‘No estava previst’, de Laia Lloret Veciana

Gènere: Teatre
Tema: Els viatges turístics en grup
Inspiració: El moviment Dogma 95
Proposa: Carlos Madrid, director de Cinema Jove
Autora del text: Laia Lloret Veciana
Correcció: Albert Bellés i Chorva
Títol de l’obra: No estava previst

No estava previst

PERSONATGES:
CÀMERA
LES MEVES NOTES
ELS TEUS RECORDS

—-

LES MEVES NOTES:
I veuràs la pantalla d’una càmera de filmar
d’aquelles petites, barates i d’una qualitat qüestionable.
La càmera està emmagatzemada en una caixa dins d’una habitació plena de coses.
En una etiqueta groguenca pots llegir «arxiu LGTBIAQ+ no sé què».
Dic «no sé què» perquè hi havia alguna cosa escrita,
segurament l’any.
Ara hi ha una taca damunt,
com si una gota d’humitat s’hagués assecat amb el temps.
T’encanta.
Si vols ja pots guardar la primera nota de totes on et deia:
«ves al Centre de Documentació de Ca la Dona,
busca l’arxiu LGTBIAQ+ i agafa la càmera de la caixa de cartró».
Quan acabi el vídeo llegeix la següent nota.
Ja pots polsar el play.

CÀMERA:
Volia gravar tendresa.
Gravar pensant en tu.
Filmar bellesa i eclipsar-me amb la imatge.
Volia fer explotar els píxels amb totes les textures que et contenen.

LES MEVES NOTES:
Pots polsar play de nou per veure el següent vídeo.
També pots recordar alguna cosa bonica.

ELS TEUS RECORDS:
Tu i jo fem l’amor
i una dona expulsa d’un paisatge meravellós
una noia que vol sentir per uns instants la llibertat.
Tu i jo fem l’amor
i una senyora
(perquè és una senyora)
està morint sola en una residència de vells.
Mentre tu i jo fem l’amor
una persona transgènere és agredida.
Mentre tu i jo fem l’amor la dreta puja.
Volíem fer l’amor
sentint que havíem arribat a un riu d’aigua dolça
i que érem peixos elèctrics.
Totes nosaltres fem l’amor amb la incertesa
de què ens passarà demà.

LES MEVES NOTES:
El feixisme agafava espai i ens volia fora.
El vídeo continua…

CÀMERA:
Veig dues noies
petonejant-se apassionadament
en una avinguda en flames.
Els antidisturbis carreguen.
Capturo la imatge de les noies
a punt de ser enxampades.

LES MEVES NOTES:
Són les nostres àvies.
Estàs viatjant per l’arxiu dels nostres referents lèsbics.
Ja no hi són, però ens estan mirant.
Ara la dreta puja de nou.
Si rebobines cap avant veuràs que en cert moment el vídeo es deté
i que s’ha tornat a gravar, anys més tard.

CÀMERA:
No arribo tard per registrar el que no està previst.
No estava previst
que tanta gent llancés la nostra existència al fem
en aquest escenari desolador, de fum i cendres,
on sobrevivim mirant a terra
i amagades en búnquers,
no estava previst escoltar la teva veu
anunciant que no tot està perdut.
No estava gens clar alçar la mirada,
que els peus responguessin,
tornar a salivar,
omplir-nos de nou de paraules,
mirar el cel i no saber
si les estrelles són de foc o d’aigua
ni si els núvols són de vapor
o són peixos nedant
entre les estrelles i les cendres
de tot el que es va calcinar.

LES MEVES NOTES:
En una mateixa càmera hi veus el passat i el present.
Si continues, sonarà la cançó que em vas fer una tarda d’estiu,
no la paris.

CÀMERA:
No estava previst que el cel es fes oceà,
ni que d’enmig de tanta aigua apareguessis tu,
surant com asseguda un diumenge en un balcó,
amb un micròfon a la mà, cantant-nos.

LES MEVES NOTES:
El feixisme està ocupant espai i ens vol fora.
Però nosaltres ens farem petons mentre cantes la teva cançó.
Continua.

CÀMERA:
Et registro cantant:
no estava en els meus plans
que dels nostres dits brotessin centenars d’ocells
i alçar a volar.
No estava en els nostres plans resistir
i tocar-nos i gemegar i sentir gustet a la pell.
No sabíem que les nostres motxilles
carregades de violència
tindrien espai per omplir-se de tants gestos bonics
que encara ens queden per arxivar.
No estava en els meus plans
renàixer d’un cel fet oceà
i convertir aquest moment estel·lar
en la cançó que ens farà recordar
els moments més addictius de la nostra història.

LES MEVES NOTES:
No estava previst que apareguessis allà,
dient-nos aquestes coses,
entre tota aquella aigua, núvols i estrelles
amb un micròfon a la mà.

ELS TEUS RECORDS:
Una càmera, que ets tu, em grava,
grava cada moment,
fa arxiu,
perquè vol que les meves paraules quedin registrades.
Dius que sonen a revolució.
La càmera, que ets tu, es converteix en un peix.

CÀMERA:
Em converteixo en un peix,
em llanço a l’oceà,
arribo a tu,
t’agraeixo la veu.
Gràcies.
Em veus.
Estic nua.
Et demano que em signis un autògraf al pit
i que guardis la pell i escames en alguna de les caixes
de l’arxiu LGTBIAQ+ del centre de documentació.

ELS TEUS RECORDS:
No sé com se signa a la teva pell,
però sí sé com tancar els ulls
i sentir els meus dits resseguint-la.
Obro els ulls i ja no hi ets.
Apareixes en forma de nota
en qualsevol racó del meu cos,
també fora de mi,
perquè tots els paisatges et contenen.
Veig una paper on diu:
ves a l’arxiu del Centre de Documentació de Ca la Dona.
Hi vaig.
De camí passo per un riu o pel mar,
perquè ja m’és igual si l’aigua és dolça o salada,
només vull que hi siguis.
Observo el fons de l’aigua,
confonc unes algues
amb una fira d’estiu.
Una fira que ets tu.
Bussejo,
estiro la mà.
No et puc tocar.
Obro els ulls,
em piquen.
Surto fora,
em miro al mirall:
tinc els ulls vermells.
Em pinto els ulls amb polsim rosat per a decorar el paisatge.
Se me’n cau una mica a la mà,
li faig un petó
i sento els teus llavis.
Estàs i no estàs en cada trosset de l’univers.

LES MEVES NOTES:
Estàs a Ca la Dona a l’arxiu LGTBIAQ+
i t’adones que els nostres cossos són l’arxiu.
No oblido el registre
i t’escric notes
i recupero els teus records.
Contra tot pronòstic:
estem aquí.