‘Valerie’, d’Inma Garín

Gènere: Teatre
Tema: La solitud
Inspiració: Pop Art
Proposa: Mónica Pérez, gestora cultural
Autora del text: Inma Garín
Títol de l’obra: Valerie

VALERIE

1. L’ESPERA

Una càmera grava l’escena a un carrer.
Sona “I’m waiting for my man”, de The Velvet Underground.

Imatge d’una sèrie de sis penis seccionats per l’escrot. Cadascun d’un color: blau, vermell, verd, negre.

Valerie mira cap amunt, a la finestra de la Factoria.

I si no hi és?
L’esperaràs a dalt?
Millor ací.
A la vorera.
Ací.

Silenci.

Inquieta, es desplaça amunt i avall mentre espera Andy.
Trau i torna a ficar-se el revòlver a la butxaca de la jaqueta.

Veuràs un taxi que vindrà per allà.
I s’aturarà just ací.
S’obrirà la porta de darrere.
I apareixerà ell.
Tendre i encantador.
Dirà: “Hola, Valerie, quant de temps sense veure’t”.

Tros de merda.
Com has sigut capaç d’això?
Parla.
Havies d’estrenar-la, veritat?
M’ho vas prometre.
Quin cony has fet d’ella, eh?

Pausa.

Eres un home decent.
Amb tants amics artistes.
Pel·lícules.
Sopars.
Festes.
Envoltat sempre de fotògrafs, models,
dissenyadors, escriptors, músics….
Molt guai, no?
I jo, potser no soc tan guai?
M’has utilitzat i tot seguit m’has rebutjat
com un mocador usat.
Confiava en tu.
T’he deixat l’única còpia.
Perquè la llegires.
Algú com tu no perd una obra d’art.
Algú com tu dona suport a dones com jo.
Especials.
Rares.
Intel·ligents.
A la merda tot el treball!

“Jo només faig cine underground”, em diràs.
“No produïsc obres de teatre”.
“Acò és molt bo”, et vaig dir.
I l’agafares.

L’has de produir.
És revolucionària.
Com el teu cinema.
Atrevida. Irreverent. Provocadora.
És l’hòstia!

Pausa.

Com d’estúpida he sigut de
no guardar-ne una altra còpia.
Reconstruir-la sencera.
No tinc forces. Merda!

Se sent la porta d’un taxi.

Merda! És ell!

(Andy off) Hola, Valerie, quant de temps sense veure’t.
Com et va la vida?
Puges?

Fosc. Sona “Don’t think twice, it’s all right”, de Bob Dylan.
Sonen tres trets a dalt.

2. DESPRÉS DEL CRIM

Valerie camina mentre menja un plàtan i quan s’acosta un policia…

He disparat contra Andy Warhol, l’artista pop.
Viu allà.

Llança la pell del plàtan.

Esposeu-me.

Trau un enfilall de botifarres de la butxaca i s’esposa.

Em meresc la presó.
Diuen que és un geni.
No sé per què ho he fet.
No em pregunte això ara.
Algú ho havia de fer
Va perdre el meu treball.
La meua peça titulada “Up your ass”.
(Fa un gest obscè).

El títol, subnormal!
Que et donen pel cul!
Perquè hi haja pau cal
exterminar els homes.
Acabar amb el patriarcat.
No heu llegit encara el meu manifest feminista?
“Scum”. Escòria.

Llança les botifarres.

Li donaré una còpia.

Fica la mà a la butxaca.

Mala sort.
Vinga a ma casa,
allà en tinc un fum.
Se n’adona?
No em sent?
No s’ho creu?
Vinga, vinga.
Li ensenyaré el cos foradat.

S’acosten a les botifarres.

La va perdre.
La meua OBRA.
La meua pròpia vida.
Negre sobre blanc.
Ho veu?
Em sent?
No, veritat?
Clar que no.
Vosté és com l’Andy,
Un fill de la gran puta
que fa pudor.
És monstruós.
Amb cara de no haver trencat un plat mai.
L’ha vist?
No l’ha vist.
Als diaris.
És una celebrity.
No podia deixar que controlara la meua vida.
I la de tots els altres,
que ballen al seu voltant.
Tot el que toca ho podreix.
Se n’aprofita.
No paga els actors.
Però els promet èxit i fama.
I ja veus, ací el tens ara.
Una botifarra descomposta només.
El gran guru de l’Art!
Algú sap quant es paga
per una llauna de Campbell
o per les Marilyn?

La inestabilitat psíquica de Valerie arriba al seu punt àlgid.
Sona “Head held high”.

3. INTERROGATORI

Llum sobre el cap i rostre de Valerie, que no porta jaqueta ni gorra.

En realitat, la comissaria és un corredor de supermercat amb caixes i caixes de detergent Brillo.

Una taula, una gravadora i dues cadires.
Valerie asseguda en una d’elles.

Valerie Solanas.
New Jersey.
Sí, feia mamades per diners.
I què?
Parava.
Parava a meitat de la faena
i els demanava més diners.
Méees dineeers.
I tornava a parar.
I tornava a demanar méees i méees i més…
I sempre me’ls donaven, els estúpids,
per a escórrer-se.
Fan el que siga per fer-ho.
I just abans
que l’imbècil s’escorreguera
jo tenia tot el poder…
a la meua boca.
No t’atures ara.
No t’atures, per l’amor de Déu!

Silenci.

Vinga, a què espereu?
Això va ser abans.

Pausa breu.

Abans que Candy Darling em parlara d’ell.
Candy estava fascinada.
Quin món!
I jo també!
Enlluernada.
Ho confesse.

Pausa breu.

Fascinada,
aquell dia que vaig entrar per primera vegada.
Una escena alternativa, fronterera.
Era tan divertit, al principi.
La Factoria.
Llavors, vaig deixar el carrer.
El que feia abans.
Ja sap.
Això.
Volia ser una artista.
ARTISTA.
Allà tots eren artistes.
Amb grans somnis.
Somnis enormes.
Tan grans com Nova York.
Cap brillant, em deien.
A l’institut, a la uni…
M’agrada escriure.
Escrivia sense fre.
Quines històries!
El carrer.
Els hòmens.
Les humiliacions.
Els robatoris.
Els enganys.
Les orgies.
Les drogues.
Els psiquiàtrics.
La meua vida els va trasbalsar.

Silenci.

Vosaltres també em feu fàstic.
Vaig escriure l’obra per això.
Per canviar el món.
I ell la va perdre.
El molt imbècil la va perdre.
I això havia de tindre conseqüències.
Jo soc una persona normal.
No una friqui de la frontera.
No soc cap monstre.
Estime.
Ho he fet per amor a la Humanitat.
Soc tan feliç. Em sent tan bé. Tan…

Valerie riu. El seu riure es converteix en riallada.
Després en riallada amb convulsions.
Les llums es van apagant a poc a poc.
Sona “I’m waiting for my man”.

Veu en off / cartell o projecció:
SCUM (Escòria)
va marcar la història del feminisme.
Promovia la superioritat genètica de la dona.
Solanas va ser diagnosticada
amb esquizofrènia paranoica
i la van tancar tres anys.
Aleshores, li van llevar la matriu
contra la seua voluntat.
Després d’anys d’aïllament i soledat,
va morir en 1988, als 52 anys,
a una institució benèfica.
Si hui cobrara drets d’autor,
seria milionària.