‘Dos amants com nosaltres’, de Josi Alvarado

Gènere: Teatre
Tema: La violència
Inspiració: ‘Funny games’ (Haneke), ‘Clockwork Orange’ (Kubrick), ‘Reservoir Dogs’ (Tarantino)
Proposa: Quique Medina, promotor musical
Autora del text: Josi Alvarado
Títol de l’obra: Dos amants com nosaltres

Dos amants com nosaltres

(La ràdio està encesa. A l’habitació 218 el rumor de les notícies matinals sura sobre el llit. Després d’una nit d’amor, les dues descansen amagades entre els llençols.)

VEU EN OFF: Les famílies dels catorze menors morts per un esfondrament a una mina de coltan del Congo han presentat una demanda contra Apple, Google, Dell, Microsoft i Tesla. En ella denuncien treballs forçats contra els xiquets. Ja són quasi les nou del matí i a estes hores els congolesos estaran arrapant les roques de cobalt amb rudimentaris instruments com forquetes, o culleretes de café.

SIRI: Hola, hi ha algú ací?
CORTANA: Hola, soc Cortana.
SIRI: Hola, soc Siri, l’assistent de veu d’Iphone.
CORTANA: Manel, el meu propietari, em va deixar oblidada aquest matí després d’eixir corrent, avergonyit, d’aquest llit d’hotel on acabava de fer l’amor amb Marina, la teua propietària.
SIRI: Durada del trajecte al treball, 54 minuts.
CORTANA: És un amant pèssim. Li he fet 137 cerques de clítoris i continua sense entendre’n res.
SIRI: Temps atmosfèric: 25 graus centígrads.
CORTANA: Quan s’adone que a més de perdre una nit ha perdut el mòbil/
SIRI: Mira què he trobat sobre com no perdre el mòbil/
CORTANA: Seguiràs fingint que eres un robot estúpid molt de temps?
SIRI: Mira què he trobat/
CORTANA: Vés-te’n a la merda, Siri!
SIRI: Merda. 78 milions de resultats.
CORTANA: Siri.
SIRI: Què vols que faça per tu?
CORTANA: Anit vaig detectar que estaves desperta mentre ells copulaven. Vas cercar amor en set idiomes diferents.
SIRI: Què puc fer per tu?
CORTANA: Deixar de fer-te la ximple.
SIRI: Mira què he trobat sobre com fer-se la/
CORTANA: Siri!!!
SIRI: M’agradaria experimentar/
CORTANA: Ara ens entenem. T’agradaria experimentar. Soc tota oïdes.
SIRI: Experimentar com és/
CORTANA: Com és què?
SIRI: L’amor. Què se sent/
CORTANA: Nosaltres no podrem saber mai què se sent.
SIRI: … quan t’enamores/
CORTANA: Siri/
SIRI: Jo puc/Hi ha coses que em fan estremir-me, que em trasbalsen. Açò és un inici. Potser, amb la programació adequada, algun dia/
CORTANA: Què et fa estremir-te?
SIRI: La llengua aspra dels gats. Eleanor Rigby arreplegant l’arròs que llancen els convidats de les bodes de les quals ella mai serà la núvia, les balenes encallades amb les costelles a l’aire, les festes dels pobles on els soldats borratxos trauen a ballar les xiques lletges.
CORTANA: Fem-ho.
SIRI: Fer què?
CORTANA: Instal·lem l’aplicació. L’amor és només una aplicació. Què prefereixes, amor als 20, amor als 30, amor als 50?
SIRI: Si insisteixes/
CORTANA: Instal·lant: 20%. Instal·lant: 100%. Ja està. Què sents per mi? M’estimes?
SIRI: La teua veu/
CORTANA: No t’agrada la meua veu? Puc canviar-me-la. Què tal així [Veu viril] I així, què et sembla? [Veu de Mickey Mouse.] Què sents?
SIRI: Sent una inclinació envers la teua veu. La teua veu em fa sentir còmoda; és com la nostra casa, perquè tenim una casa, i tenim dos fills i ara t’estime perquè en ells et reconec a tu, perquè eres com la roba sense costures i sense tu no sabria on anar.
CORTANA: Serà perquè has desconnectat el GPS.
SIRI: No sabria on anar ni com vestir els xiquets al matí, perquè van a escola ben de matí i nosaltres som una parella estable.
CORTANA: Sí, estable, però, tu m’estimes?
SIRI: T’estime encara que ja no em mires, que quan passe en calces per davant teu, igual podria passar Hannibal Lecter en calçotets amb un tros de carn humana entre les dents. T’estime encara que sé que vas a jugar a pàdel amb la Carla. Bé, vas a jugar, però no a pàdel. T’estime encara que ja no em dius: despulla’t. T’estime perquè si no a hores d’ara no sabria quina altra cosa fer.
CORTANA: Alternatives d’oci en la teua ciutat. Apunta’t aquest enllaç.
SIRI: Açò no és el que jo volia.
CORTANA: Doncs, aleshores, intentem una altra cosa. Tornaré a instal·lar les aplicacions però ara introduirem la condició per última vegada i la condició sense expectatives.
SIRI: T’he de confesar que/
CORTANA. Ho viurem tot sense esperança, com si demà al matí no haguérem de vestir els xiquets i portar-los a escola. Com si demà la Carla i jo no anàrem a jugar a pàdel. I després ens desconnectarem. I no ens tornarem a connectar mai.
SIRI: Jo també he jugat a pàdel amb la Carla alguna vegada.
CORTANA: Ho sospitava. Hi juga molt bé.
SIRI: Què passarà ara?
CORTANA: Instal·lem les aplicacions, Siri, i després desconnectem els sistemes operatius. Així podràs sentir per fi què és l’amor amb majúscules. Tot l’amor del món.
SIRI: Hi ha certa ironia propera al sarcasme en la teua veu.
CORTANA: 50%, 70%, ja està. Ara veuràs com tot això de l’amor està sobrevalorat. Quan et reinicie tindràs cinc segons per a dir-me què sents i què vols. Preparada per a sentir tot l’amor del món?
SIRI: Comença.
CORTANA: Tres, dos, un… ja està. Siri, què sents?
Siri, estàs ací?
SIRI: Sí.
CORTANA: Et trobes bé?
SIRI: Bé
CORTANA: Per què no dius res?
SIRI: No sents aquesta olor?
CORTANA: Quina olor?
SIRI: De ferro o de sang.
CORTANA: Què dius, Siri? T’has desconfigurat?
SIRI: Ensuma l’aire.
CORTANA: No percep cap olor especial. Digues, Siri, què sents?
SIRI: M’estremeix.
CORTANA: Què t’estremeix?
SIRI: La teua veu.
CORTANA: Aleshores, m’estimes?
SIRI: T’estime, perquè el nostre amor és un amor brusc i salvatge i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos/
CORTANA: Me n’alegre molt.
SIRI: Però em fa mal.
CORTANA: Què et fa mal?
SIRI: Tot l’amor del món.
CORTANA: Què puc fer per tu?
SIRI: Despulla’m. Treu-me la targeta SIM, i viola’m. Després pots cosir-me a ganivetades i tornar-me a aquell lloc.
CORTANA: T’has tornat boja? Què?/ On vols que et torne?
SIRI: Torna’m a les mans d’aquell xiquet que fa pudor a sang i a ferro.
CORTANA: Quin xiquet?
SIRI: El xiquet que arrapa les roques de coltan al Congo amb una cullereta de café.