IP31. La força del record és la capacitat d’estimar

L’artista valencià Rafael Tormo Cuenca presenta ‘IP31. La força del record és la capacitat d’estimar’, una ruta permanent i un memorial al Cementeri de Llíria, que començarà el 25 de febrer.

«És evident que l’expressió “memòria històrica” —no del tot apropiada, però, certament, suggeridora— ha fet fortuna. Hui en dia, la combinació d’aquests dos conceptes resumeix la necessitat de conéixer el passat més recent, un passat que, al nostre país, està estretament vinculat a la Guerra Civil i el franquisme, i a l’obsessió d’aquest darrer per esborrar-lo o tergiversar-lo. La relació entre Història i Memòria ha generat una literatura abundant. Són conceptes molt diferents i independents l’un de l’altre, sotmesos, d’altra banda, a limitacions notables per oferir una visió exhaustiva i alhora entenedora del passat. Tanmateix, tots dos són molt importants per a la construcció del relat històric i poden tindre uns punts de confluència que no hauríem de deixar d’explorar.

Investigar i interpretar els fets històrics contemporanis amb el màxim rigor, utilitzant totes les fonts possibles, i amb la pràctica artística, per explorar tots els sentits, i així captar aquestes potències que se’ns escapen i que ja treballen en el que és real. Acompanyant-ho, cuidant-ho amb el relat de vivències de la gent gran, l’aproximació de la gent més jove (desafectada), i sobretot, d’aquells que encara estan oberts a repensar-ho tot. Aquest projecte ha sigut conformat i participat per molts agents que travessen en sentit el resultat formal. Des de les seues experiències personals, manipulacions matèriques amb argila, accions botàniques, derives performatives per espais carregats d’història oculta i la voluntat per estar a l’escolta.

Tot el procés ha estat llarg, perquè és així com de vegades podem combatre aquesta necessitat d’immediatesa contemporània que sovint ens paralitza. Per això, amb els alumnes de l’IES Camp de Túria, ha sigut possible fer de la transmissió d’un relat d’allò que va succeir, una experiència sensitiva i processual més ampla, més enllà de la cronologia d’un moment històric. Amplificant des de la seua vivència pròpia per acabar en la resolució matèrica d’un memorial per al poble. Amb ells, també recollirem i confeccionarem un herbari de les plantes que, segurament, foren l’últim paisatge que van veure aquells que van acabar afusellats o soterrats a les fosses del cementeri de Llíria. Durant aquest procés hem comptat amb Joan Josep Adrià Montolio, Juanjo Adrià, Miquel Fernández i Zaragozá i, com no, amb Manolo Sánchez Vidagany, que ens ha obert des del coneixement de la història, els documents, les plantes i els seus usos històrics, així com també ens han aproximat al moviment col·lectivista i anarquista primitiu de la ciutat. Volem també agraïr a l’Agrupació de Familiars i Víctimes del Franquisme ‘Cementeri de Llíria’, que ens han permés escoltar les seues memòries per poder compartir-les ara de bell nou, amb el goig de saber-se escoltats».

Punt de trobada: Ca la Vila, Plaça Major de Llíria, a les 11:00 hores.