‘Britney’, de Jéssica Belda

Gènere: Teatre
Tema: La fama
Inspiració: La cultura pop del segle XX
Proposa: Inma Expósito, directora de Sagunt a Escena
Autora del text: Jéssica Belda
Traducció: Albert Bellés i Chorva
Títol de l’obra: Britney

Britney

Pare, jo vull ser Britney, vull despullar-me de la xacra dels anys que m’heu carregat, del desig injectat entre les cuixes, vull que la meua veu torne a ser la meua veu, no la teua, la vostra, la convenient. M’agradava quan em cantaves de xiqueta, amb eixe so m’adormia, protegida, quan em vas deixar de cantar? Ara la teua veu és la que no qüestiona la cartera plena pel producte perfecte.

Soc Britney, la imperfecta, a qui li heu dit boja, boja amb honradesa arreplegue tot el llegat de les dones silenciades, tancades, anul·lades, jo-elles-vosaltres-nosaltres les qui no encaixem en el vostre pla o les venudes en pes de carn, les qui produïm callades i amb el nostre sexe emmordassat travessem el rendiment de la nostra pell a les vostres butxaques avares. Boja-excusa per a un munt de possibilitats per a les vostres vides. Boja, histèrica, incapaç, i després diuen que això eren coses d’un altre segle, de quin? Del teu, pare? Del XX? Primera o segona meitat? Dels sanatoris de dones? Electroxoc i boqueta tancada, dis que sí. És el meu sistema reproductiu una vidriola buida, una fallida en el teu sistema productiu, capital inactiu, serf a conveniència, dispositiu intrauterí, control de la reproducció. També podries haver-lo explotat, li diuen explotació reproductiva, podries haver venut òvuls de Britney per tot el món, de segur que haurien sigut un hit, però no complisc eixe rol, veritat, pare? Em vas construir amb un altre motle, diferent del de la meua germana, adjectivat d’una forma molt diferent al de l’adjectivació pròpia que els doneu a les dones-mare. Per què em-ens parcel·leu, pare? En base a quines determinacions econòmiques ens classifiqueu i anul·leu la resta de noms? Jo soc Britney, només Britney, crec que renegue del teu cognom, ja no el vull. Jo soc Britney i soc sencera, soc completa amb els meus desitjos plens, has d’entendre-ho, torna’m la vida i la voluntat. La fama no m’importa, el monstre que has creat podem tallar-lo a trossets? O millor, que et pareix si et tallem a tu a miquetes, tros de cabró? Perdona, pare, entén-ho, he sigut model i exemple, motle de triomf, subjecte envejat. Quines bragues em pose hui, pare? I tu, pare, decidies les bragues que milions de dones voldrien posar-se, et pareix el meu pes convenient? A partir de quin pes em vas dir grossa, pare? A partir de quin pes els vas dir grossa a tantes i tantes dones? Balla una miqueta més, Britney, balla i meneja el cul. Pare, el meu cul és meu i este pas m’agrada més, no trobes que és igual de bonic? Cansa menys. Estic cansada, pare, per què no puc descansar? No t’és suficient el que ja tens? Ara mateix et faig una miqueta més ric, pare, veus que fàcil? És fàcil, ara deixa’m descansar. Somnolència. Tremolors. Feblesa. Rigidesa. Espasmes. Tensió muscular. Pèrdua de coordinació. Jo sí que vull ballar, pare, no em dones més liti. I em vas posar a treballar una miqueta més, pare, treballava de huit a sis de la vesprada, que són deu hores al dia, set dies a la setmana, sense dies lliures. Nueta, matí, migdia i nit. Sense porta ni privacitat a la meua habitació. M’extreien huit vials de sang a la setmana. Asseure’s en una cadira deu hores al dia, set dies a la setmana, no és divertit, pare. Des del principi em vas concebre producte, pare? Per què em vas fer açò? Em vas deixar òrfena, sola, totalment exposada i no ho vaig vore, pare. Et pagaven per mi i aleshores vaig ser per a tu un objecte a rendibilitzar. Podries haver-me portat companyia, haver-me muntat una granja d’Spears, que per això és el teu cognom, i per això soc la teua filla, propietat familiar. Als meus germans no els vas fer el mateix, pare. Per què jo? Em vaig quedar perduda, pensant que la vida eren altres coses. Ningú em va advertir. Per què em vas deixar tan sola? Hauries d’haver-te muntat la granja, munyir-nos a totes, fer-nos famoses, de segur que molta gent hauria volgut estar ahí a voluntat, només per la fama, perquè això es desitja molt, això ven, però la cosa roïna s’oculta, veritat, pare? És més cool vendre el desig de ser diferent de la resta, de ser especial en alguna cosa, perquè per això som artistes, gent que es considera especial a la resta, una miqueta classista, no, pare? Teen Choice Award a la més sexi. Pare, per què les taxistes no tenen premis a la més sexi? Jo no vull ser artista, em cansa la simulació, la meua explotació és la mateixa que la de totes, jo soc una treballadora, pare, entén-ho. MTV Grammy, Billboard Music Award, per a quan un a la millor cartera de l’any? People Choice a l’estrela favorita, quan una és estrela, està per damunt de la resta? Premi Echo, NME Award al pitjor vestit, i els toreros, pare? Han de tindre premi al tratge de llums que els apreta més els collons? Pare, jo ja sé qui soc, no necessite ser artista per a definir-me o sentir-me especial, no necessite que em modeles a la imatge i semblança del teu desig, tu també pots descansar, creu-me, deixa’m ja en pau. Em sotmet al judici de denunciar-te, perquè no t’equivoques, jo ací seré la jutjada, la qüestionada i classificada amb etiquetes: mentidera, boja, histèrica, manipuladora, bruta desagraïda o xiqueta trencada seran algunes d’elles. No m’importa, moltes altres han estat ahí abans, moltes ho estaran, ací sí que tinc companyia, una horda de dones, a totes ens jutjaran en judicis on els denunciats sereu vosaltres. No ens importa, cada vegada en som més. Soltem, qüestionem els motles, ens construïm com ens plau, el nostre nom ens pertany. Ja no soc aquella xiqueta que engrunsaves al parc, pare, i tot i que em caiga, ja no estic trencada. He creat el que soc. Soc Britney i vull tindre dret a la meua vida, entén-ho si vols, pare.