Gènere: Teatre
Tema: La felicitat
Inspiració: “Un món feliç”, d’Aldous Huxley
Proposa: Marta Borcha, comunicadora cultural
Autora del text: Ana A. Millás
Traducció al valencià: Albert Bellés i Chorva
Títol de l’obra: Nolició
NOLICIÓ
Potser un futur pròxim.
L’escena a les fosques.
Se sent el so d’una sirena.
Procedents d’ambdós costats, s’hi acosten dos joves.
Els seus abillaments són dispars.
MECÓN – No em convenç estar ací, Ava…
AVA – No sigues pusil·lànime, de quina altra forma podríem tindre intimitat…
MECÓN – Estic segur que continuar veient-nos em complicarà l’existència. Hauríem d’haver seguit com fins ara…
AVA – No em faces riure…
MECÓN – Si m’enxampen, ho perdré tot…
AVA – Tot?… Què és tot?… No tens res, només sotmetiment…
MECÓN – És el que vaig elegir.
AVA – Elegir?… No ho has fet… El que tens és l’únic que coneixies fins que vas ensopegar amb mi… Vinga, acosta’t, que no mossegue…
MECÓN – (S’hi acosta. Mira a totes bandes) No puc quedar-me, prompte serà el toc de queda i…
AVA – Fins a la tercera sirena encara hi ha temps… (L’atrau, i el besa)
MECÓN – (S’hi aparta) Què fas?
AVA – És evident, besar-te… No t’han besat mai? (Mecón hi nega) M’ho imaginava… (Mordaç) Una altra elecció teua?
MECÓN – Soc un soldat, no elegisc, obeïsc ordes…
AVA – Sempre es pot elegir.
MECÓN – La meua rutina està planificada… Maniobres, tàctica militar, estratègia, armament…
AVA – Ja, ja hi veig…
MECÓN – A més a més, per a aconseguir ascendir en l’escalafó sempre ens estem promocionant mitjançant proves…
AVA – Ja m’ha quedat clar, sempre esteu competint entre vosaltres…
MECÓN – Es tracta de ser dels millors…
AVA – Ser dels millors, per a què?
MECÓN – Per a… (No sap què dir) Dediquem molt de temps a formar-nos…
AVA – Quin avorriment!…
MECÓN – No és avorrit, complisc amb la meua comesa i…
AVA – (Ràpida) No et qüestiones res!
MECÓN – Seguisc les directrius que em marquen i…
AVA – No elegeixes mai… Ja m’ha quedat clar.
MECÓN – Si formares part de l’engranatge de la ciutadella, ho veuries d’una altra manera.
AVA – (Rotunda). No podria formar mai part d’un món en el qual, de bestreta, tot està planificat i en el qual no teniu elecció… (Pausa) Si no t’han besat mai, tampoc deus haver practicat sexe…
MECÓN – Sexe?
AVA – No coneixes el sexe?
MECÓN – (Angoixat) He sentit parlar-ne…
AVA – (Directa) Has mantingut relacions sexuals?
MECÓN – No! Estan prohibides…
(Sona la segona sirena, Mecón es regira. Ava el reté)
AVA – Salvat per la sirena…
MECÓN – No puc quedar-me… He de…
AVA – Espera…
MECÓN – És arriscat…
AVA – És excitant… (Pausa) Quan us divertiu?
MECÓN – No ho entenc…
AVA – No coneixes este terme, diversió?
MECÓN – No!
AVA – Us lliguen curt.
MECÓN – Continue sense entendre-ho.
AVA – És fàcil, us tenen reclosos.
MECÓN – Sovint eixim…
AVA – A patrullar per la zona d’exclusió… Així ens vam conéixer…!
MECÓN – Així ens vam conéixer…
AVA – Quin encontre!
MECÓN – Va ser una topada.
AVA – Tens raó, jo…
MECÓN – Fugies…
AVA – Sí, fugia… Uns camarades teus em van enxampar agafant menjar…
MECÓN – Estaves furtant… Per això et perseguien.
AVA – Agafava aliments d’un dels vostres magatzems d’ús restringit… Vaig impactar amb tu, que vas sorgir del no-res… El xoc contra la teua cuirassa em va fer caure al terra… (Agraïda) Ho veus? Ahí sí que vas elegir…
MECÓN – Et vaig salvar… Furtar està penalitzat amb la mort.
AVA – Hi vas elegir! Morta estaria si no haguera agafat aquelles provisions… Tenia fam, com molts… Nosaltres us vam proporcionar tot el que mengeu, vestiu… Els recursos que ens deixa el Consell supremacista a penes ens permeten subsistir… (Pausa) Tu vas ser un dels nostres…
MECÓN – Què dius?
AVA – Arribeu a la ciutadella sent xiquets… El vostre ensinistrament comença fent-vos oblidar… No t’esforces, no pots recordar-ho, però potser tingues una família i potser estiga en algun dels poblats d’exclusió… No em creus, ho sé… Sou presoners de la Nolició….
MECÓN – La Nolició?
AVA – Us preparen per a ella… No voleu saber, més enllà de la vostra rutina, què és viure… No voleu saber que els que ens rebel·lem i quedem al marge de la Supremacia, no som uns empestats… No voleu saber ni us interessa… Esteu còmodes, sou titelles, esteu adormits, no teniu nom…
MECÓN – (Aclaparat) Soc Mecón…
AVA – 80/222, un de tants… Sou un número… Tots sou Mecón, i ni tan sols coneixes el seu significat. Cascall.
MECÓN – No t’entenc…
AVA – Us sentiu afortunats, segurs, teniu menjar, roba, un sostre… Creieu que el vostre món és perfecte, però no eres feliç…
MECÓN – (Estranyat) Feliç?
AVA – Sí, feliç… La felicitat és compartir moments, ser lliure…
MECÓN – (Nerviós) Este és un moment… Un moment en el qual m’estic jugant un càstig sever…
AVA – Ho veus? No eres feliç… Pots creure ser-ho, però no pots ser feliç. Vius coaccionat, controlat, incapaç de fugir al reglament.
MECÓN – Tu no vius coaccionada?
AVA – Als territoris d’exclusió és diferent. Ens falten moltes coses, però som lliures…
MECÓN – Us moriu de fam i sou feliços, quina contradicció.
AVA – No ho és… No visc sota el jou de la Supremacia… Soc lliure i, tot i que no tinc quasi res, soc feliç… Felicitat…! Mirades, fregaments, carícies, somnis…
(Mecón la besa)
(Pausa)
AVA – Abans d’anar-te’n, vull que veges açò… Als confins de l’ermàs vaig trobar, semisoterrada, una gran caixa metàl·lica plena de llibres… (Del sarró trau un llibre)
MECÓN – Llibres?… (L’agafa i li fa una ullada)
AVA – Es lligen, et fan pensar, somiar… (Trau un antic walkman i uns auriculars) També estava açò…
MECÓN – Què és?
AVA – Un aparell… Reprodueix música…
MECÓN – Música?
AVA – Llibres, música… coses que no pots trobar al teu món feliç… Formes part d’un sistema que et controla, t’ensenya el que ell decideix i no et deixa pensar… (Encén el reproductor) Escolta…
MECÓN – Soc un soldat, no pense, no elegisc… He d’anar-me’n…
(Sona la cançó italiana Felicità)
AVA – (Ferma) Pots elegir… (Taral·leja)
ELL – (Inquiet) Està a punt de sonar…
AVA – (Allargant-li la mà) Pots elegir… quedar-te…
(FOSC)
(Sirena)
(La música s’apuja fins a sufocar l’estrèpit de la sirena)
Afán de Plan – AVEET © 2022 | DRAMÀTICA