Autodefinides #161: Marta Negre

Lucía Meseguer ha triat l’artista visual i dissenyadora gràfica Marta Negre.

«Vaig nàixer a L’Alcora, un poble-clúster dedicat a la ceràmica. Si heu estat alguna vegada ho recordareu, per arribar-hi cal travessar més de 20 rotondes.

Allí vaig passar infantesa i joventut. La primera la recorde amb nostàlgia: els estius llargs al maset, amb la família, quan encara trobàvem cuques de llum a la nit, els banys a la bassa, la tomaca en conserva a l’agost…

Durant els anys d’institut recorde anar a la biblioteca del poble. Anna em deixava les claus de l’hemeroteca i em passava algunes hores mirant revistes i suplements arxivats. No entenia per què aquella sala no estava oberta al públic. La composició visual, la història de l’art, el cinema i l’escriptura van començar a formar part dels meus interessos.

Llavors pensava que m’hi dedicaria a la imatge en moviment, però no vaig poder accedir a comunicació audiovisual. És curiós veure com de vegades ens projectem en ficcions que mai serem, entenc que eixa és la gràcia de créixer. Vaig començar a estudiar publicitat i al poc, em vaig adonar de l’error. Per obstinació vaig finalitzar la carrera, tanmateix necessitava trobar un subterfugi i vaig cursar un Màster d’Arts Gràfiques a la UPV.

No soc dissenyadora vocacional, encara que no puc deixar de reflexionar sobre la imatge i la seua conceptualització i tractament. Tinc un pensament prou analític, m’agrada trobar solucions. Fa més de disset anys que em dedique professionalment a aquest àmbit, els primers tretze treballant a la Unitat de Disseny de l’UJI, i actualment estic en excedència voluntària: un altre subterfugi, però ara no entraré en detalls.

Des de fa quatre anys, com a freelance, he fet projectes gràfics per a la Generalitat Valenciana, el Consorci de Museus, el CCCC, l’IVC, l’IVAM, el MuVIM i altres entitats i empreses de l’àmbit cultural valencià. Dissenye cartells, faig il·lustracions, disseny editorial, direcció d’art, collages i instal·lacions d’espais. Podeu veure alguns projectes a www.martanegre.com.

Sempre he viatjat molt i ho trobe a faltar aquests darrers anys de pandèmia. Allà on vaig visite tots els museus i espais d’art contemporani i galeries que puc, l’art és un altre dels meus interessos. Fa uns anys em vaig matricular en un Màster de Producció Artística, en l’especialització d’Art Contemporani i Cultura Visual. Des d’aleshores he desenvolupat un corpus de càpsules audiovisuals sobre paradigmes de pensament i una reflexió ficcionada d’alguns temes que em pareixen interessants sobre la deriva de la societat actual, sobretot en relació amb les noves tecnologies i la digitalització.

He exhibit el meu treball en museus i galeries, activitat a què m’agradaria poder dedicar-li més temps. També col·labore sovint amb els projectes documentals d’Andreu, la meua parella, amb qui tinc la sort de passar els dies i altres inquietuds vitals i laborals».

Hui dia estàs absolutament posicionada en l’àmbit del disseny per a entitats culturals. T’agradaria projectar la teua creativitat en qualsevol altre sector?

Quan treballava a la universitat ja dissenyava els materials del Servei d’Activitats Socioculturals, perquè el contingut m’interessava i em donava més marge de creativitat que altres projectes. Des d’aleshores (i per gust) continue en aquest àmbit. Tanmateix, estaria bé poder dedicar més temps a la direcció d’art, trobe molt interessant la tasca de conceptualitzar la identitat i l’estil dels projectes, siguen gràfics o audiovisuals. D’altra banda, com també m’interessa tot allò relacionat amb el món de l’art i la museística, de segur seria fantàstic poder treballar en un museu.

Il·lustració digital per a Cinemascore 2022 (© Marta Negre)

Sabent tot el viscut, vicissituds i alegries, quin consell li donaries a la Marta de fa 15 anys respecte a la teua visió de l’àmbit professional?

Mirant cap enrere recorde, Lucía, que ens vam conéixer quan tu treballaves a BSMachine i jo feia les pràctiques de carrera. Va ser un colp de sort descobrir el teu treball i creativitat llavors, perquè ja feies unes composicions amb unes gammes cromàtiques fabuloses i uns collages que ens deixaven estupefactes. Tots allà sabíem que tenies un talent innat. Aprofitaré per a donar-te les gràcies perquè, sense saber-ho, ens vas ensenyar molt.

En aquesta retrospecció li diria a la Marta d’abans que cal creure en el que una vol fer, o almenys intentar-ho sempre que es puga i no quedar-se amb el dubte. S’aprén molt treballant, però la intuïció i els primers pensaments també són una ferramenta important. I la resta, sorpresa, no cal saber-ho tot!

Tenint ja un estil molt propi i identificatiu, tan “Marta Negre”, quins creus que són les principals influències que has tingut i més t’han marcat?

No sé si reafirmar-me en un estil propi, perquè treballe línies gràfiques i estils diferents segons encàrrecs, però això sí, la manera d’enfocar els projectes sol ser la mateixa. Les influències? Pense que qualsevol cosa fa paper. Des d’una pel·lícula de Wes Anderson o Agnès Varda, a una obra de Baldessari, un assaig de filosofia, un dels teus collages, una visita al museu, els packagings del consum, els viatges en què no es pot parar de processar informació visual, l’imaginari a l’audiovisual actual, els gravats de Goya, els dibuixos dels meus nebots… L’atenció és important i en aquest moment expansiu d’informació visual i transversal de tot podem extraure’n alguna idea, algun concepte interessant.