‘Jack 2.0’, de Juan Luis Mira

Gènere: Teatre
Tema: Els extraterrestres
Inspiració: Londres, segle XIX
Proposa: Carol García, cantant de Limbotheque
Autor del text: Juan Luis Mira
Traducció al valencià: Isabel Martí
Títol de l’obra: Jack 2.0

Jack 2.0

Per als meus companys de Jácara. Sempre.

1.- Érem extraterrestres.

3.- Però poc.

2.- Això va dir Miguel Bosé en vore’ns. De quin platet volador ha baixat esta gent que s’atrevix amb esta bogeria?

1.- Del barri d’El Pla. Alacant Mart City.

3.- Bo, els de Dagoll Dagom portaven anys fent musicals.

1.- Però estaven en una altra lliga. Nosaltres no teníem un duro. I ens atrevírem.

2.- El Bosé es referia a que el nostre Jack era una cosa 100 per 100 nova. El text…

1.- Que què?

2.- Les cançons noves, en directe… amb eixe so de vella gramola…

1.- Que el Bosé taral·lejava com si les haguera compostes ell…

2.- Les coreos de claqué… quina bogeria…

1.- Punta, tacó, punta, tacó… Quin estiuet, Senyor.

2.- Ja fa trenta anys.

1.- Collons.

2.- Ara es fan musicals a punta pala.

1.- No es fan musicals. Es clonen. La gent va a Madrid a vore’ls. Reclams turístics. Primer, la Cibeles; després, El rey León.

2. Sí.

Pausa.

Estàs molt callada.

Pausa.

3.- És que. Collons.

Pausa.

A mi el Jack em fa un mal rotllo que pa’ què.

2.- I això?

3.- No sé, sí, va ser una experiència acollonant. Però, bé… És que em fa vergonya contar-ho i tot.

2.- Estàs de conya?

1.- Està de conya.

3.- Que no. Heu tret el tema i… collons, que m’ha vingut…

2.- Que t’ha vingut què.

Pausa.

3.- Quan Juan Luis va escriure l’obra no se sabia qui era el destripador, se’n recordeu?

1.- Doncs no.

2.- Jo tampoc.

3.- Doncs jo sí. Ell va ser qui es va inventar aquella gamberrada quan la identitat de Jack estava encara sense desvelar. Però ara ja se sap, ho vaig vore l’altre dia en un documental de la BBC…

2.- Collons, sí que en saps tu, no?

1.- I?

3.- El que havia sigut un secret oficial és de domini públic. Ja sabem qui era l’esquarterador de prostitutes…

2.- Jack sona a ganivet… Jackkkkkk

1.- Jack sona a cruixit… Chassss…

1 i 2.- Jack sona a batec que no bategaaaaa…

3.- Vosaltres feu broma…

1.- És que no sabem on vas…

3.- L’assassí va ser un barber polonés, un tal Kosminski, que estava com una cabra.

1.- I?

Pausa.

3.- Doncs que el tio este, des que el vaig vore per la tele, se’m cola als somnis.

Pausa.

I tu saps quins malsons…

1.- Va, que tu ens vols fer creure…

3.- Que no, fotre, que no… Que ho dic de veres. Ho passe malament, vos ho assegure. Molt fort. Feia més d’una setmana que no tenia malsons. I ara veniu vosaltres i… vos poseu a parlar d’ell. Esta nit tinc visita. Segur. No em mireu així, que jo no em ric.

1.- No et mirem de cap manera.

Pausa.

3. Sempre el mateix romanç. Primer, boira. Somni amb boira. Passeig pel carrer Sant Mateu ben tranquil, cap a casa. Fa una nit preciosa i, en girar la cantonada que dona a la Plaça Manila, va i s’ompli tot d’una boira espessa, espessa, molt espessa, que no et deixa vore res…

2.- Nosaltres la boira la féiem amb aquella màquina de fum que anava com el cul i féia tossir al públic…

3.- Esta és una boira de veres. I eixe és el problema. Nosaltres juguem amb un Jack de comèdia. El Jack que em perseguix en somnis és l’autèntic, com si haguera estat esperant que se sabés qui era per vindre a per mi… Igualet que el retrat que vaig vore en la tele.

1.- Collons, em farà por i tot…

3.- És la seua revenja perquè el férem ballar claqué en pla Fred Astaire, dic jo. Apareix a l’altura del que era la geladeria Espí. Ix del no res. Perquè amb tanta boira no hi ha manera de vore res. Però continue caminant. Aleshores em gire i el veig. Vos ho jure, està darrere meu.

2.- I com és?

3.- Llarguerut, amb un abric fet pols negre que li arriba fins a terra. Una cara molt pàl·lida, amb grans, poc pèl, arrissat, baix un barret de mitja copa també negre i, el que més acollona: una mirada que acollona. Ulls clars pupil·la roja.

2.- Esta nit la que tindrà malsons seré jo.

3.- Doncs espera. Jo tire a caminar més apresa quan el sent a l’esquena. Amb el sarau que sol haver pel Pla, i eixa nit no se sent res. Silenci. Tret de les seues passes, darrere meu. I el seu alè, al bescoll… Ahí comence a suar. En el somni i en el llit. No vull mirar enrere, pense que és pitjor. Fins que al remat els nervis poden amb mi, em gire i ell seguix ahí. Es para. Es posa la mà en el costat, entre l’abric, i trau el mateix ganivet que treia Pedro quan féia de Jack i anava darrere les seues víctimes. La mateixa lluentor en la punta del ganivet. El meu perseguidor alça el braç per clavar-me’l… I aleshores…

1.- Te’l clava.

2.- Et despertes…

3.- No. Es posa a cantar. Amb veu de tenor.

1.- Què canta.

2.- Alguna cançó del Jack…

3.- Què va. Canta alguna cosa que em sona a C. Tangana, però amb accent anglés i polonés alhora. Jo continue amb el cagalló al cos. Fins que acaba de cantar i ix volant mentre crida amenaçant ara amb veu de Plácido Domingo: ningú el te més llaaaaaaaaarg…

1.- Hòstia.

2. Quin fredat.

3.- Els personatges tornen a nosaltres, tia.

2.- Sí.

3.- I alguna, en pla revenja.

2.- Hòstia.

Pausa.

1.- I jo que pensava proposar-vos, després de tots estos anys, fer-ne una segona part. Tenia el títol i tot.

2.- Quin?

1.- Jack 2.0

Pausa.

3.- I una merda.