‘La finestra oberta’, de David Sánchez Pacheco

Gènere: Teatre
Tema: El preu del lloguer
Inspiració: Ruben Östlund
Proposa: Femmella, collagista
Autor del text: David Sánchez Pacheco
Títol de l’obra: La finestra oberta

La finestra oberta

(Menjador d’un pis desgastat; damunt la taula uns papers i un paquet de tabac.)

ARRENDADOR: Ni la primera. Ni la segona. Ni la tercera. De la quarta, et parle de la quarta clàusula. (Pausa.) Escolta, no tens fred? Podem tancar la finestra?

ARRENDATARI: M’agrada el fred. Em fa sentir que estic en un país nòrdic.

ARRENDADOR: El que vull dir-te, que veig que no ho acabes d’entendre des de fa una bona estona, que jo t’estic comunicant amb quatre mesos d’antelació…

ARRENDATARI: La voluntat de no renovar el contracte.

ARRENDADOR: Vols fer el favor de deixar el diari?

ARRENDATARI: Mots encreuats.

ARRENDADOR: Encreuat estic jo. Això és tot el que et volia dir.

(Pausa.)

ARRENDATARI: Pots fumar si vols.

ARRENDADOR: Com?

ARRENDATARI: Que et veig nerviós.

ARRENDADOR: Ho estic deixant.

ARRENDATARI: No conec ningú que fume que no ho estiga deixant. Els de la immobiliària em van dir que no es podia fumar, però estàs a ta casa.

ARRENDADOR: Ma…casa.

ARRENDATARI: A la gent li dic que és meua.

ARRENDADOR: A tota la gent?

ARRENDATARI: Menys als de la immobiliària.

(Pausa.)

ARRENDADOR: És un bon pis. Dues habitacions, un lavabo… És un bon pis.

ARRENDATARI: Ja el pague com si fora bo, ja. En aquesta ciutat els lloguers estan pels núvols. Fa molt que has tornat a fumar? Tu no tens cap motiu per a fer me fora d’aquest pis. Ho hauries de deixar estar.

ARRENDADOR: Necessite el pis…

ARRENDATARI: El tabac. Hauries de deixar el tabac.

ARRENDADOR: Te n’has d’anar. No et sap greu que em faça una cigarreta?

ARRENDATARI: I el motiu?

ARRENDADOR: De jove mai no saps quines conseqüències tenen les coses. De gran…

ARRENDATARI: No. El motiu de voler fer-me fora. He cuidat aquest pis com si fora la meua parella.

ARRENDADOR: Tens parella?

ARRENDATARI: …No.

ARRENDADOR: Llavors el podràs continuar cuidant com si ho fora. Perdó. No estic acostumat a fer gracietes.

ARRENDATARI: Se’t veu un home dels que no trenca un contracte.

(Silenci.)

ARRENDATARI: Els únics treballadors que treballen quan volen. Sis lletres.

ARRENDADOR: Pilots. (Pausa.) La meua dona és hostessa.

ARRENDATARI: Viatja molt la teua dona?

ARRENDADOR: Quan vol.

ARRENDATARI: Quan vola, voldrà dir.

ARRENDADOR: Sí, és clar. Ja t’he dit que no…

(Pausa.)

ARRENDADOR: Hi ha uns suecs.

(Pausa.)

ARRENDADOR: Que m’ofereixen més diners.

(Pausa.)

ARRENDADOR: I si te’n vols anar hui o demà… Farem veure que no hi ha desperfectes i et tornaria la fiança. Quan una porta es tanca, una finestra s’obre.

ARRENDATARI: I tu per on em vols fer fora, per la porta tancada o la finestra oberta?

(Pausa.)

ARRENDATARI: I si jo igualara l’oferta dels suecs?

(Pausa.)

ARRENDATARI: La posició natural dels advocats. Quatre lletres.

ARRENDADOR: Advocats…

ARRENDATARI: Dret!

ARRENDADOR: Els advocats…

ARRENDATARI: Tu no ho fas pels diners. Em vols dir alguna cosa que no dius.

ARRENDADOR: No.

ARRENDATARI: El cas és portar-me la contrària.

ARRENDADOR: Que no.

ARRENDATARI: Que sí. Escolta’m.

ARRENDADOR: No t’escolte.

ARRENDATARI: No vull renovar el contracte.

ARRENDADOR: Doncs ara sí que vull que el renoves.

ARRENDATARI: Veus com no era tan difícil?

ARRENDADOR: Prou!

(Pausa.)

ARRENDATARI: Pot ser de reis mags o de restaurant. Cinc lletres.

ARRENDADOR: Carta.

ARRENDATARI: Ho has dit massa ràpid. Eres un bon home.

ARRENDADOR: Hi ha uns suecs que…

ARRENDATARI: La mare més fumada del cristianisme. Cinc lletres.

ARRENDADOR: Maria.

ARRENDATARI: Maria? Ah. Ara ho entenc. (Pausa.) Si és pels diners…

(Pausa.)

ARRENDADOR: El contracte acaba i ja està. No cal fer cap drama.

(Pausa.)

ARRENDATARI: Jo podria igualar…

(Silenci.)

ARRENDATARI: Maria. Advocats. Carta. Pilot…

(Pausa.)

ARRENDADOR: La meua dona es diu Maria. És hostessa. Se n’ha anat amb un pilot suec. Bé, l’ha ficat a casa. I m’ha deixat una carta a la porta tancada.

ARRENDATARI: Acabat!

ARRENDADOR: Sí.

ARRENDATARI: No, deia els mots encreuats.

ARRENDADOR: Tot per un pilot.

ARRENDATARI: Qui vola vol i qui vol vola.

ARRENDADOR: Ha sigut veient una pel·lícula. D’un suec. Una família. Un pare, una mare i dos fills. Se’n van de cap de setmana a la neu. Són a una terrassa de la pista d’esquí i sona una explosió que sembla estar controlada i cau una allau, també controlada, però la boira de la neu en pols arriba a la terrassa. I l’home agafa el mòbil i els guants i se’n va. La mare agafa els xiquets i els protegeix.

ARRENDATARI: I?

ARRENDADOR: M’ha dit que jo haguera fet el mateix.

ARRENDATARI: Teniu fills?

ARRENDADOR: No.

ARRENDATARI: Doncs no entenc la pregunta. Saps com es diu el director de la pel·lícula?

ARRENDADOR: No. Per què?

ARRENDATARI: Per denunciar-lo.

ARRENDADOR: I, com una allau de neu, la discussió ha anat creixent fins…

ARRENDATARI: Fins que us ha agafat en la terrassa de l’estació d’esquí com als de la pel·lícula. O m’equivoque?

ARRENDADOR: Fixa’t que no he sabut on anar.

ARRENDATARI: Tranquil.

ARRENDADOR: Sí?

ARRENDATARI: Quan una porta es tanca, una finestra s’obre.

ARRENDADOR: Per això hi he vingut.

ARRENDATARI: Legalment encara no….

ARRENDADOR: Ho sé.

ARRENDATARI: Els lloguers avui dia…

ARRENDADOR: Jo havia pensat que si tu…

ARRENDATARI: És que…

ARRENDADOR: Què.

ARRENDATARI: Que un pis com aquest, amb dues habitacions, un lavabo. Tu ho has dit, és un bon pis.

ARRENDADOR: L’habitació que tens lliure… Una setmana. O una nit. O una estona.

ARRENDATARI: Barat no és. A més, hi ha uns suecs que… És que un mateix fet pot ser viscut de maneres tan diferents… No parle d’individus que enfronten postures, sinó…

ARRENDADOR: I si… renovem… un any… més… el… contracte?

ARRENDATARI: I dius que la teua dona t’ha deixat per la conversa que ha generat la…? Signem la renovació del contracte i fem les coses bé. Signa ací i ací. Ja està. Bé. Pose la pel·lícula i em contes? Vols foc?

ARRENDADOR: Quan una porta es tanca…

ARRENDATARI: Ves a la finestra a fumar!

ARRENDADOR: L’estime.

ARRENDATARI: Que l’estimes? Aterra i no et faces el suec. Se n’ha anat amb un pilot, també suec. Jo dic: compartir despeses, compartir tristeses. Va, què? Posem la pel·lícula?