‘Una escala a Antigonish, Canadà’, d’Álvaro Moliner

Gènere: Teatre
Tema: La casualitat
Inspiració: Els germans Coen
Proposa: Begoña Palazón, gestora de projectes culturals i produccions escèniques
Autor del text: Álvaro Moliner
Títol de l’obra: Una escala a Antigonish, Canadà

UNA ESCALA A ANTIGONISH, CANADÀ

Monòleg.

Foscor
Una vegada i una altra
La foscor
Damunt l’escala
Una veu i la foscor
La veu fosca
El pèl
Un pèl que cau
Tallat
Cendra, barrejat amb cendra
Si creix: es talla
Del matí a la nit
La foscor
Sempre la foscor
La cendra
I la pols
La pols i la polseguera
Una veu
Una vegada
Pols i cendra
Del matí a la nit
La polseguera fosca
Tallant el pèl
Si és que encara en queda
Si és que encara en creix
Del matí a la foscor
Una vegada
I la veu polsosa
Cendrosa
Que em parla
Em parla a mi
Pols sense pols
Nit sense foscor
Em parla com si jo
Com si jo
Com si jo…
Damunt l’escala
Una veu de pèl
I jo que talle
Sense descans
Talle i agrane
Agrane cendra
Com si mai
Com si mai abans
Somiant amb la veu
Amb ser pols
Talle i agrane
I la seua veu
La seua pols persistent
No hi era
Damunt l’escala
No hi era
Parlant como si mai
Com si mai
Com si mai…
Agranant estava
Quan la veu
La cendra i la foscor
De totes les tisores
De totes les graneres
Va triar les meues
Les meues
I la veu
Com si mai abans
Tallada com un pèl
Veu fosca
Com una nit que mai
Com la cendra
I la polseguera
Em va agafar agranant
Una nit
Quan ja estava tancat
“Demà,
Torne demà”
I jo
Jo com si mai
Com si mai abans
La pols que roman
La cendra sense agranar
I la veu que diu:
Qui serà el privilegiat?
O bé:
Qui tindrà la sort?
O bé:
Qui serà el triat?
I jo
Que agrane la cendra
La meua pròpia cendra
I la pols
Pols sense pols
Li dic a la veu
La veu d’amunt l’escala
Li dic sense paraules
Sense paraules
Amb les tisores
Li dic: tallar i agranar
Aquesta és la meua veu
Tallar i agranar
I la foscor
Que no era tal
I la nit
A mitjan matí
I la pols
Persistent
Pols de pell i pèl
Només això
I cendra
Les meues cendres
“És possible rentar sense aigua?”
Diu la veu
És possible la cendra sense pols?
Pense jo
Pense mentre talle
Tallant per a després agranar
Una vegada i una altra
I després ja
No res
Sols la veu
Sols l’escala
Com si mai abans
Tallant
Agranant
Mentre tot desapareix
Tot
Com la pols
Com la veu
La veu que canta
La cançó d’Antigonish:
Sóc aquell
Damunt l’escala
Que mai va ser allí