Autodefinides #180: Deborah Ekoka

Andrea Corrales Devesa ha triat la gestora cultural, escriptora i activista Deborah Ekoka, cofundadora de United Minds.

«Soc una dona negra, mestissa i afroespanyola que, durant molts anys, ha tractat de trobar el seu lloc en un territori que negava la seua identitat contínuament.

En 2010 vaig estudiar maquillatge professional i m’encantava la part creativa i artística.

Sempre em va interessar el món de la cultura com a consumidora. Però no va ser fins a 2013, després de tornar de Guinea Equatorial —terra on va nàixer mon pare i que vaig visitar per primera vegada en 2012— i conéixer el meu company Ken Province, actual director de United Minds —i qui em va proposar organitzar l’esdeveniment Black is Beautiful —, quan vaig veure que la cultura podia ser el meu camp de treball.

Poc de temps després d’aquell primer esdeveniment, que portava com a bandera l’empoderament a través de la cultura afrodescendent, Ken em va proposar embarcar-me amb ell en un projecte de llibreria especialitzada en autors africans i la diàspora, i vaig acceptar. United Minds es va inaugurar a l’octubre de 2014. Des d’aquell moment, vaig començar a amerar-me d’una font d’inspiració que sempre m’havia faltat: un lloc on trobar les nostres històries, assajos, novel·les i una altra literatura d’autors afro, una peça del puzle que tant m’havia faltat i que, des de la identitat que m’ha tocat viure, era tan important per a mi. Les persones que pertanyem a dos mons on les nostres identitats estan tan marcades per la societat, tenim una visió més àmplia, en general; a nivell cultural i de comprensió de moltes coses que ocorren en el dia a dia. La representació és fonamental i ens ha faltat pertot arreu.

Una frase que defineix el meu treball és “donar als que venen el que no hem tingut”. Eixa posició ens permet conéixer quines eines poden necessitar les persones que venen darrere, per a mantindre tan bé com siga possible la salut mental en un món que constantment qüestiona i/o nega la nostra identitat.

La meua identitat és un vincle molt rellevant per a mi en tot el que faig i projecte.

València és un lloc complicat per a desenvolupar-se en uns certs camps, i el cultural és un d’ells, i més quan eixim de l’eurocentrisme hegemònic.

Després d’obrir la llibreria, van convidar-nos a un esdeveniment en Madrid anomenat “Afro-empowered”. A continuació, es va oferir als participants crear una cosa més gran i amb continuïtat, naixent així Conciencia Afro. Es tracta d’un festival anual que va tindre una residència artística en Matadero Madrid durant 5 anys, i recentment hem obert el centre cultural Espacio Afro, on es realitzen tot tipus d’activitats vinculades al moviment afro i a l’antiracisme.

En la mateixa època, vaig conéixer l’actriu Silvia Albert Sopale, gràcies a un cicle que vam fer a València, al qual la convidàrem, titulat com la seua obra teatral “No es país para negras”, centrat en la dona negra. Després d’açò, li vaig proposar organitzar juntes una trobada a Barcelona al costat d’una altra xica. Així va sorgir Black Barcelona en 2015, una trobada que visibilitza la cultura africana i afrodescendent, sense limitar-nos al folklore, com es feia generalment.

Actualment, treballe com a gestora cultural en aquests projectes, però també estic tocant uns altres camps, com l’escriptura i l’edició. Tinc dos llibres publicats per la nostra pròpia editorial, Metamba Miago. Relatos y saberes de mujeres afroespañolas, un compendi de textos de diverses dones on expliquem les nostres experiències com a dones negres en territori espanyol des de diverses òptiques, un diàleg entre nosaltres que volem compartir amb totes i tots, així com fem en col·loquis o llocs segurs on ens donem eixos espais per a expressar obertament com ens hem sentit durant els nostres processos, a la recerca d’una identitat que ha sigut i continua sent, encara a vegades, qüestionada i negada pel nostre color de pell; i Afroutopía, una historia de amor propio. Un conte il·lustrat per a totes les edats, inspirat en els contes tradicionals per a tota la família. Un llibre que té com a objectiu trencar estereotips i donar eines per a l’empoderament a la infància, joventut i població afrodescendent, a més de donar a conéixer una veritat sobre la complexitat de tindre segons quines identitats en segons quins territoris».

Com creus que s’integren els teus projectes de gestió cultural en les reivindicacions dels moviments antiracistes en el nostre context? Quin rol creus que té la resistència cultural per a complir objectius de justícia social? Quins són els objectius que et planteges a curt, mig i llarg termini?

Quan jo comence en 2014 en el moviment afro, termes com “antiracisme” no s’usaven a Espanya; eixa contextualització en el nostre territori és prou nova. El que a mi sempre m’ha animat a treballar en aquest camp és la falta de referents i referències que he tingut durant la meua infància i joventut. Encara que en algunes ocasions, en tallers o xarrades, he parlat sobre racisme (ja que no puc parlar de la meua experiència de vida sense esmentar-ho, i per descomptat, crec que hi ha camps on és imprescindible atallar aquest problema, especialment l’educatiu), jo no entenc la meua labor des d’una perspectiva antiracista, no pretenc lluitar en contra, sinó aportar des de la visibilització de la nostra comunitat i les persones professionals, associacions i col·lectius, també per a tractar diferents temes que ens afecten com a comunitat africana i afrodescendent. En lloc de centrar-me en el que pensa l’altre, cada vegada li done més importància a la pròpia construcció i sanació de la nostra comunitat.

Crec que la cultura és una arma molt poderosa per al canvi i la justícia social, en comunicar des d’una altra part, sense interpel·lar directament, ja que en moltes ocasions està subjecta a la interpretació de l’espectador o consumidor. Durant la meua adolescència volia ser actriu de teatre, però en no veure referents vaig decidir deixar eixa idea de banda; i en 2015, quan vaig veure l’obra “No es país para negras”, de Silvia Albert, tot això va tornar a mi. Personalment, em remou molt el teatre; també la literatura, les arts plàstiques, el cinema… Donen l’oportunitat de reflexionar, ja que ningú pot debatre a l’autora o autor sobre el contingut, el contingut se serveix i es deixa ser.

Ara mateix estic en un moment de canvi, de fixar perspectives i de pensar des del més profund de mi què vull fer i què necessite en aquest moment de la meua vida. D’una banda, estic desenvolupant diversos tallers enfocats a la diversitat per a professorat escolar. Fa temps que es demanden prou, i a València no hi ha molta oferta. Fa uns anys, vaig treballar amb un col·lectiu sobre aquests temes i em sembla molt necessari; també tallers per a xiquetes i xiquets afrodescendents i famílies, per tal d’aportar eines que ajuden a bregar amb aquesta societat i els seus prejudicis. Això és a curt termini. A mig termini, m’agradaria amerar-me més d’espais amb maneres de viure comunitàries i afrocentrades (ací no n’abunden), posant la mirada inevitablement en ciutats com ara Londres. També porte un temps cercant finançament per a un projecte entorn de la literatura de dones africanes que m’agradaria desenvolupar a Guinea Equatorial. I més a llarg termini, Àfrica, així molt general de moment, m’agradaria Guinea Equatorial, el país de la meua família, però és un lloc complicat, així que aniré valorant-ho.

Sobre ‘Metamba Miago. Relatos y saberes de mujeres afroespañolas’, d’on parteix i quin ha sigut el procés de treball amb les participants? Quin potencial li trobes a contar i teixir històries?

El procés parteix d’una necessitat que jo tinc després de conversar amb companyes de crear un compendi de textos que parlen de la nostra realitat, ja que no existia res prèviament d’aquest tipus enfocat a Espanya. Vaig triar les dones afro del meu entorn i vaig dialogar amb elles els temes que jo veia importants i pensava que elles podien contar. La veritat és que va ser un procés complex, ja que eren textos escrits a propòsit per al llibre, calia estar una mica damunt pel tema dels temps, i algunes companyes que anaven a escriure es van quedar fora. Per descomptat, sense la col·laboració de les companyes això no hauria sigut possible. Gabriela Nuru em va ajudar amb la coordinació, i cadascuna de les autores va deixar la seua essència amb cada text; això el fa molt especial, és un llibre de nosaltres i per a nosaltres. Crec molt en la importància de contar les nostres històries, perquè no s’han contat històricament en aquest territori, perquè ens ajuden a comprendre’ns millor i perquè són un llegat per a les properes que vinguen. No és una història, en són moltes entrellaçades, i això l’afig un punt important, i és que, cadascuna té una visió i això mostra la diversitat, no totes som ni pensem igual per ser dones.

United Minds és una de les propostes culturals més potents de la ciutat i de l’Estat, com et sents respecte al projecte? Quin és el seu cor, el seu motor? Finalment, com podem secundar-ho?

United Minds ha sigut el centre de la meua vida durant molt de temps. Jo, principalment, he estat ajudant en la llibreria, i el meu company Ken (director i cofundador), s’ha dedicat més a les activitats i esdeveniments dins i dora de l’espai.

Sent que hem creat un gran precedent. Era una gran necessitat i ho hem comprovat amb les respostes de moltes persones que han conegut i participat en el projecte. El cor, per descomptat, són els autors i autores que omplin la prestatgeria, llibres que abans que existira la nostra llibreria, la primera a l’Estat espanyol, només es podien trobar d’un en un perduts en els últims prestatges de certes llibreries. El seu motor és la producció editorial, la nostra pròpia i la d’autors i autores novelles i consagrats, i les traduccions d’aquesta mena de temàtiques que sembla que van augmentant més i més. Són veus que s’han escoltat poc per ací, història invisibilitzada, o històries que es pensava que no anaven a importar ningú, de les quals ara en podem gaudir. Podeu donar suport de diferents maneres, una d’elles és fent-vos sòcies i socis de la nostra xicoteta editorial; també comprant llibres al nostre web o de manera presencial; o assistint als esdeveniments que organitzem a la llibreria.

Secció dedicada a les dones professionals del sector cultural valencià.
Afán de Plan © 2022