Autodefinides #183: Amy Gueye Ortiz

Gabriella Nuru ha triat la cantant i compositora Amy Gueye Ortiz.

«Tant en el desenvolupament de projectes personals com en composicions per a altres artistes, m’agrada mantindre un fil conductor, una marca personal que es manifesta en la sensibilitat i el gust senzill.

La meua música, a més de ser una gran ferramenta per a l’autodefinició (mira que bé), l’utilitze com a mitjà d’expressió personal, fins i tot quan realitze un encàrrec, ja siga per a campanyes de publicitat, bandes sonores… També és molt important per a mi que tot estiga ben executat i coherent; no pot obviar-se el factor tècnic i teòric de fer música, per la qual cosa encara continue formant-me a hores d’ara. Com ma mare m’ha dit sempre, “el saber no ocupa lugar”.

Comptat i debatut, em dedique a compondre, que és la meua part favorita de fer música. Actualment, estic en tres projectes com a cantant i compositora; dos d’ells són personals, i al tercer m’he incorporat recentment, encara que ja tenia certa trajectòria abans d’entrar jo. Amy és el meu projecte més representatiu, ja que és un reflex dels meus referents i interessos del moment. El meu primer treball, The Sun, és un EP conceptual que tracta les diferents etapes d’un trencament i el desenamorament, diversos processos mentals d’una protagonista a l’hora de superar a algú, al mateix temps que travessa el seu desenvolupament personal. Quant al so, és simplement una representació del punt en què ens trobàvem com a grup.

En la meua música sempre tracte de defendre els mateixos factors: la classe, l’atemporalitat i l’originalitat. Sempre busque un so que li puga agradar a qualsevol, que no s’adapte necessàriament d’una manera vulgar a les tendències actuals, però sí que prenga com a referència allò que funciona, donant-li importància a la creació de melodies apegaloses i molt “pop”, ja que considere que el fet d’aconseguir arribar a un rang molt ampli de personalitats diferents és reconfortant i bonic; és a dir, que la música que faig li arribe a qualsevol persona i li agrade, independentment de les seues referències o del seu “rotllo”, per definir-ho d’una manera més col·loquial».

Et reconeixes a tu mateixa com a artista? Com navegues pel món des d’un punt de vista creatiu? Com a dona afrodescendent, has sentit alguna vegada la pressió d’enfocar els teus projectes d’una certa manera?

Sí em considere artista, i més concretament, una persona creativa. La meua manera de manifestar les meues inquietuds és a través de l’art, de la música, i no puc evitar emportar-ho tot al meu terreny a l’hora de processar el meu dia a dia. Cada vegada que sent alguna emoció intensa (soc una intensa, aleshores, em passa molt sovint) em naix fer una cançó. Al final s’ha convertit en una ferramenta, un filtre pel qual passa tot el que faig, ja que una de les coses amb què m’agrada molt treballar són les metàfores i les comparacions, tot té sempre una traducció lògica mitjançant un recurs estilístic.

Respecte a la influència de ser afrodescendent en el meu treball, és un debat que he tingut molt sovint. És indiscutible que sempre hi haurà un pes sobre tot el que faça. Ser negra afecta a tots els àmbits de la meua vida, per la qual cosa la música no es lliura. En eixe sentit, sempre ho faig amb la mateixa filosofia: fes el que vulgues. Tot el món ha de poder tindre la llibertat, i més en l’àmbit creatiu, de fer allò que vulga i deixar de costat els prejudicis. Per exemple, molta gent pensa: és negra, segur que canta bé, o, és negra, segur que fa soul, o coses així. Els prejudicis són inevitables respecte a la meua persona, perquè ser negra ja s’associa a un missatge als ulls de la societat. Per a mi no ha d’afectar en absolut. M’agrada reivindicar que puc fer soul, punk, pop… ningú és una sola cosa.

Tu eres, principalment, cantant. Et sols inspirar o beure d’altres disciplines artístiques? T’has submergit alguna vegada en altres arts?

Sempre m’ha agradat molt el disseny discursiu i la moda, crec que sempre han anat de la mà. Mitjançant la informació visual de qualsevol tipus sempre he aconseguit inspiració, però hi ha una cosa que sempre està present en les meues cançons, i és la narrativa. Sempre hi ha un aire un poc literari en tot el que faig, per algun motiu sempre conte una història, sempre hi ha un nus i un desenllaç en les meues cançons, bàsicament conten històries perquè és molt fàcil per a mi treballar en eixa esbossa. L’EP, per exemple, comença amb l’eixida del sol com a iniciador de l’acció; ix el sol i la protagonista s’adona que ha de canviar la seua visió de la vida, és un iniciador del canvi. En l’última cançó, el sol representa el motor de la relació en què estava, la passió, un Element molt poderós, i és un exemple de com un focus d’energia tan forta pot ser utilitzat per a motivar-te i impulsar-te en direccions molt oposades, segons cap a on vulgues tu tirar. L’escriptura, per exemple, m’encanta. Porte molts anys escrivint relats i novel·les com a consum propi; segurament algun dia em llance a publicar-los, encara que siga per diversió.

Tens algun projecte en procés o en ment?

Ara mateix, tinc tres projectes musicals en marxa. Fa a penes uns dies vaig gravar amb un d’ells, Solbandera, i és un concepte totalment diferent. El que caracteritza molt els meus projectes són els factors meteorològics i astrològics, trobe molta inspiració en eixes coses que no podem controlar i que cadascú interpreta d’una manera. Diguem que AMY parla de la presència del sol en el plànol emocional, i Solbandera de la seua absència, amb un so més fosc.

Malgrat tindre coses en marxa, sempre estic pensant en crear més i més, o en quin podrà ser el següent pas, quin altre estil puc provar…