Autodefinides #61: Inma Liñana

Mireia Pérez ha triat l’artista visual Inma Liñana.

«Vaig nàixer a València el segle passat, ciutat on residisc i treballe. També ací vaig estudiar Belles Arts i cursar el doctorat, encara que mai vaig llegir ni llegiré res sobre aquest tema… Vaig aprendre més durant les meues estades a Anglaterra. Els anglesos són mestres a afirmar negant el contrari, eina molt útil que aplique al meu treball. El treball de l’artista és una cosa contínua que no sols es desenvolupa a l’estudi, sinó és més aviat una manera de mirar les coses, de seleccionar el que es mira i de transmetre eixa mirada. Diuen que la meua és una mirada disbauxada, subversiva, provocativa, honesta i crua, que explore aspectes foscos de l’univers femení, de la sensualitat, la sexualitat, el cos, les parafilies… No sé, es diuen tantes coses.

Treballe amb sèries que mai acabe: Sweet Art, Domestic Matters, Je t’aime, Todo me recuerda a ti, Lo nuestro es imposible…, i en totes parle del mateix.

Em diverteix pervertir les coses quotidianes, estar en contra de la bellesa clàssica, contra l’eternitat dels principis, contra les lleis de la lògica, contra la immobilitat del pensament i contra allò universal. Moltes més coses en contra que a favor. M’interessa l’espontani, l’immediat, l’aleatori, la contradicció, la defensa del caos front a l’ordre i la defensa de la imperfecció davant la perfecció. Busque el contrast de sensacions i la sorpresa de l’espectador d’una manera espontània i bruta, i una aparença que manca d’anàlisi abans de la seua realització. Les fotografies que realitze, intenten ser testimoni i llegat d’aquest acte efímer, però mai ho aconseguisc. Des del 1999 fins ara, he exposat en diferents galeries, museus, centres culturals, sales i on em deixen. M’autodefinisc com a artista visual, banejada a les xarxes, aprenenta de brodadora i mare de Lola».

Perquè el brodat en la teua obra? I les llepolies?

Brodar és un acte que se’ns ha atribuït a les dones durant èpoques a moltes cultures. Metàfora perfecta per a explicar la paciència, generositat, constància, temps i dedicació femenina. Les llepolies són una altra al·legoria de la satisfacció ràpida, efímera, atractiva, pueril i aparentment innocent encara que enverinada.

La teua obra és necessaria en uns moments tan convulsos per a les dones, tot i que sempre ha sigut així i sembla que ens queda molt de temps encara. És d’un feminisme implacable, amb grans dosis d’humor i sarcasme. Si fores una dona amb poder polític, que seria el primer que faries?

Sens dubte, educar i conscienciar. Començaria revisant i corregint com ens han contat la història i com encara es continua contant a alguns llibres de text. En l’educació i en la informació que ens transmeten està la clau.

Quin seria el teu encàrrec perfecte? Per què? Per a qui?

M’agraden tots els encàrrecs, vinguen de qui vinguen, encara que no sempre faig el que m’encarreguen, més aviat mai…, però em diverteixen molt. Si algú em vol encarregar alguna cosa, pot posar-se en contacte amb mi a través d’Afán de Plan, descrivint amb detall l’encàrrec, donant tot tipus de detalls i jo ja veuré què hi faig…