‘Hugo i Emmy de matinada… dadà’, d’Antonia Bueno

Gènere: Teatre
Tema: Bloqueig creatiu
Inspiració: Dadaisme
Proposa: Àlex Albinyana, músic (Sigarrito)
Autora del text: Antonia Bueno Mingallón
Títol de l’obra: Hugo i Emmy de matinada… dadà

Collage: Femmella © Afán de Plan

***

HUGO I EMMY DE MATINADA… DADÀ

L’acció transcorre fa més d’un segle, el 1913, al sorollós cafè Simplicissimus de Munich, on actua la cantant, poeta i performer Emmy Hennings, estrella del cabaret alemany, abillada amb un procaç vestit que ridiculitza l’hàbit d’un bisbe protestant. El poeta i assagista Hugo Ball l’acaba de conèixer i aplaudir. Aquesta nit plena de fum i desig, encara no saben que compartiran vides i excentricitats, i acabaran creant a Zuric el Cabaret Voltaire, bressol i matriu del dadaisme, on es burlaran de la cultura oficial amb poemes sense paraules i representacions furioses, com la que acaba de realitzar Emmy… Tot i que en aquest primer contacte s’anuncia ja amb claredat inusitada i amb absència de tota lògica donaDA… DADÀ.

HUGO. Encara ets verge?
EMMY. Què coi…?
HUGO. És el primer que li pregunte a una dona quan me la presenten.
EMMY. T’interessen els meus antecedents sexuals?
HUGO. Enormement.
EMMY. Toxicòmana, presidiària i diuen que prostituta.
HUGO. Una perfecta trilogia.
EMMY. Això crec.
HUGO. I ho dius així, tan tranquil·la?
EMMY. Da, da.
HUGO. No em dones la raó en rus, que no ho soc.
EMMY. Llavors què ets? Verge?
HUGO. Alemany.
EMMY. Com jo, ha, ha.
HUGO. Sí, riu-te.
EMMY. És aquesta dentadura, que no encaixa bé.
HUGO. És de bona qualitat?
EMMY. És de plàstic.
HUGO. Això encara no existeix.
EMMY. Doncs l’inventarem.
HUGO. Demà. Hui estic bloquejat.
EMMY. No som nosaltres els bloquejats, és aquesta civilització.
HUGO. Tens raó. Porta un bloc i anem a desbloquejar-nos.
EMMY. Genial! Inventem el plàstic.
HUGO. Ja que ens posem, podem inventar més cosetes.
EMMY. Els ordinadors, els WhatsApp…
HUGO. Les cues de l’atur…
EMMY. Jo mai m’ature.
HUGO. Només mitjançant la desocupació és possible aconseguir seguretat davant la veritat de la vida.
EMMY. No m’interessa la seguretat, sinó la llibertat.
HUGO. Llavors, podem inventar els embuts.
EMMY. D’ampolles? M’encanta beure.
HUGO. Se’t veu molt viva i molt/
EMMY. Bella?
HUGO. Beguda.
EMMY. Da, da.
HUGO. Dóna’m, dona…
EMMY. Què?
HUGO. Dades, daus, dàtils, daguerreotips danyats i dàlies daneses.
EMMY. Dabuten! Pren també Danubis i Damians.
HUGO. (Canta) I dóna’m… Dóna’m, dóna’m, dóna’m felicitat…, que només tu em pots donar.
EMMY. (Canta) Dadà, dadà dadà… Dadà, dadà dadà…
HUGO. A una nena nua llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua.
EMMY. Bonic palíndrom!
HUGO. Tu sí que tens una pell pàl·lida, nena. I dadivosa.
EMMY. Da, da.
HUGO. On dic: dic, dic: dir.
EMMY. Mous millor la llengua que ningú.
HUGO. I tu ets més donosa que qualsevol altra dona.
EMMY. Més que Dora, Daniela, Daria i Donata?
HUGO. Molt més. (Canta) Donaria hui la vida per no veure’t més…
EMMY. A casa teua o meua?
HUGO. A les dues, perquè no es tinguen enveja.
EMMY. Anem, llavors.
HUGO. A on?
EMMY. A desbloquejar les nostres emocions i les nostres creacions.
HUGO. I si elles no volen?
EMMY. Buscarem d’altres que estiguen disposades.
HUGO. I fem alcova rodona!
EMMY. Serà quadrada. DADÀ.
HUGO. O allargada. DADÀ.
EMMY. O triangulada. DADÀ.
HUGO. O inclinada. DADÀ.
EMMY. O abarrotada. DADÀ.
HUGO. O saturada. DADÀ.
EMMY. O musicada. Do, re, mi, fa, sol, la, si, DA. DADÀ. DADÀ.
HUGO. O de-ses-truc-tu-ra-da. A-A-D-D… A-D-D-A.
EMMY. Fem una salvatjada!! DADÀ!!
HUGO. O, al menys, una bretolada. Ha, hi, ha. DA-DI-DÀ.
EMMY. I si fem DADÀ?
ELS DOS. Fem DADÀ!!!
HUGO. Tot art viu serà irracional, primitiu i complex!
EMMY. Una llengua secreta, sense documents!
HUGO. Destruïm els passaports!
EMMY. Visquem al regne mundial de la paradoxa!!
HUGO. Ens oposarem al sentit comú!
EMMY. Eliminarem les restes d’aquesta civilització restreta!
HUGO. El soroll dels nostres tambors apagarà el soroll dels canons!
EMMY. La paraula ressorgirà viva i lliure!
HUGO. Destruïm el teatre burgès!
EMMY. Què és el teatre per a una persona que ha estat de sobte decapitada?
HUGO. Avall la guerra i el canibalisme!
EMMY. Visca l’alquímia i els genitals!
HUGO. Defensem el dret a orinar en diferents colors!
EMMY. Defensem el dret a orinar en públic!
HUGO. Les cases obriran els seus cossos!!
EMMY. Les goles eclesials vociferaran/
HUGO. Intentant fer callar les nostres tirallongues de singlots…
EMMY. Els nostres sospirs d’amor…
HUGO. Els nostres bramuls… MÚÚÚÚÚÚÚÚ…
EMMY. Els nostres miols… MIAUUUUUUU…
HUGO. (S’alça i mou el cul com una ballarina oriental) Visca l’energia desbocada!!
EMMY. (S’alça també. Mou els pits com alegres campanes i toca el cul d’Hugo com un tambor) Visca l’energia desbloquejada!!! TAM TAMTAM, TAM TAMTAM…
HUGO. Gadji beri bimba…
EMMY. Glandridi lauli lonni cadori…
HUGO. Tuffin i zimbrabin…
EMMY. Blassa galassasa.
ELS DOS. DADÀ… DADÀ… DADÀ… DADÀ…! Visca la viDÀ!!! Visca DADÀ!!!!!!

EMMY i HUGO ixen exaltats i se’n van ballant l’eufòria i la mona pels carrers de Munich, llevant-se la roba i els bloquejos, sense deixar res de res. Acaben agafant una pulmonia que curen visitant un cop més, de matinaDA, la presó, malauradament cadascú a la seua cel·la separaDA… DADÀ… DADÀ.