‘Em diuen que parle’, de Patrícia Pardo

Gènere: Teatre
Tema: L’AMOR (amb majúscules)
Inspiració: La bala, de Paul B. Preciado
Proposa: Clara Andrés, cantautora
Autora del text: Patrícia Pardo
Títol de l’obra: Em diuen que parle

EM DIUEN QUE PARLE

No tinc res a dir. Ja ho ha dit tot Paul B. Preciado.

Paul.

Preciado.

I no cal dir res més. I Buda. Buda també ho ha dit ja tot. Amb les ensenyances del Dharma.

Paul B Preciado és?

No pense dir-te qui és. Qui són. Tens Google. Tens Youtube, exacte, de fet, no cal que els llisques. Escolta’ls en un vídeo. Escolta Paul i Buda, vull dir, algun Lama, Youtube sí saps què és, veritat?

Sí.

Perfecte. A Youtube està tot.

Alguna recomanació més?

No. Sí. L’amor. O siga, per l’amor. Llegir-los per entendre la magnitud de l’amor.

Anem a follar, veritat? Anem a dormir, veritat?

Sí, sí. Follar, dormir. I no tornar a veure’ns. I no esperar cap missatge demà i no mentir-nos esta nit, mentre dormim, mentre follem. No mentir-nos. Absolutament. Mirar-nos sense susceptibilitats. Sense necessitat de dissimular. Cap necessitat de dissimular. Cap necessitat d’exagerar. Sentir el teu alé en la meua vagina. El karma.

Què, què passa amb el karma.

No tens ni idea de què és el karma, veritat?

He vist «Me llamo Earl». La sèrie. Amb Jason Lee.

Sí, Jason. Lee. No, no en tens ni idea. De la llei del karma, cap idea.

Anem a follar, veritat?

Sí, molt.

Vols un pijama?

No. Sí. És suau?

Molt.

Apropa’t. M’aprope.
Tenia gelada la punta del nas.

Puc llevar-te les bragues?

Oh, oh, oh, me corro.

I jo, ah, ah, ah. Espera, espera, una altra vegada. Ah, ah, sí, me corro. I pelar magranes? Pelar una magrana no és com pelar un. Ah, ah, me corro. Per molts tutorials de Youtube que veges de com pelar una magrana, és. Ah, ah, me corro. Impossible. Pelar-la. M’encanten les magranes. Puc tindre’n sis en tres minuts, d’orgasmes. No és que em cronometre, és només una ah, ah, me corro.

Has signat per Hossein?

Hossein.

El xiquet dels baners d’Amnistia en els vídeos de Youtube. El mataran si no signes la petició. Ja han signat Rosa Maria Valero Atienza, Anna Ferrer, Remei Alòs López, Susana Olmo, Raquel Martínez Cuenca, Enric Parreño, Inma Portalés, Inma Ortiz, per què hi ha gent que ja no posa els dos cognoms quan signa? Què vivim, als Estats Units? A Alemanya? Ana Garrido. Veus? El maten, maten Hossein. No arribem ni a 2000 signatures i damunt hi ha gent que no posa els dos cognoms.

M’acompanyaries demà a la boda de la meua cosina?

La idea era follar esta nit, abraçar-nos, esta nit, dormir, no dissimular, no exagerar, no esperar a.

M’acompanyes sí o no? No vull anar a soles.

Qui es casa.

La meua cosina.

Com li diuen.

Míriam.

Míriam què.

Míriam Serrano.

Serrano què més.

Serrano nosequé.

Sou la família guapa o la lletja de la boda?

Hòstia.

O sou les dues famílies igual de guapos o igual de lletjos?

Hòstia.

Què.

Que tens raó, que no som iguals.

Sou els lletjos.

Sí. Sí! Mon tio, el pare de la nòvia, té la mandíbula inferior cap endavant. La boca tota molt a prop del nas. Ma tia també… I la pell seca, enfosquida. Estellada. Calb, ell; tint cremat, ella; el iaio vestirà amb camisa a quadres marrons; el cosí amb una camisa blava que li quedarà ajustada, per fora el pantaló, sabates desgastades encara que netes i tall de cabell fet a casa sense degradat en el bescoll. Els altres són més alts, els guapos. Porten sabates noves. Abrics nous. Ulleres noves al 40% del salari mínim interprofessional, sense ditades. Maquillatge suau. Mans suaus. Llavis carnosos. Degradat al bescoll. Són alts. Ho he dit ja, que són més alts? Parlen baixet. Amb discreció. No riuen, somriuen. No se’ls inflama l’amígdala. Les dents totalment alineades en unes mandíbules amples. Un d’ells portarà falda, amb plecs escocesos, per damunt dels genolls, una falda preciosa negra cobrint part del seu cos lleugerament musculat. Faran un passadís amb pals de golf per rebre als nòvios. Juguen a golf i els agrada fer vòlei a la platja. Caminaran divertits sense alçar la pols del camí de la masia que han llogat pet al casament.

Sou els lletjos.

Que sí.

Els pobres sou més lletjos.

No som pobres.

Un poc sí que ho sou.

Un poc, molt bé, un poc, sí, un poc.

Només teniu la casa dels vostres pares en propietat.
I ells s’han adonat? Els guapos? Totalment. Fan acudits de la vostra incapacitat per a l’elegància.

Ho comprenc.

Hauran signat per Hossein?

No ho sé. No ho sé. No ho sé. De segur que sí, damunt hauran signat. Google els filtra els baners d’Amnistia i de webs de roba sostenible. No, millor no m’acompanyes a la boda. De segur que parlarem fort quan no s’haja de parlar fort. No vingues. Tu has signat per Hossein?

Sí, he signat, perquè m’encanta follar sense dissimular i perquè m’agrada acomiadar-me al sendemà. I vull acompanyar-te de boda. Parlarem fort i calçarem sabatilles desgastades. Em posaré una corbata fina ridícula. Parlarem de les cartes que aturen execucions. I els escriurem notetes boniques, als guapos i als lletjos, afalagant la seua vertadera bondat. Els les deixarem en les butxaques, les notetes, en els abrics elegants d’uns, desgastats dels altres. En acabar el banquet, tornarem a esta casa i follarem i dormirem tocant-nos la punta del nas.

T’estime.

I jo a tu.

I despús-demà tu em demanaràs que t’aprope al taller on tens la moto que no arranca. I t’aproparé. I ens farem una abraçada bonica i no ens tornarem a veure fins que ens trobem casualment en la porta d’un supermercat del barri.

M’agrada tant besar-te.

I a mi a tu.