‘Cuquis’, d’Anna Albaladejo

Gènere: Teatre
Tema: Concepte “cuqui”
Inspiració: Teatre de l’absurd
Proposa: Cristina Chumillas, comissària d’art
Autora del text: Anna Albaladejo
Títol de l’obra: Cuquis

Cuquis

L’acció ens mostra una Panderola Roja del Turquestan voletejant per un bonic paisatge muntanyenc de detritus i restes orgàniques, amb la intel·ligència poètica de qui es posa graciosament sobre uns muntons de merda mentre sembra un rastre de purpurina al seu pas.

PRT.- Imprescindible.

Vola

PRT.- Excrementici.

Voleteja

PRT.- Completament pertinent.

Empolvora purpurina

PRT.- Fastigós.

Es posa sobre un munt de bonyigues.

PRT.- Donen ganes de cantar! Je t’aime, je t’aime…

Tanta política, tanta filosofia de claveguera, inevitablement sostinguda per aquesta deglució de detritus. Per aquestes hordes de mastegadores de fem, per aquestes descomponedores d’immundícia, per aquestes ingeridores i deposadores de cagallons.

Oh, com són de cuquis! Una panderola rossa i una panderola oriental arribant a un clar del bosc ─entenga’s com a metàfora zambraniana─. Hi ha esperança. Calfaré la veu per al meu discurs.

Calfa la veu fent refilets. L’acció es desplaça cap a la trobada entre la Blattella germànica i la Blatta Orientalis.

BG.- Cookie!

BO.- Galeteta!

BG.- Preciosa, et feia a una altra granja.

BO.- Hi estic, bonica, hi estic. Estic a la Xina, en una granja secreta i exclusiva de blatodeus descontaminants altament productius. Açò que veus ací és només una projecció de la meua closca, un holograma.

BG.- Ja veig! I tan adorable com sempre.

BO.- Adorablement tòxica, proteica i en període d’incubació.

BG. – Ergo, sense por de l’apocalipsi.

BO.- Direm que les meues nimfes estan a punt d’eclosionar.

BG. – Ooooh, quina meravella! Hi ha vida després de la mort, senyors androcentristes.

BO.- I senyores ginocèntriques, que habemus mares també d’altres espècies.

BG.- Cert, ni agonitzant deixen de creure’s el centre del planeta.

BO.- El centre de l’univers, sí. Fa calor a la granja, no? Fa dos segles que no plou.

BG.- 234 anys i 69 dies, perla. Cada volta es fa més complicat mantindre una imatge cuqui en mig d’aquesta desertificació.

BO.- No digues això, cuca molla, estàs estupenda.

BG.- Tu que em mires amb glamour per les antenes, pastereta.

BO.- Je t’aime sota la pluja àcida.

PRT.- (veu cantada) Je t’aime, Je t’aime. (veu parlada) Se’m sent? (veu cantada) Oh oui, je t’aime. (veu parlada) Ara sí? Gràcies, blatodeus, gràcies per la vostra assistència massiva a l’esdeveniment. Gràcies per aquesta peregrinació des de totes les coordenades del món, gràcies de tota corfa. No, no, no desespereu, és poc el que podem fer, però suficient, (veu cantada) suficieeeeeeent, (veu parlada) suficientment apocalíptic, convenientment definitiu com per a ser la nimietat necessària que…

A mesura que parla, entraran més panderoles i s’alinearan al costat de BG i BO.

BG.- Pense que el discurs ha començat.

BO.- Ja era hora.

PRT.- Endavant, Supella Longipalpa. Benvinguda, Periplaneta Australasiae.

BO.- Cada dia les rebel·lions en la granja estan més dirigides.

BG.- Els lideratges des d’avall han acabat per convertir-se en un eix piramidal de reproducció de…

BO.- Quan pixes i fas clotet se’t nota el maquillatge de purpurina, reina.

BG.- I a tu el labial color marró. Je t’aime.

BO.- Moi non plus.

PRT.- Sabeu per què esteu ací! La gran responsabilitat que ens pertoca. Sabeu per què esteu ací. Doncs, no li ho digueu a ningú. Je t’aime, je t’aime, je t’aime. O millor, digueu-ho a tothom, a totes las espècies animals, vegetals i minerals.

Les panderoles Supella Longipalpa i Periplaneta Australasiae s’incorporen al diàleg.

SL.- Gran veu.

PA.- Gran silenci.

PRT.- Ací, qui no siga un germen no tindrà escapatòria. I encara millor, vos diria, perquè hi ha espècies, hi ha espècies… una en concret, una! Una en concret, una exterminadora i polvoritzadora. Una! Piconadora, mastegadora d’insectes, higienitzadora de patògens, assassina de biodiversitats, una en concret, la més infecciosa, la més perjudicial i perniciosa, la vertadera plaga de…

PA.- (adreçant-se a PRT) Dis-ho, dis-ho! (parlant ara a BO) Que ho diga ja, va, que encara ens queda molt de detritus per ingerir en la jornada de 35 hores setmanals.

BO.- No sigues impacient, corredora. Que no has fet mindfudness aquest matí?

PA.- Sí. I footing, i un esmorzar de cagallons ecològics.

BG.- (comentant amb BO) Apleguen les últimes i volen ser les primeres. (Adreçant-se ara a PA) Quina impaciència, filla. Relaxa’t, cantusseja el teu mantra.

PA.- Cuqui-cuqui-cuqui-cuqui-cuqui-cuqui…

SL.- (parlant de PA amb BG i BO) A vore si li fa profit. No ens ha deixat meditar en tot el camí, té massa ira endins. Com no es calme no serà capaç de fagocitar amb assertivitat.

PA.- Cuqui-cuqui-cuqui-cuqui…

La resta de panderoles se sumaran escalonadament al mantra.

PRT.- (seguint amb el seu discurs) Conscients de la seua capacitat autolesiva de classe, ètnia i gènere; davant la evidència científica de la seua manca d’empatia fins i tot amb la seua pròpia espècie, emparades per la Teoria del despreniment de Ionesco…

SL.- Teoria del deprimiment ha dit?

BG.-Teoria del reprimiment, de l’amagriment, del premsat, sí, tècnica del moriment indiscriminat d’insectes. Sempre he dit que traguem allò millor del gènere humà: l’instint, tot i que fratricida.

BO.- Cuqui-cuqui-cuqui-cuqui-cuqui, sempre sense violència, sense violència però amb determinació.

Les panderoles es col·loquen en formació, avancen amb determinació al ritme de Cuqui-cuqui-cuqui.

PRT.- És necessari sacrificar-se, companyes. És una gran responsabilitat per als nostres maxil·lars, un repte de sostenibilitat per als nostres sucs gàstrics, una gesta en la qual bona part de les nostres melses i intestins esclataran irremeiablement, un desafiament al que no podem negar-nos…

BG.- Però aleshores, la metodologia és ingerir, mastegar i deglutir? Cuqui-cuqui-cuqui-cuqui…

SL.- Quin fàstic, jo soc vegetariana. Cuqui-cuqui-cuqui-cuqui.

Des de l’escenari, una horda de panderoles avança cap al pati de butaques amb pas inexorable, al ritme del mantra Cuqui-cuqui-cuqui-cuqui.

PRT.- Desbordem les granges, companyes frikis, engendres de Judith Butler! Monstres, plagues, precàries, invertebrades i metamorfes amb les potetes plenes de merda, cuquis del planeta Terra, sou la nostra última esperança! Cuqui-cuqui-cuqui-cuqui-cuqui-cuqui….

TOTES.- Cuqui-cuqui-cuqui-cuqui…

Les panderoles en formació militar boten cap als espectadors entre un núvol de merda i purpurina.

Fi de la Humanitat. Inici d’una altra cosa.