametlers.

LYALL. Només dius coses sense sentit.

DOLPH. Sense sentit?

LYALL. Sí, sense sentit.

DOLPH. Ja. (…) Què és el que fa esta gent?

LYALL. Qui?

DOLPH. Nipbuk.

LYALL. Llibres.

DOLPH. Llibres?

LYALL. Sí, llibres. Ens estem carregant la puta ama de les editorials de poesia japonesa. I ens estem folrant.

DOLPH calla, seriós.

LYALL. No tingues remordiments. La poesia no serveix de res.

DOLPH la mira de reüll i arronsa les espatlles.

LYALL deixa de teclejar una fracció de segon per a llevar-se la samarreta. Torna a teclejar, sacsejant els seus pits davant la càmera.

LYALL (picardiosa). Què? Ja no parpelleges?

DOLPH fa un somriure forçat i amarg.

LYALL. Vinga, que estàs fent-ho molt bé. Trenta segons i a vendre.

DOLPH. I després?

LYALL. Després haurem guanyat quatre quilos i em llevaré les braguetes i et dedicaré un squirting a un pam de la càmera i tu t’escorreràs sobre la pantalla.

DOLPH, amb els ulls humits, no contesta.

LYALL. Què et passa? No vols jugar?

DOLPH. Ja no m’agrada este joc.

LYALL. Quinze segons.

DOLPH. Som una parella de hàmsters fent girar la roda dins d’una gàbia.

LYALL. Calla’t. Ja quasi ho tenim.

DOLPH. Saps de què tinc ganes?

LYALL. Deu segons.

DOLPH. De deixar esta merda…

LYALL. Nou.

DOLPH. I jugar-me…

LYALL. Huit.

DOLPH. La vida…

LYALL. Set.

DOLPH. Seguint…

LYALL. Sis.

DOLPH. Les regles.

LYALL. Cinc.

DOLPH. I tancar…

LYALL. Quatre.

DOLPH. Els ulls…

LYALL. Tres.

DOLPH. I viure…

LYALL. Dos.

DOLPH. El temps…

LYALL. Un.

DOLPH. Com una casa.

LYALL. Ara!

DOLPH deixa de teclejar, tanca els ulls i somriu amb delirant placidesa.

LYALL. Què hòsties fas? No pots aturar-te ara! Fill de la gran puta, no em deixes a soles!

DOLPH acosta el seu rostre a la càmera i xiuxiueja un haiku.

DOLPH. Han florit els ametlers.
El silenci ha cobert
l’enrenou de la màquina.

S’escolta un tret eixordador. La pantalla de DOLPH s’ompli de sang, però LYALL no deixa de teclejar amb desesperació. Una pluja de pètals de flor d’ametler cau sobre el sofà, cobrint com un vel el rostre de LYALL a la pantalla.