Autodefinides #203: María Tena Torres

Ana Roussel ha triat l’artista plàstica María Tena Torres.

«Vaig nàixer a València dins d’una família nombrosa, i he estat gran part part de la meua vida envoltada d’horta, plantes i animals.

A través del meu treball artístic expresse el meu amor i admiració per la naturalesa i pretenc reflexionar sobre la seua importància. Alteracions com el canvi climàtic ens demostra que les nostres accions individuals i col·lectives afecten a tots els éssers vius del planeta.

M’inspire en el meu entorn més pròxim, recorrent a elements com les fulles, els arbres i altres estructures fractals presents en la naturalesa. En les meues obres utilitze un llenguatge abstracte. Partisc d’estes formes naturals per a generar elements que s’aproximen i acaben conformant entitats més grans. Veig el món com si fora un enorme puzle orgànic, m’agrada pensar que tots formem part d’un gran organisme interconnectat que es necessita i sosté.

Solc emprar diverses tècniques. Porte treballant molts anys amb el gravat, en particular porte onze anys utilitzant el collagraph, tècnica de gravat que usa el collage per a confeccionar les matrius. Utilitze també el collage per a fer obres úniques sobre taula acostant-me al món de la pintura. El dibuix i el brodat també estan entre les meues tècniques favorites per a desenvolupar els meus projectes.

Al setembre vaig ser guardonada en la 26a edició del Premi de Pintura de Mainel, i tinc el plaer d’exposar la meua obra titulada ‘Segunda aproximación’ en la mostra Signos de puntuación. Pasado y presente en el Premio de Pintura de la Fundación Mainel (1998-2023), a la Sala Martínez Guerricabeiti del Centre Cultural La Nau. Podrà veure’s fins al 29 d’octubre.

En esta obra m’acoste a la pintura amb materials propis del collage i el gravat. En ella veiem centenars de xicotetes peces daurades i imperfectes que semblen aproximar-se en la foscor. Es percep entre elles cert ordre, però també cert caos i aleatorietat. Si ajustem la mirada, les xicotetes peces es converteixen en taques de llum que ens recorden a la disposició de les estreles en el cel. Les parts s’atrauen creant un tot més gran i bell. En utilitzar el color daurat en estes peces amb forma de fulla, reflexione sobre el valor d’allò menut, proper i efímer.

‘La teoría y el todo’, un altre treball recent, va ser premiat per a produir-se en la 25a convocatòria de la Mostra Art Públic de la Universitat de València. El títol del projecte fa referència a la Teoria del tot, una teoria científica que pretén unificar totes les interaccions fonamentals de la naturalesa. A través del projecte vull transmetre la meua inquietud per les relacions ocultes entre els elements dins dels sistemes. El motiu brodat està inspirat en els cúmuls estel·lars. A través del brodat vaig anar dibuixant una sèrie de punts amb fil blanc, mentre en la part posterior sorgien línies que els anaven relacionant d’una manera que es percep a simple vista com a fortuïta, però que sens dubte respon a una intenció pràctica. Una narració que pretén fer-nos reflexionar sobre les atzaroses i inesperades relacions que es despleguen entre les parts individuals d’un sistema i que finalment acaben connectant-lo tot.»

La naturalesa, tot allò orgànic, està molt present en el teu treball d’una manera molt subtil i delicada. Aquesta sensibilitat, creus que està relacionada amb la capacitat d’atenció i contemplació?

Sí, per descomptat. Considere que el meu interés per la naturalesa i l’entorn ve donat per parar atenció al que m’envolta. Des de menuda he estat en contacte amb la naturalesa. He vist al meu pare treballar el camp i m’ha explicat infinites coses sobre la seua passió per les plantes i els animals. Jo era una xiqueta reservada que s’entretenia jugant en el camp, per exemple, amb les formigues. Estes experiències de la infància es veuen, en una certa manera, reflectides en el meu treball artístic. Actualment tinc especial interés per les estructures i formes presents en els arbres, plantes, flors i altres fenòmens naturals. M’interessa com en estes distribucions conviuen dos conceptes que semblen oposats, la repetició i el canvi, però en la naturalesa els veig íntimament relacionats.

Empres diferents suports i tècniques. De quina manera selecciones l’una o l’altra? Pots explicar-nos el teu procés de treball?

Les principals disciplines que utilitze són el gravat, el collage, el dibuix i el brodat. Acostume a experimentar amb disciplines noves perquè m’agrada millorar i anar innovat en el procés creatiu. Les coses que tenen en comú les tècniques és com les treballe, el seu component artesanal. El tacte és fonamental, produir amb les mans a través de processos repetitius que m’ajuden a establir vincles amb les obres que vaig produint.

El meu procés creatiu és molt instintiu, treballe molt amb la prova i l’error. Solc partir d’una observació directa de la naturalesa, formes, estructures de les plantes i altres elements. També vaig recopilant imatges que m’interessen de les estreles, cúmuls estel·lars, els planetes i d’altres temàtiques que criden la meua atenció. M’inspire en artistes com ara Hilma af Klint, Teresa Lanceta, Soledad Sevilla, Eunice Kim, Regina Gimenez i Shane Drinkwater.

A partir d’ací seleccione les imatges de suport que més em convenen en eixe moment i vaig dibuixant i fent xicotetes proves, combinant imatges i conceptes. Després, de manera intuïtiva, vaig identificant amb quina tècnica podria casar millor per a expressar el que vull i també aconseguir un acabat interessant a nivell estètic.

Creus que el teu treball té possibilitats d’expandir-se únicament en l’àmbit local?

M’agradaria pensar que no, de fet m’encantaria poder exposar a l’estranger. Enguany vaig tindre l’oportunitat de presentar un projecte personal a Granada, i m’agradaria seguir amb esta dinàmica de mostrar el meu treball en altres ciutats. Els concursos d’art també són oportunitats de moure’s i tinc intenció de continuar fent-ho.

La clau crec que està a treballar, buscar oportunitats i presentar el nostre treball. Encara que trobe interessant exposar fora, considere que és important visibilitzar la nostra obra en l’àmbit local, creant xarxes de suport i descentralitzant l’accés a la cultura. Fins i tot que la cultura puga ser present en altres àmbits com l’educació, perquè puga gaudir de l’art un major nombre de persones.

Secció dedicada a les dones professionals del sector cultural valencià.
Afán de Plan © 2023