Autodefinides #160: Lucía Meseguer

Lola Bonet i Palop ha triat l’artista i dissenyadora Lucía Meseguer.

«Soc una feliç murciana establida a València des de fa més de 25 anys. Tinc un estudi de disseny gràfic especialitzat en branding i packaging. Des que tinc ús de raó, m’he sentit fortament seduïda pel color i la forma, per això, entre altres motivacions, tinc la sort de poder estar on vull estar.

Em vaig criar en una família de set germans, dos xics i cinc xiques. El meu pare sempre va defensar que ells eren el sexe feble (no li quedava una altra opció). Per a sobreviure en una família de set, sent la número sis, us podeu imaginar les eines i la fortalesa que s’arriben a desenvolupar… Creativitat al poder! Riures, plors, festes, problemes, alegries; tot sempre multiplicat per set. Tota una experiència i l’aprenentatge d’endurir-te per a la vida.

Des de ben menuda ja m’apassionava dibuixar i experimentar amb papers i pintures. Imagine que em resultava la manera més potent de soltar la meua expressió creativa. Era un tro de xiqueta, amb les seues fases de no parar; ara això i després allò altre. Vaig fer ballet, teatre, màscares, pintura…, sempre aprenent i gaudint al 100%.

Vaig tindre una fase claríssima en la qual va despertar la meua curiositat pel disseny gràfic. D’adolescent m’encantava, i era un clàssic en les vacances: decorar els aparadors del negoci familiar. Recorde obsessionar-me amb tot el material publicitari de la marca de rellotges Swatch. En aquells instants, jugant i veient les seues gràfiques comercials diàriament, vaig saber que volia ser dissenyadora. Llavors, ja estava molt sensibilitzada amb el paper, l’olor de la tinta i el material imprés ben dissenyat.

Amb tot eixe bagatge d’aventures i desventures, vaig vindre’m a València a estudiar disseny gràfic. Vaig començar fent els meus primers passos durant la carrera, amb amics que tenien pubs i botigues de moda. Vaig realitzar molts flyers (però molts, molts) per a El Tornillo, 69 Shop i Le Club. M’ho passava genial en aquells anys d’expressió i alliberament creatiu.

En l’actualitat, dirigisc el meu propi estudi i compagine projectes per a petites i grans marques, nacionals i internacionals, de sectors com el retail, l’alimentació, la moda o la cultura, entre altres. Soc una persona observadora i inquieta, però alhora analítica i metòdica. Necessite experimentar constantment per a no encasellar-me. M’agrada picar del collage i d’altres tècniques artístiques com la joieria. Sempre les he usades com a diversió i fuita. No obstant això, d’eixos processos experimentals han sorgit diferents exposicions i col·laboracions amb marques de prestigi com Gucci i Louis Vuitton. L’explosió del color em fascina i sempre està implícita en el meu mètode de treball.

En el terreny personal, m’agrada riure, la música, viure els concerts, ballar en grup, gaudir d’un diumenge sense fer res en silenci (això cada dia ho aprecie més), un bon passeig, un llibre, una pel·lícula. M’agrada la gent a la qual li agraden els animals. No puc viure lluny de la mar. M’agrada pensar que si vaig tindre una altra vida, sens dubte, en ella vaig ser una sirena.

Valore molt l’amistat, m’agrada la gent empàtica, amable i educada. Em tornen boja el formatge i el pernil; i un bon vinil un dissabte al matí, mentre el meu xic em serveix un vi amb piparres. Aquest és només un breu resum del fum de coses que m’agrada assaborir i apreciar.

Recorde que et vaig conèixer quan era cambrera de La Tribu, ara fa uns 15 anys. Tu dissenyaves els cartells i els flyers per a El Tornillo. Creus que totes eixes vivències, la música i l’ambient nocturn d’aquests llocs t’han pogut influïr en l’estètica dels teus dissenys?

Per descomptat, no tinc cap mena de dubte. L’univers pop d’aquells anys, la diversió, l’alegria i eixes ganes irrefrenables de tot són conceptes que estan molt presents en el meu mètode de treball a través de l’explosió del color i d’una certa ironia. Gràcies, Lola, per la teua infinita paciència, per les teues vesprades, nits, i riures a La Tribu.

Posteriorment t’has dedicat també a l’art, des del camp del collage. Quina relació entens entre art i disseny? Creus que el disseny és art en sí mateix?

L’art sempre ha estat present, des de l’art rupestre fins a l’evolució que coneixem hui dia com a disciplina. Més tard, conceptualment van arribar els termes d’arts plàstiques, arts visuals i arts gràfiques units a necessitats concretes com la impremta, l’editorial o la publicitat.

És molt difícil desdibuixar les fronteres entre el disseny i l’art, i alhora hi ha una línia molt prima entre totes dues disciplines.

Considere que en el disseny es crea una funcionalitat buscant una solució pràctica a un encàrrec, normalment, per un client amb una necessitat concreta. No obstant això, l’art el crea l’artista com una expressió personal i emocional de si mateix, i procurant un gaudi propi en el desenvolupament. De qualsevol forma, no dubte que el disseny puga ser una expressió artística en certs encàrrecs puntuals. El gran debat que sempre continuarà existint, amb mil matisos i opinions oposades. Som artistes? Jo, almenys, no em considere una artista.

Últimament també estàs fent joieria. És una afició o vols anar més enllà? Joieria, collage, disseny gràfic… Com és el teu procés creatiu per a cadascuna? Treballes cada disciplina d’una manera diferent o creus que totes comparteixen un fil conductor que et defineix?

Porte la joieria en el meu ADN. Pel negoci familiar, he crescut entre gemmes i metalls. Estudiar disseny de joieria era una de les opcions; la passió s’ha despertat tard, però sempre ha estat latent. No sé si anirà més enllà, he decidit no posar-me metes, de moment la gaudisc. És una manera d’acostar-me a les meues arrels. És asseure’m en la taula de joieria i sentir-me prop del meu pare.

En qualsevol projecte comence per una fase d’anàlisi i d’investigació precisa i intensa, que serveix de base d’inspiració perquè comencen a fluir les idees. La curiositat, primer de tot. Intente que forma, funció, contingut i estètica vagen sempre de la mà en cada projecte, des de l’encàrrec més xicotet fins al més ambiciós. Habitualment seguisc un sistema propi, però també em deixe portar per l’espontaneïtat i la intuïció. Segons el projecte, et mous per a un costat o per a un altre. El procés és important, però no cal perdre el focus sobre l’objectiu final per a obtindre un bon resultat amb un concepte ben equilibrat.

Hi ha un fil conductor entre les tres disciplines. Crec que al final la composició, la forma, la funció, l’estètica i el concepte estan darrere de cadascuna de les disciplines de les quals hem parlat. Encara que de vegades és fruit de l’espontaneïtat, no puc realitzar un collage sense un concepte definit, i el mateix succeeix quan faig una marca, un naming o un pack. Potser amb la joieria siga més romàntica i em deixe emportar per un record, un lloc viscut, una olor. Però al final hi ha un equilibri entre totes aquestes disciplines que possibilita que estiguen connectades.